divendres, 17 de juny de 2016

El carrer o camí que va al Pou Nou (segles XIV I XV)


Vista aèrea de Vilafranca del Penedès


Alguns topònims que hi havia en el terme de Vilafranca del Penedès en els últims anys de l’època medieval eren geogràfics. Uns estaven relacionats amb el terreny, si eren muntanya, pla o rocós. Les rieres eren una indicació precisa de l’espai. Pocs noms eren de plantes destacades en aquell indret. També per la feina que s’hi feia: la vinya, l’olivera i moldre el blat. Un poble (Pacs, Moja...), una església (santa Digna...) o el cognom de qui era propietari era l’excusa per ampliar els noms.

Volem parlar d’un topònim relacionat amb les fonts o amb l’aigua d’aquelles èpoques: El Pou Nou. És clar, també podria ser un Pou glaç, encara que jo ho dubtaria. Un topònim que encara avui dia perdura més o menys en el suposat lloc on existia: proper a la carretera Nacional 340 dins del polígon de Sant Pere Molanta.

En aquest espai s’excavaren en diferents anys (1993,1994 i 1996) i es trobaren restes des de l’edat del ferro fins a  l’època neolítica. En la primera feta l’any 1987 es trobaren, exactament un total de cinc dipòsits de sitges d’emmagatzematges, una d’elles amb un enterrament triple, datades totes elles de l’edat del bronze.  

Molt probablement en l’època medieval aquest lloc era conegut per aigua que hi deuria haver, ja que el topònim Vallmoll també es situava molt proper.

El Camí al Pou Nou

Si agafen un plànol del terme de Vilafranca i resseguim els camins que l’envolten, trobarem el camí que també va cap a Porroig, topònim aquest també que té l’origen en l’època medieval, que ens indica molt probablement una roca o un turonet.

En els segles últims medievals el camí que va al Pou Nou el trobem situat després de l’actual carrer de la Font (abans de l’Hospital del Sant Esperit) passant per les eres del Sant Esperit (L’actual plaça Milà i Fontanals) i seguint l’actual carrer Montserrat fins sortir de la població en direcció a Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Pere Molanta travessant la riera de l’Adoberia (nom aquest de l’època medieval).

Des del camí del Pou Nou en surt un que va a Coll de Bou (l’actual Pelegrina) o cap a la muntanya de Sant Pau o de Pacs i també va a la Torre d’en Barberà.

Les terres, sobretot horts que ocupaven aquests espais en els segles XIV i XV ens parla de basses, de pou d’aigua dolça al Pou Nou, d’un Pont...d’aquest últim tenim una data moderna, concretament de l’any 1855 que diu: ...el dia 12 de juliol es trobà un home mort sota el Pont Nou, situat a un quarta de distància de la Vila, que segons una carta que duia a sobre era veí de Castelló, es deia Vicens Balaguer Borràs.
Porroig


El Carrer del Pou Nou

En les dades dels anys tres cents i quatre cents trobem moltes dades de terres i horts situats al carrer del Pou Nou, que el situaríem en l’actual carrer de Montserrat. A prop hi havia el monestir del Monestir de santa Clara, que el situem entre l’actual plaça Milà i Fontanals i el carrer Pines.

El carrer del Pou Nou acostuma sortir més que el de camí del Pou Nou.

A partir de mitjans del segle XV trobem el nom del carrer de Pou Nou combinant amb el del carrer d’Ot cognom d’un dels propietaris d’horts situats en el carrer.

No hi hem trobat cap casa edificada, però si molts horts com dèiem, alguna pallissa, sobretot com a lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi productes més aviat dels horts i arbres fruiters de diferents classes combinant-se amb plantes hortícoles.

Els Propietaris dels Horts

Aquests eren persones que acostumaven a tenir la seva residència o casa dins del cercle emmurallat de Vilafranca. Alguns foren:

Segle XIVi XV

Advocats: Pere Pellisser, Berenguer Torrella.

Artesans: Pere Llor.

Ballesters: Antoni Cirer.

Boters: Llorens Llagostera.

Botiguers: Jaume Ginoles.

Carnissers: Bertran Coll.

Cavallers i/o nobles: Bartomeu de Vilafranca, Bartomeu de Puigmoltó, Dalmau d’Avinyó, Joan d’Espitlles, Joan Barberà, Bartomeu Rosanes, Gabriel de Claramunt.

El batlle general de Catalunya: Ferrer de Lillet.

Fusters: Pere Domingo, Pere Querol,.

Guixers: Ramon Moragues.

Mercaders: Pere Mestre, Pere Pinyol, Jaume Ot, Ferrer Pellisser, Jaume Babau, Lluis Prats, Jaume Montserrat, Pere de Senyechs, Gaspar Ferran.

Notaris: Bernat Pi, Arnau Massó, Bartomeu Gostemps, Valentí i Guillem Çapera, Bernat Martí, Joan Bayona, Jaume Garrigues, Pere Comalonga, Pere Arnau Seradell, Mateu Senya.

Pagesos: Mateu Oller, Francesc Roure de Manresa, Pere Ferrer, Guillem Creixell, Guillem Barceló, Jaume Tarrés, Bartomeu Roig, Raimon Brugal, Bernat Martí de sant Joan de l’Erm, Bonanat Albinyana, Pere Calendraix, Jaume Montserrat.

Preveres: Ferrer Roig, Arnau Abeyar, Borràs de Canyemàs, Bernat Batlle, Ramon Pellisser, Pere Rocafort, Joan i Jaume Colteller, Pere Borrell, Joan Mestre, Raimon Torrella, Bernat Malet, Gabriel Moliner, Lluc Vidal, Pere Soval.

Sabaters: Berenguer Montagut, Bartomeu Terrat, Pere Castell, Pere Rosa, Llorens Gomar, Tomàs Marquès, Miquel Blancafort.

Sastres: Vicens Llobet, Martí Peó.

Teixidors: Guillem Crispià, Gabriel Bruguers, Lluis Riu, Antoni Rafeques, Bartomeu Jofre, Joan Figuerola, Antoni Bernarda.
Torre d'en Barberà


Els castlans de Vilafranca, posseïen el domini directe de la majoria dels horts. Any 1428.

Els fills del castlà difunt Bartomeu de Vilafranca, en Raimon i Joan de Vilafranca, venen als procuradors dels aniversaris de la comunitat de preveres de Vilafranca el domini útil i directe del cobrament de diferents censos sobre horts situats en aquest carrer. La raó és que els preveres utilitzin el cobrament dels censos per celebrar misses d’aniversaris al seu pare difunt, a la seva germana, també difunta Geraldona i el marit d’aquesta.

Assenyalarem els horts que estaven obligats a pagar el cens als preveres:

Un Super hort que els hereus del cavaller Bernat de Subirats tenen al dit carrer. Limita amb un camí públic, amb l’hort de Jaume Ot, hort de Bernat Saguals, una terra de Pere Pinyol;

Hort que té el mercader Guillem Coll. Limita amb dus parts amb dos carrers públics, hort del sabater Bartomeu Tarrat;

Hort del prevere Pere Borrell. Limita amb l’hort de Joan Cosida, amb un carrer públic, hort de Guillem Coll, hort de Joan Solanes;

Super-hort de l’artesà Joan Cosida. Limita amb l’hort de Pere Borrell, hort de Joan Cosida, un carrer públic.

Super-hort amb dues pallisses que té el sabater Bartomeu Terrat. Limita amb l’hort de Guillem Coll, l’hort de Pere Borrell.

L’hort que té Jaume Solanes. Limita amb l’hort de Pere Borrell, hort de Bernat Mata, un carrer públic.

Un super pati o hort que té Pere Pinyol. Limita amb part del mateix Pere, pallissa del cavaller Joan de Vilafranca, un camí públic.

Super-hort que fou de la muller de Bernat Mercader. Limita amb l’hort dels hereus de Bernat de Subirats i l’hort de Joan de Vilafranca.

El carrer que va al Pou Nou era situat a extramurs de Vilafranca del Penedès en direcció nord. Era un dels espais fàcils per poder conrear i obtenir beneficis, els propietaris pel consum propi i familiar i els senyors feudals obtenir rendes a partir de l’ocupació de la terra. I no oblidem que l’aigua hi deuria ser en una proporció prou abundant. Recordem que les aigües que entraren a les fonts de la vila tenien el seu origen en l’Espirall, topònim que significa orifici per on pot escolar-se un líquid.






Cap comentari:

Publica un comentari