El topònim Oca Plomada

 

En el llibre de les viandes de la canònica de Tortosa de 1350 figura: “En aquest mes de juny és la festa de Sant Joan e deuse donar per ració moltó e bou en ast e en olla, e lo de ast ab oruga e oques y polls ab salsa bullida”. L’oca es menjava. El 1448 es llegeix també: “algun hom ne alguna persona no tenga en la plaça de la quartera coloms, ne oques, ne anades a péxer o pasturar” Les oques es portaven a pasturar.

Durant l’edat medieval les oques han conservat un cert prestigi, perquè en els temps de l’imperi romà, foren aquestes les que anunciaven les invasions dels gals, i els romans pogueren defensar-se. Així elles han estat considerades com el símbol de la bona vigilància. En alguns claustres varen ser acollides les oques, per remarcar l’actitud d’atenció davant dels nombrosos perills que de vegades assetjaven la vida cristiana. Tenim l’exemple de les oques que avui dia encara hi ha al claustre de la catedral de Barcelona.

Per altre banda el joc de l’oca es considera que es va crear el segle XV en jocs practicats a l’Orient Mitja i Àsia. Una altra hipòtesi molt estesa relaciona el joc al Camí de Sant Jaume de Galícia. Segons això, el simbolisme i les 63 caselles es correspondrien amb les etapes en què els templers dividien la ruta, i el joc era una mena de guia.

També sabem que des d’antic el principal instrument d’escriptura fins el segle XIX van ser les plomes. La ploma d’oca, i concretament la tercera o quarta ploma de l’au, eren les més usades, encara que també se’n feien servir de voltor, pelicà, corb o gall.

Fent aquesta introducció veiem que l’oca no era una animal desapercebut en l’època medieval ni desconegut. En el terme de Vilafranca del Penedès a partir del segle XV es pot llegir diferents terres situades en la partida anomenada Oca Plomada. Lloc aquest, molt probablement, on hi deuria haver propietaris d’oques que desplomaven per menjar i fer servir les plomes per escriure.

S. XII. Palencia. Graffiti de peregrí medieval.
Creu en forma de potes d'oca.

El topònim Oca Plomada

La primera anotació la trobem en l’any 1404 quan el pagès Guillem Verdaguer i la muller Antonia venen dues vinyes situades a Oca Plomada. A partir d’aquesta data molt més sovint trobem terres en el mateix lloc. Acostuma a ser l’església de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix) qui cobra cens de les terres, però també el monestir de Sant Pau de les Puelles de Barcelona i persones nobles de Vilafranca. L’any 1411 veiem anotat per primera vegada la quadra de l’Oca Plomada, ara ja referit a un territori més extens i dominat per un o diferents senyors dominicals feudals. En algun moment els límits d’alguna vinya o terra situa el topònim al costat del colomar d’Alemany, situat a prop de la capella de Santa Maria dels Horts dins el terme de Vilafranca. Els límits d’una vinya de l’any 1497 propietat del pagès Joan Alemany ens situa una muntanya que hi ha i el mas de Francesc Rabassa. La muntanya a què es refereix és el Muntaspre, actualment més coneguda com de Santa Digna. En quan al mas Rabassa és un antiga construcció situada en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola. Els propietaris van ser senyors de la capella de Santa Maria dels Horts.

El topònim continua sortint en la documentació fins ben bé el segle XIX i situat al mateix lloc, a la part est del terme de Vilafranca: camí que va del mas Ponsa a Oca Plomada i al coll de Salom (1637). Camí aquest que travessava d’oest a est el terme de Vilafranca del Penedès.