Els Conill al Penedès medieval

 

Coneixem habitants al Penedès amb el cognom Conill a partir de mitjans del segle XIV. El primer és Bonanat Conill i viu el 1331 en una casa del carrer de la Parellada a Vilafranca.

Els Conill de Castellví de la Marca

A la mateixa àpoca en tenim vivint a Castellví de la Marca al lloc dit Estrada, és el 1338 que hi viuen Guillem Sa Conillera amb la seva muller Saurina.

Sabem d’una estrada longitudinal des d’antic que comunicava Cal Bruna amb el castell de Pujades. Es tenen dades des del segle XI, potser la Via Augusta passant per Can Morgades. Probablement el lloc de les Conilleres i la Conillera Grossa i Xica, deriven del cognom Conill, propietaris d’aquestes contrades. Un Berenguer i un Pere Conill també son en anys del XIV vivint al terme de Castellví. Aquest últim té terres a la Font de les Mercès (1358) del mateix terme. Sabem de les moltes fonts que hi ha a Castellví de la Marca però no amb aquest nom actualment.

El rector de l’església de Sant Sadurní del terme de Castellví de la Marca el 1392 és Arnau Conillera.

El Giponer Conill

El gipó era una peça de vestir que cobria el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos amb mànegues. Els giponers era un dels noms que es donava als sastres.

El sastre Guillem Conill des de finals del segle XIV fins a la meitat del XV pagava a l’erari reial sis diners de cens anualment per haver-li autoritzat el rei, a través del seu conseller reial Bernat Serra, a carregar sobre unes parets d’un carreró que no passa, on ell tenia un alberg, al carrer que no té sortida, anomenat Alfòndec.

A partir de l’any 1428 aquest cens el va pagant Guillem Borràs, un altre sastre, veí d’en Conill.

Posteriorment compra un hospici (casa) situada molt proper, al carrer Barcelona (1412).

Guillem, Pere i Bernat Conill son trobats durant el segle XV en la documentació. Un altre Guillem Conill va ser apotecari, un Pere Conill sabater, un Francesc Conill prevere.

No fou estrany que una branca familiar d’aquests Conill vingués de Bartomeu Conill, l’abat de Poblet i metge que morí el 1458 i que fou elegit abat el 1437 on atenia als monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet.

Conill, apotecaris, especiers

L’apotecaria era la botiga on es dispensaven els medicaments elaborats artesanalment. A Catalunya, a l’època medieval, l’especier i l’apotecari tenien les mateixes funcions pel que fa a la preparació i venda de preparats medicinals: xarops, aigües, ungüents… A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja el segle XIII. El 1433 per tenir botiga s’exigia passar un examen i deu anys de pràctica, reduïts el 1455 a vuit, i a cinc el 1497. Podien ser elegits membres de les corporacions municipals.

A Vilafranca del Penedès trobem en Pere Conill, especier, casat amb Antonia Carbonell el 1408. Fill del sastre Guillem Conill i Constança. Una filla de Guillem i Constança i germana del primer, es va casar amb Antoni Coll de Sitges el 1413.

Pere tenia una casa i botiga al carrer de la Parellada de Viafranca. Venia espelmes de cera i medicines. Hi ha una compra que li fa el noble Montbrú de cinc lliures i nou sous.

Un fill de Pere fou Guillem Conill. Es casà amb Eulalia. L’hereu era un altre Pere, que també fou apotecari. Tenien i vivien en la casa del carrer Barcelona, situada a les afores de la muralla de la vila. Era aquella casa que va comprar el seu avi, el sastre Guillem Conill. Fins que l’any 1436 els germans Pere, Joan i Constança la venen als preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Un altre dels fills fou en Joan Conill, també especier, vivint amb botiga des de mitjans del segle XV al carrer Cap de Creus de Vilafranca, (primer tram de la plaça de la Constitució actual). Moltes ventes no les deuria poder cobrar i per això els clients li deixaven una penyora per cobrir la despesa, molt probablement per medicines. L’any 1453 tenia penyores com una cullera i una copa de plata, una corretja de dona, un mantell vermell, una espasa, un panís...algunes de les penyores no les tornava quan se li pagava, això li va causar algun embolic amb el seu client.

La botiga/casa del carrer Cap de Creus tenia una entrada amb taulells. Darrera hi havia el corral i el pati. Tenia una cambra gran i dues de petites.

Era també, encara posseïdor d’una de les cases de la família situada al carrer de Barcelona de Vilafranca, a extramurs. A finals del XV estava bastant derruïda, estava abandonada. Un fill, en Bernat Conill encara va ser apotecari a finals del XV, però vivint a Barcelona. Es va casar amb una filla del noble Savall de Subirats.

 

El sabater Conill

Els hereus dels apotecaris Conill, a partir del segle XV, canvien d’ofici i treballen de sabaters.

Els sabaters estaven situats en el rang número cinc. Tanmateix, en l’imperi romà, les agrupacions d’oficis de caràcter gremial no seran documentades fins el segle II aC. Aquestes associacions van estar controlades per l’Estat i entre llurs principals deures s’hi trobava el de regular l’exercici del culte, així com els esdeveniments de tipus social o interessos comuns de l’ofici. Els sabaters i treballadors de cada ofici s’agrupaven tots en la mateixa zona i instal·laven els seus tallers en carrers secundaris de la ciutat.

El sabater Pere Conill tenia el taller i la casa al carrer del Sant Esperit de Vilafranca del Penedès (l’actual carrer de la Font). La va comprar el 1480 al jueu convers Berenguer Banyeres. Pere es va casar amb Antonia Barberà.

Al canvi de segle els Conill originaris de Vilafranca i/o del Penedès viuen fora. Amb dates molt posteriors (1650) trobem un casament entre Gabriel Font de Tamarit de Llitera (Lleida) amb Elisabet Joana, que era viuda de Francesc Conill, originari de Vilafranca.