Issac Biona: el jueu prestamista i deutor de Vilafranca del Penedès

Els jueus a Vilafranca ja hi eren al segle XIII. L’any 1241 es troba en la documentació el primer d’ells: Isaac Gràcia. No volem parlar d’aquest, sinó del prestamista Isaac Biona. Tothom sap que ser prestamista és un afer jueu, a vegades declarats usurers. Creiem, però que aquest no és el cas del jueu vilafranquí Isaac Biona.

Les dades de la família jueva Biona es trobem a Vilafranca durant el segle XIII. No creiem pas que Isaac nasqués a la vila.  Podien haver vingut ell i la seva família de la població de Falset. Coneixem el nom del seu pare, Sullam Biona, que també vivia amb ell. Tenien una casa al call jueu vilafranquí, call que ocupava un espai d’uns 6200 metres quadrats, al costat del Palau Reial i davant de l’església de Santa Maria.

Isaac i el seu germà Mosse es dedicaven a la mateixa feina, vendre el que fos i prestar diners a qui els necessités, com altres jueus del dit call.

Els germans, cavallers i nobles, Berenguer i Guillem d’Entença, a finals del segle XII i principis del XIII tenien el domini dels castells de Sant Martí Sarroca i de Subirats a sant Sadurní. Els van obtindre per herència dels seus pares i avis, els cavallers Sant Marti. Els germans Entença, sobretot Guillem, tenien moltes deutes, fins i tot van fer donació de la baronia d’Entença (La Ribera de l’Ebre) al rei d’Aragó Jaume el Just rebent uns diners a canvi.

L’any 1292 devien molts diners al notari Berenguer Marquès de Vilafranca i a l’advocat Bernat de Vallmoll lloctinent del veguer del Penedès. Berenguer d’Entença posa totes les rendes que cobrava sobre el castell de Sant Martí Sarroca a canvi de solucionar el deute. El 4 d’octubre d’aquest any 1292, es mana al veguer de Vilafranca i als seus lloctinents que s’estimin les rendes del castell de Sant Marti Sarroca i Subirats per part del notari Ferrer Alemany de Vilafranca.

Varen demanar també préstecs a diferents jueus de Catalunya, un d’aquests fou Isaac Biona. Els hi deixà 2000 sous. Issac va recórrer moltes vegades per poder cobrar.

Isaac, que deuria ser bastant tossut, se’n va cap a Lleida ja que molt a prop, a Tàrrega, estava presoner Berenguer d’Entença, per part del rei Carles. Isaac volia cobrar, però fou arrestat, un dia de l’any 1288, en un camí venint de la ciutat de Lleida. L’arrest fou fet per Guillemó de Cardona, quina va ser la seva culpa? Senzillament voler veure el presoner Berenguer i voler cobrar i potser el ser jueu.

Una vegada el rei s’assabentà d’aquest arrest, manà que fos alliberat. Així fou i tornà a Vilafranca.

Isaac no es rendeix. Mana a l’advocat vilafranquí Bernat de Babau, que el representi per cobrar el deute. L’advocat organitza un plet contra els germans Entença. Aconsegueix que s’embarguin les rendes, quèsties (impostos) i altres drets que tenien sobre el domini dels castells de Sant Martí Sarroca i Subirats que encara rebien i així arribà a cobrar.

Resulta que el jueu Isaac Biona no li devia anar gaire bé el negoci del préstec, com ara veurem. També comprava, com ja hem dit, una vegada va comprar blat a un ciutadà honrat de Barcelona, un tal Bernat, li va deixar a deure  274 sous.

El rei Alfons II, fa conèixer a la cort de Vilafranca una pròrroga que se li va donar a Berenguer d’Entença per pagar el deute amb Issac i una vegada finalitzada la dita pròrroga, haurà de pagar el que deu Isaac al ciutadà de Barcelona.



