dimarts, 12 de febrer de 2019

Capelles medievals de l’església de Sant Francesc de Vilafranca



Gairebé en seguretat les cases franciscanes de Vilafranca i Montblanc ja existien cap a la dècada dels 1230, però no hi ha documentació que confirmi o rebati aquestes dates.
El que si sabem, però, és que a partir de l’any 1248 comencen a fer-se donacions en els testaments diferents persones de Vilafranca i el Penedès, ja anomenades en un altre article.
L’església de Sant Francesc era d’estil ogival, gòtic, amb alguna peça romànica, segons ens diu Barraquer. La considero construïda al segle XIII al costat de l’hospital i església de Sant Pere, que era de l’hospital i no del convent.
Les capelles que existien a l’església de Sant Francesc durant la baixa edat mitjana eren propietat d’algunes famílies d’origen noble de Vilafranca i comarca. Algunes d’aquestes capelles eren les que segueixen.
Capella Sant Antoni de Pàdua (dels Bramon, Mascaró i Copons)
El dilluns 21 de maig de l’any 1380 hi ha uns capítols de construcció d’aquesta capella, tot i que no sabem del cert si és la mateixa que posteriorment es va anar fent servir per enterraments, que va manar construir en el seu testament l’advocat Pere Bramon.
El mestre d’obres encarregat va ser Miquel Bertran de Vilafranca.
En el document on explica (tot i que li falten fragments que no es poden llegir) com ha de fer-se la capella hi surt una finestra alta, trones...Sembla ser doncs que era una capella que podia tancar-se i tot ja que es diu que ha d’estar tancada amb clau.
Serà feta amb pedra i calç. L’altar es farà amb la mateixa pedra que servirà per la finestra. La pedra serà treta de la Pedrera de Moja. La construcció finalitzarà al cap d’un any.
El 21 d’agost de l’any 1641 és enterrat en la capella de Sant Antoni de Pàdua del monestir i convent de Sant Francesc l’adroguer Ramon Mascaró que es nascut a Vilafranca però viu a Barcelona. Es vol enterrar amb l’hàbit de Sant Francesc. No hem trobat altres Mascaró que volgués ser-hi enterrat, però coneixent la importància d’aquesta família a Vilafranca creiem que durant el segle XVII hi van ser soterrats altres persones de la família.
El 11 d’agost de 1670 és enterrat Maria Roig, filla del teixidor i hostaler de Vilafranca Francesc Roig que vivia a la Parellada.
El 1 de febrer 1728 Baptista Molner religiós sacerdot de l’orde de frares menors d’observança del monestir i convent del seràfic de sant Francesc de Vilafranca, li van requerir que llevés acte per ordre del reverend Narcís Vallès exenfinidor i guardià que fou de dit convent i entregués als senyors el doctor en drets Francesc Soler, Pau Ràfols botiguer, Pau Salvany pagès i Joan Torner sabater administradors de la confraria de sant Antoni de Pàdua en dit convent instituïda i fundada,  tres rebosters de pana, els quals eren de il·lustre senyor marquès de Copons, dibuixades en cada un d’ells les armes del seu llinatge per l’adorno de la capella de sant Antoni.
El 27 de juliol de 1731, Lluis Blanc prevere de santa Maria procurador d’Antonio Copons i Copons canònic de la seu de Barcelona i també procurador del seu germà Pere Copons i Copons de la santa Seu de Tarragona, en presencia de Narcís Vallès guardià del convent de sant Francesc amb gloria i honor a sant Antoni de Pàdua i de Dídac Miret burgès notari, Josep Rovira cirurgià, Josep Ballester artesà ferrer, administradors de la confraria amb Joan Gras candeler de cera del Diví Antoni de Pàdua en l’església de Sant Francesc del dit convent, institueixen en nom dels seus principals un pàlit de bisó de seda amb flors de diferents colors guarnit d’or en la qual s’hi troben les armes de la casa de Copons i serveixin per l’ornament de la capella de Sant Antoni de Pàdua. dedicat al culte del dit sant.
Aquesta capella probablement fou la que es construí a l’any 1380. Ho sabem  per uns capítols d’obra signats per una part, el mestre Tomàs Coloma, ministre provincial de Sant Francesc, Ferrer Esplugues, i per l’altre els mestres de cases Tomàs Marquès i Miquel Bertran.
En realitat fou l’advocat de Vilafranca, Pere Bramon, qui deixà escrit en el seu testament i va fer una donació per la construcció de la capella, sota invocació de Sant Antoni Pàdua i de Sant Andreu. Ferrer Esplugues, com hereu universal de la muller de Pere, Guillema, té l’ordre de buscar mestres per acabar la dita obra. Miquel Bertran i Tomàs Marquès són els picapedrers encarregats.

