El fossar dels jueus de Vilafranca del Penedès (Montjuïc)

 

La muntanya de Montjuïc de Barcelona va acollir entre els segles IX i XIV una gran necròpolis hebrea, les restes de la qual estan sota terra.

Vilafranca del Penedès també va tenir una muntanya anomenada de Montjuïc, lloc on es van enterrar també els jueus que havien viscut al call jueu vilafranquí molt més tard del segle IX.

La denominació “Montjuïc” es troba a Barcelona, Girona, Besalú, Valls, Vic i a Vilafranca del Penedès. L’orientació dels sepulcres tots sembla, havien d’estar disposats en sentit oest/est, amb els ulls mirant a l’est. Justament la muntanya de Sant Jordi està situada a l’oest.

Va ser l’abril de l’any 1274 quan el rei Jaume I fa concessió als jueus de Vilafranca de dues quarterades de terra per fer el seu cementiri a les afores de Vilafranca. El topònim Montjuïc el trobem documentat a Vilafranca fins a finals del segle XVIII. Ens fa pensar doncs que molta gent coneixia el topònim de muntanya dels jueus fins època ben moderna i sabia a on estava situat. Sembla ser que a finals del segle XV el fossar va desaparèixer però no pas el seu topònim sigui Montjuïc o fossar dels jueus (1504).

El lloc era en una de les muntanyes (turonets) de la muntanya de Sant Pau: l’anomenada muntanya de Sant Jordi, la més propera a l’actual camí que va Sant Marti Sarroca. Just en línia recta que va direcció al seu call jueu situat a l’actual Plaça Jaume I passant pel carrer actual de Farran. Les dades documentals ens ho demostren, tot i no trobar cap document que ens doni constància d’enterraments concret de jueus.

Una de les primeres dades que trobem el topònim Montjuïc és de l’any 1358 i anomenat muntanya dels jueus. L’any 1366 quan es limita una terra situada al camí que puja a la Muntanya de Pacs (Sant Pau) i hi surt el camí que va cap a Montjuïc o una terra que està a Montjuïc (1370). L’espai hi havia també vinya: ...vinya part plantada a Montjuïc...”En els límits d’aquesta vinya s’hi llegeix: “... part amb el fossar del Montjuïc...(1400)”. Els jueus no sembla que en aquests anys tinguessin cap terra en el lloc. Fins i tot el 1401 hi trobem una vinya situada a la “...quadra de Montjuïc...” i oliveres: “...terra amb vinya i oliveres a Montjuïc...(1463)” que es pot entendre que l’espai era més gran a principis del XV. Una altra vinya de l’any 1409 està situada a Montjuïc prop del camí que va de la font del castell de Castellmós a l’església de Sant Jaume (castell i església actualment desaparegudes) situada a la muntanya de Sant Jaume a prop de la de Sant Pau. El camí, com dèiem que anava a Pacs passava a prop del fossar: “...terra que conté dues quarteres a Montjuïc...a prop del camí que va al lloc de Pacs... (1473)” També la riera de Llitrà/Canyemàs o de Colomer d’Alemany a la part baixa: “...dos jornals de terra a Montjuïc a prop de la riera de Llitrà...(1473)”.

Una vinya és situada “...a prop del camí que puja al lloc de Pacs i el viarany que va al fossar dels jueus...(1487).

A partir del segle XVI es parla del lloc anomenat Montjuïc: “...una terra de tres jornals està situada en el lloc anomenat Montjuïc. Limita al sud amb la riera del Colomer d’Alemany (Llitrà) i el camí reial que va de Vilafranca a Sant Martí Sarroca... (1582)” Una informació més clara de la seva situació ens la indica aquella de l’any 1608 que diu: “...el pagès Joan Gilabert té una terra amb oliveres situada al munt de Sant Jordi o Montjuïc...”

A la meitat del segle XVIII ja es va perdent el topònim Montjuïc i hi trobem un altre que el va substituir: “...Montjuïc o les Tires...(1756)”.

Un espai aquest que ens indica que els jueus van tenir el seu cementiri propi des de l’any 1274 fins a finals del XV. No sabem quants s’hi van enterrar però si coneixem la seva existència i situació.