Un dels carrers que formaven part del call de Vilafranca

No se li acaben aquí els problemes de deutes d’Isaac ja que, conjuntament amb el seu germà Mosse Biona, també vilafranquí, i un altre jueu de Barcelona, Francesc Bonafos, l’any 1291, muntaren una societat de préstec i dipositaren el capital que cadascú va posar en un cofre comú que  custodiava el mateix Isaac a casa seva situada al call de Vilafranca. Van acordar que si un d’ells agafava diners de la caixa els havia de retornar en un temps curt. Isaac, degut als deutes que tenia, fou un dels primers a agafar els diners i va costar que els tornés, fins i tot el rei Alfons II hi va posar mà.

Issaac Biona fou també condemnat per una sentència a pagar a dos particulars de Barcelona, 10.000 sous per una querella sobre la venta de 2.000 quintars de sal.

Issac no podía pagar la sal i el rei Alfons II manà que fos fet presoner per Bartomeu de Mans, que era el veguer de Vilafranca en aquells anys. Aquest Bartomeu ja era conegut a Vilafranca per l’odi que li tenia als jueus. És el causant d’altre processos que feren jueus vilafranquins contra ell mateix. Tot i així, Bartomeu l’allibera al cap de poc temps. El rei manà que se’l torni a detindre i el posin a mans del batlle de Barcelona.

Mosse Biona, el germà d’Isaac, sembla que tampoc no li van gaire bé les coses i també s’endeuta. A més avala al seu germà i això fa que vagin al seu darrera aquells dos ciutadans barcelonins, acreedors del seu germà Isaac. El que fa llavors Mosse es canviar de foc, és a dir traslladar-se a una altra població, a l’Arboç del Penedès, on hi havia una altra comunitat jueva. Ho fa d’una manera fraudulent, un jueu no podia canviar de foc sense el permís reial. El rei mana al batlle de l’Arboç que enviï el fugitiu a Vilafranca per pagar els seus deutes.

L’infant Pere, sabent que hi ha moltes persecucions contra el jueu Isaac de Biona per cobrar deutes, manà al regent de la Cort de Vilafranca, que no l’acusin directament i que li permetin tenir un advocat. També li diu que no s’obligui a tornar al seu germà Mosse a Vilafranca sinó que respongui davant el batlle de l’Arboç pel mateix assumpte.

Seguint el consell de l’advocat de Isaac Biona, en Guillem Jafer, advocat que posteriorment s’instal·là a València, per ordre de  l’infant Pere, ordena que es venguin els béns d’Isaac per poder cobrar els seus deutes.

Mosse, el germà d’Isaac vivint encara a l’Arboç, no perd el temps i l’any 1292 –ja feia un any que hi vivia- és propietari de moltes cases de l’Arboç que lloga a diferents vilatans. A més, refusa anar a la Cort de Vilafranca per respondre dels deutes del seu germà, tot i que la seva dona i els seus fills continuen vivint al call jueu vilafranquí.

El batlle de l’Arboç volent que la comunitat jueva de la vila fos més gran, ja que era molt més petita que la de Vilafranca, s’oposà a que es coaccionés al jueu Isaac i altres per tornar al call jueu de Vilafranca i que optaren per anar a viure a l’Arboç i no ja tan sols per escapar dels deutes que tenien sinó per l’abús contra ells que feia el ja dit, veguer de Vilafranca, en Bartomeu de Mans.

Mosse Biona i els altres jueus temen per la seva vida i pels seus béns i demanen seguretat a l’Infant Pere, aquest, mana als oficials del poder reial de la Cort de Vilafranca que els protegeixi tan a ells com a la seves famílies i béns, sobretot de part de Bartomeu de Mans.

No semblen acabar aquí els problemes d’Isaac Biona i la seva família. Durant els dies 24 al 31 de juliol de l’any 1298  existeix un procés judicial, que ell començà, contra Guillem Franquesa, corredor de productes agrícoles, veí de Vilafranca del Penedès, sobre un suposat pagament que li havia de fer per la compra de productes. El seu elevat cost i la usura que el dit Guillem practicava, va ser la causa del procés. Hi ha un elevat grup de testimonis a favor d’Isaac Biona, tots de Vilafranca, alguns jueus, altres no, que el defensen i actuen contra en Guillem.

A principis del segle XIV ja se’ns perd la pista d’aquest jueu prestamista de Vilafranca i molt recolzat per els habitants de la vila.