La torre de tomba romana de
les Gunyoles. La Torre Dela de Vilafranca podria haver tingut una construcció semblant.
Un document de venda d’unes propietats al territori de la torra Dela de l’any 1055, demostra que ja existia un assentament de població en el nucli que ara coneixem com Vilafranca, tot i que encara no n’hagués adoptat el nom. Es tracta d’una carta de venda que Ermengarda signa a favor del seu fill Albert, qui rep totes les propietats de què la família disposa a la torra Dela, una zona que queda delimitada en el document i que correspon amb els límits de l’actual Vilafranca.
La primera data que es troba citada la Torra Dela és ja de l’any 980 com una torre fortificada.
La torre Dela sembla ser l’origen a partir del qual es va anar formant la vila urbana.
Fou destruïda l’any 1108 amb la invasió dels almoràvits i va ser reconstruïda donant lloc de forma definitiva a l’assentament que finalment va acabar anomenant-se Vilafranca. En documents posteriors ja s’ha pogut localitzar l’emplaçament de la Torra Dela, situada enmig de la illa de cases entre els carrers Escudellers, Vall del Castell, Plaça de l’Oli i Plaça de Jaume I. Espai que correspon al que posteriorment será el Castell dels castlans.
En la presentació del Llibre de Josep Martí Soler “ els carrers de Vilafranca” que acaba de sortir vaig fer menció que un dels carrerons situats a la plaça Jaume I que no té un nom podria anomenar-se el carreró de la Torre Dela. I això per què?
En la presentació del Llibre de Josep Martí Soler “ els carrers de Vilafranca” que acaba de sortir vaig fer menció que un dels carrerons situats a la plaça Jaume I que no té un nom podria anomenar-se el carreró de la Torre Dela. I això per què?
Els
historiògrafs locals vilafranquins del segle passat han apuntat solucions
distintes en quant a la ubicació d’aquesta torre. Ramon Freixas i Miret, va
assenyalar, ple de dubtes, diversos indrets. Lluís Álvarez i Verdaguer, situa
la Torre Dela pels vols de la parròquia de Santa Maria. Pere Alegret, l’emplaça
prop del carrer de Sant Pau (l’entrada al castell dels castlans). Agustí Coll,
afirma que, en constituir-se la vila, s’efectuà l’enderrocament de la torre.
Finalment, Pere Mas i Perera, la situa en un lloc imprecís prop de Vilafranca.
La torre romànica del Vinseum
L’any
1967 es localitzà una torre romànica darrera de l’actual Vinseum. En les
excavacions que es varen fer es trobaren tègules planes, un enterrament,
fragments de llànties, àmfora romana i un molí fragmentat; la tapadora d’una
sitja amb un forat central i que tot plegat podria fer pensar en un moment romà
tardà, al voltant del segle V d. C, segons els experts. També es trobaren tres
tombes que es podrien datar de l’alt medieval o també romà tardà. Segons l’arqueòleg
Giró el 1970, hi hagueren dos enterraments d’adults sense aparent protecció i
una tomba infantil protegida amb lloses verticals. També una agulla llarga que
podria ser medieval, ceràmiques dels segles XIV i XV i també dues sitges amb
materials romans: estucs, àmfores. Al meu parer es diu que si que aquest espai
era antic, potser d’època romana, però que la torra és més posterior i per tant
no pot ser la Torra Dela, com també ens deia l’escriptor vilafranquí Massanell
l’any 1980.
La Ubicació de la Torre Dela a Sant
Julià
Antoni
Sabaté Mill enun article publicat a la revista “Olerdulae” de l’any 1993 dins
la col·lecció de pergamins de l’arxiu Pere Regull del Museu (actual Vinseum),
un testament atorgat pel vilafranquí Guillem Vives, amb data de 1298, es
llegeix: “...terminata cum vinea
Berengarii Zabater et per quodam tracio terre quod habet in quadra de sancti
Juliani iuxta locum vocatum Torra den Dela terminatum cum...” La lectura
fou efectuada pel paleògraf i llicenciat en història Jordi Vallès i Cuevas. Per
tant, doncs, es podria deduir que la Torre Dela estava situada per algun indret
del barri de Sant Julià actual. No més lluny de la realitat. Caldria saber en
aquell moment (segle XIII) on i quin espai era aquest de la quadra de Sant
Julià.
Direm
primer que el nom de carrer de Sant Julià se li donava ja en els primers anys
del segle XIV i segurament abans a l’actual carrer de Sant Bernat, anys 1312,
1323...
Les quadres:
La
quadra era un terme, amb jurisdicció pròpia, situat normalment dins d’un terme
castral més ampli. En aquest sentit, hi trobem la mateixa Vilafranca, que se
l’anomena quadra en alguns moments abans del segle XV, perquè era un espai dins
del terme castral d’Olèrdola. Nobles, cavallers o gent benestant van ser
posteriorment els amos d’aquests espais, posant-hi el seu cognom o nom. També
les esglésies o capelletes dels límits de la Vilafranca medieval, són anotades
com a quadres. Trobem diversos espais anomenats quadres a l’entorn de
Vilafranca que estan poblats des del segle XII: de Borrull, de Calendraix, de
Celom, de Salicrup, Senyechs, Solsona, Sunyer, dels Massells, de Benages,
Castellmós, Clotes, sant Hilari, Sant Julià, Sant Pau, Sant Salvador de la
Calçada, Santa Digna, Santa Maria dels Horts...La quadra de Sant Julià
corresponia a la part més antiga de Vilafranca que incloïa el mateix espai del
castell dels castlans, el barri jueu, el palau reial..podríem dir tot el que
seria l’actual plaça Jaume I, Escudellers, Plaça de l’Oli i Vall del Castell.