Sabem –el full no es pot llegir del tot- alguns aspectes que ha de tenir aquesta capella: una arcada, finestres altes, trones. La capella i les trones estaran tancades amb clau i pany. L’obra es farà amb pedres, calç i de tota manobre que la capella necessiti. La pedra de la capella , la de l’ara de l’altar i la de les finestres serà extreta de la pedrera de Moja. És curiós el fet de que també ha d’haver-hi una xemeneia feta amb pedra, també extreta de Moja.
Finalment prometen els mestres picapedrers al dit Ferrer Esplugues acabant-la en un any.
Era en el segle XIX la sisena capella del costat de l’Evangeli. Hi havia un retaule barroc. Dues escenes de Sant Antoni de Pàdua estan representades en uns arrambadors de la ret de colors blaus.
Capella Sant Bartomeu (dels Marti i  Riba)
L’any 128 Bernat Martí era veguer de Vilafranca. A més fou un teòleg, nascut a Subirats (1230-1284). Un Ramon Martí dominicà, segurament familiar del primer, també nascut a Subirats, fou frare del convent de Santa Caterina, a Barcelona, i estudiós deixeble de Sant Albert, qui fou enviat a Saint Jacques de Paris per ampliar coneixements, i després, a proposta de Ramon de Penyafort, a Múrcia a estudiar l’àrab. es feu missioner a Tunis i es lliurà a l’ensenyament de l’hebreu a Barcelona en els darrers anys de la seva vida, deixà obres escrites de caire apologètic i polèmic.
El Llibre Verd de Vilafranca ens diu d’aquesta capella: “la qual fonch feta per Bernat Martí comapar del dia de son obit que fonch l’any 1287. En lapigrama que està a les espatlles de dita capella en les claritxes. Al qual enapres suceeix Ribas i Pons y en dels dits Ribas fonch señor de La Riba...”
Segons Barraquer en el segle XIX aquesta capella era la setena al costat de l’Evangeli. Estava col·locada en el presbiteri. Guardava dos altars, un de cara al presbiteri i altre d’esquena, col·locat a la part alta de la capella. El primer en un llenç d’uns dos metres presentava a Sant Bartomeu, i el segon en una imatge tallada a Sant Benet de Palerm, el sant negre.
Part del retaule de Sant Jordi situat a la dita capella

Capella de Sant Agustí (dels Ametller)
L’any 1390 Elisenda vídua de Guillem Ametller desitja ser enterrada dins l’església del monestir dels frares menors. El lloc escollit és la capella de Sant Agustí on hi ha el seu marit enterrat. Vol que li posin l’hàbit de sant Francesc. Aspecte aquest molt habitual en la majoria d’enterraments que es van fer dins l’església de Sant Francesc.
Mana Elisenda, celebrar missa a l’altar de sant Agustí per l’ànima del seu marit i els seus parents.
Capella de Sant Lluís (dels Palau i  Queralt)
El 16 d’octubre de l’any 1391 s’hi ha trobat uns pactes signats entre el frare Tomàs Alsina, confessor del rei Joan I,  entre el convent de Vilafranca en nom del frare Berenguer Alegret i el seu guardià d’una part amb els administradors de la Pia Almoina dels sastres i pellissers de la capella de Sant Lluc de l’església de Santa Maria i de la capella de Sant Lluís de l’església del convent de Sant Francesc, d’una altra part, sobre la construcció del seu carner o túmul davant mateix de la capella de Sant Lluís.
El 3 de març de 1413, Agnès Palau vídua de Guillem Riera sastre, ordena en el seu testament ser enterrada en la capella de Sant Lluís situada al monestir dels frares menors.
L’any 1556 Joana Queralt muller del paraire Pere Riba, filla del paraire Pere Queralt i Coloma, vol ser enterrada en el monestir dels frares menors en el túmul on hi ha la seva mare, en la capella de Sant Lluis.
Capella de la verge de Gràcia i sant Miquel Arcàngel (dels Puigmoltó)
El 3 de gener de 1419 el cavaller Marc de Puigmoltó i la seva muller Constança fundaren i edificaren la capella de la Verge de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel en el primer claustre al costat de la capella de Santa Bàrbara, anomenada del Capítol (la sala capitular).

Capella de Sant Francesc (dels Babau)
L’any 1403 Geraldona vídua de Bartomeu Babau advocat de Vilafranca, disposa ser enterrada a la capella de Sant Francesc construïda a l’església dels frares menors.
El 1421 és la capella del llinatge Babau de Vilafranca. Aquest mateix any Francesc Babau de Vilafranca mana en el seu testament ser enterrat a l’església del monestir, a la capella de Sant Francesc.
També el 1437 el mercader Bartomeu Babau de Vilafranca, escull sepultura a la capella de Sant Francesc del convent dels franciscans de Vilafranca en el túmul del seu pare.
Però per una altra banda, Eulàlia Sala muller del mercader Jaume Babau de Barcelona el 1441 vol ser enterrada a la tomba del seu pare Jaume Sala, mercader de Barcelona que és al monestir dels frares menors de Barcelona
El 1525, Francesc Babau cavaller de vila en el seu testament vol ser enterrat: ... en lo monestir de sant Francesc de Vilafranca del Penedès en la capella comunament vorada dels Babaus sots invocació de mos. sant Francesc entrant en lo cor a la part dreta... Dóna 44 sous per l’hàbit la qual vull sia soterrat lo meu cos amb lo dit abit...
Ordena també:.. vull man e ordo que una cambra yo he feta en lo spital de Vilafranca e na aquella he mes son llit e forniment d’aquell això es marfega  dos matafases e una vanova e un parell de llensols que aquella cambra sia mantenguda per mon hereu o los qui apres de ell vindran perque los pobres hagen algun recepto en dit spital e sie en remei de tantes ofenses contra Deu e lo proxim e per això en carrec a dit mon hereu no so axoblide ni sia fora de memoria e amb aqueix...
Capella de Sant Joan (dels Pellissers)
L’any 1356 la va manar construir el draper Raimon Pellisser. El picapedrer de Vilafranca Miquel Bernat rep de Raimon Pellisser draper 35 lliures d’aquelles 50 lliures per la construcció de la dita capella que ell va manar fer a l’església dels frares menors.
El 1422 en unsn els capítols acordats entre la monja de Santa Clara de Vilafranca, Maria Pellissera i Ramon Pellisser, el seu oncle, i el seu cosí Ferrer Pellisser acorden dotar d’una pensió de 15 sous de censal mort que cobren a fons per la capella de Sant Joan situada al convent dels frares menors.
El noble Febrer en la capella de Sant Jordi 

Capella sant Jordi (dels Febrer i Boixadors)
En el seu testament fet l’any 1407 el cavaller Pere Febrer vol ser enterrat: “...lla en en aquell lloch on en Bertran Febrer, cavaller, fill meu, fos soterrat, so és a través del altar per, co que com lo prevera dirà la misa tenga los seus peus de sobre lo meu cors...”
El 1515 es celebren misses en la capella de Sant Jordi dels Febrer per l’ànima del noble i cavaller Pere Boil de Boixadors, senyor de Marmellà, que hi és enterrat conjuntament amb la seva muller.
En el segle XIX la capella era de la noble família dels Miret.
En les obres de reforma fetes el 1891 s’hi troben motius ornamentals, de caràcter heràldic.
Capella sant Onofre (dels Gual)
El 1421 Guillem Gual del Mas de la Riba de la parròquia de Sant Martí Sarroca deix al monestir dels frares menors 1000 lliures per diferents misses a la capella sant Onofre, en la qual capella hi ha enterrat fills i nebots seus i demana ser enterrat en el cementiri del claustre dels frares menors. Seria el claustre el lloc on hi havia aquesta capella? No ho sabem del cert.
El 1420, un familiar dels Gual, en Jaume Roca del Mas de la Roca de Lletger (Sant Jaume dels Domenys), ens diu: “...elegeix ser enterrat al túmul dels Gual en el claustre del monestir dels frares menors...”
Aquesta capella probablement és la que Barraquer ens situa com a nombre sis de l’Epístola,contigua al presbiteri. Hi havia la gran porta de la comunicació amb el claustre.
En les obres de reforma del 1891 es retira l’altar amb retaule de Sant Onofre, anteriorment hi havia hagut en el seu lloc un portalet.
Capella Sant Jordi

Capella Sant Honorat i Santa Bàrbara (dels Avinyó)
Com hem comentat aquesta capella és l’origen de l’enterrament del llinatge dels cavallers Avinyó, senyors d’ Avinyonet i d’altres indrets del Penedès.
El 1396 el testament de Constança, muller del cavaller Huguet d’Avinyò, senyor del Mas Ribalta dins el terme de Terrassola i Lavit, escull ser enterrada a la capella de Sant Honorat i Santa Bàrbara. està construïda dins la sala capitular del monestir.
El 1426 el cavaller Joan d’Avinyò de Vilafranca, fa donació de 100 sous pel servei de la capella de santa Barbera construïda al capítol dels monestir pel seu avi Pere. Per aquesta data sabem que es construí l’any 1336.
Com hem dit la caixa òssia dels Avinyó, ostenta ornamentació heràldica en el seu frontal: un lleó rampant disposat dins escuts en losange i amb bordura interior. Tenia el lloc d’enterrament a la capella de santa Bàrbara intus capitulum, segons informa el testament de Joan d’Avinyò, el 1426. Tardanament ha estat traslladat de lloc.
Altres Capelles
Hem trobat dades d’altres capelles que comentem tot seguit.
El 1372 el pintor de Vilafranca Miquel Salvador intervé en la construcció de la capella situada al monestir propietat de la família Sibil·la.
En les obres de l’any 1891, en fer raspat de les parets de la Capella de sant Joan Capistrà, on hi havia hagut un altar dedicat a Santa Rosa de Vitreb, s’hi descobriren unes pintures. Degut a l’aspecte borrós, només s’aprofiten unes fullatges decoratius.
També d’aquesta última capella es tapiada una fornícula del segle XV per reforçar la paret interior de la capella. L’altar de Sant Joan passa a la capella de Santa Rosa de Viterb. L’altar de Santa Rosa passa a la sala de Juntes de l’Hospital.
Unes dades més d’aquesta església que està poc documentada en la història medieval de Vilafranca i el Penedès que caldria aprofundir molt més.


Cap comentari:

Publica un comentari