Mentre que les pobles (barris medievals fins el segle XV) eren espais més
reduïts dins de les quadres, que per això trobem dins de la quadra de Sant
Julià la pobla dels jueus: Els carrers que formaven part d’aquesta pobla tenien
els següents noms: dels Sarraïns o Batipalmes; de Santes Creus; de Canyemàs;
Vall del Castell; d’Aiguaviva; de Senyecs; de Sant Julià. També en formaven
part els portals de la muralla Canyemàs, (l’actual carrer de Farran) de
Salelles (a l’actual carrer de Sant Bernat) i de Coloma (a l’actual carrer de
Sant Pau).
Nova ubicació i definitiva de la Torre Dela
Crec
sincerament que la Torre Dela estava situada en el lloc on abans hem comentat.
Per una banda, perquè és lògic que al voltant d’una torre forta i de la
primitiva església de Santa Maria es construís el castell dels castlans i les
primeres edificacions de Vilafranca del Penedès. Per altra moltes dades
notarials ens situen una torre en aquest indret. No caldria confondre-la en una
altra torre que ens anomena Mas i Perera, ubicada entre l’actual Vall del
Castell i el principi del carrer Escudellers. Torre que s’il·luminà l’any 1601
per commemorar la santificació de Sant Raimon de Penyafort. Aquesta torre
formava part del castell dels castlans però no era la Torre Dela.
Dades
posteriors ens confirmen la ubicació exacta de la Torre Dela, algunes les anem
a enumerar.
Una de
les més interessants és una de l’any 1515 que ens diu: .. Pere Riu paraire de
vila ven a Joan Maiol sabater de vila un pati amb colomar que antigament eren
cases del magnific Joan Barberà difunt cavaller que posseeix dins muralla al
carrer del Vall del Castell. Els
límits d’aquestes cases eren: un carrer
públic, pati o vall, et honor baró de la Llacuna, et part amb quadam torri mitanpata lo torre dondella
, et dit Pere Riu que fou de moss Huc de Vilafranca.
Ens comenten les cases dels
antics castlans en aquest cas el noble/cavaller Joan de Barberà i Huc de
Vilafranca. Més dades, any 1588: Francesc Bonet escudeller de vila jura que té per senyoria d’Espuny part d’un
hort que conté mig cortó prop el vall
del castell i prop de la torre dels carlans, els límits eren: orient
altre part del dit confessant, meridie part Joan Morató boter part amb honor
Pere Miró cantarer i part honor Joan Calabuig prevere que fou d’Onofre Sabido
prevere qui honors foren den Cendra occident carrerò que va de la torre del
vall al carrer públic de la vall del castell a la plaça de l’Oli.
Sabem que el carrer Escudellers
es va dir també en aquests anys el carrer d’en Bonet pel fet de viure-hi l’escudeller
Bonet i família. En el mateix any trobem també: “...
sita en torre dels carlans en que la
pallissa és situada al carreró que va de dita torre a la plaça de l’Oli o el vall del Castell...” Els límits d’aquesta pallissa eren: “...orient pallissa Francesc Bonet alodial
d’Espuny, meridie dicta torre mediante
la plaseta de la Torre, (corresponent aquest pati amb el central
del castell dels castlans)
Més dades del segle XVI: any
1626 “ ...amb hort contiguo amb dos portals
extra in via publica, que posseeix al carrer dels Escudellers. Límits: orient carrer dels
Escudellers, meridie honor Joan Urgell prevere, occident Antoni Mila ferrer i
part amb Jaume Miró cantirer i part amb Miquel Sanauja cirurgià i part amb carreró de la Torre d’en Sala, circio
part amb carreró i part amb Benedicti Deviu samoler. En aquest cas ens anomena que la
Torre té el nom de Sala, que correspon a un cantirer que hi tenia adossat a
ella la seva casa. En aquesta altra dada ens ho confirma: any 1632: “...Pau Sala
cantarer mitjançant jurament declara té una pesa de terra una part de tinguda
de 15 passes d’amplaria i 20 passes de llargada situat dins els murs de vila prop lo vall del castell o prop la torra
antigament dita dels castlans detras les cases que el dit confessant té i
posseeix dins els murs al carrer anomenat dels escudellers la qual part de hort
part de pertinències d’altres hortets posseïts per Marina viuda d’Antoni Mila
ferrer de vila i per Benet Diviu samoler...
Finalment,
encara al segle XIX hi trobem dades de la Torre Dela en aquestes dades: any
1856, ”...casa situada a la Plaça de l’Oli
de Jordi Llopart Bonet hisendat nat.de vila veï de sant
Sadurni i José Rovira Grau anomenat de la Serra pagès hisendat nat. Terrassola
i veí de sant Martí. Els límits eren: orient casa Marià Llorens Alabau causídic;
migdia la plaça de l’Oli; ponent Ramon Cruset i carreró que no passa anomenat antigament de la Torre Vella, sud
Antoni Galtés Sivillà Ferrer,tots veïns de vila.
Cal aclarir que els noms de la
Plaça de l’Oli i Vall del Castell eren noms que també tenien en diferents
moments històrics la plaça actual de Jaume I.
Per tot el que he comentat
caldria posar nom a aquest carreró i anomenar-lo de la Torre Dela, origen de
Vilafranca del Penedès.
Torre de l’Arbossar (Avinyonet
del Penedès) construcció també probablement semblant a la que podria tenir la Torre Dela
de Vilafranca del Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada