Les cases medievals eren molt diferents de les actuals. Els
camperols passaven la major part del dia fora, per el que les corrents d’aire i
la poca llum de les finestres sense vidres no els molestaven. Resultava
possible jutjar la categoria social d’una casa mirant les seves finestres. Els
pobres només tenien obertures cobertes de baldes de fusta que tancaven de nit o
quan feia fred. La gent acomodada disposava de finestres translúcides, cobertes
de tela mullada. Deixaven passar la llum i evitaven les corrents, i podrien
obrir-se quan arribava el bon temps.
Teresa
Vinyoles, historiadora medievalista, ens diu que quan Barcelona era una ciutat
emmurallada i calia aprofitar al màxim el seu espai interior, a causa de
l’estretor dels carrers els veïns sovint tenien les finestres completament cara
a cara. La diferència entre vida pública i privada de vegades arribava a ser
imperceptible fins el punt que: les parets i els sostres tenien orelles, però
els ulls de les cases eren especialment les finestres. Gent de tota condició i
sexe es feia a la finestra. Finestres i carrers eren dos espais diferents, però
comunicats. Aquesta situació feia que els orificis de les cases poguessin
servir alhora per veure i ser vist pels altres en una societat on el vidre era
un luxe que no tothom posseïa i calia triar entre preservar la intimitat
tancant els porticons de fusta o bé que la llum natural entrés a casa. Cal
pensar que a les nostres viles medievals penedesenques també deuria ser així.
Conjuntament
amb les finestres, ara, tenim els balcons. Aquests, serveixen encara per
moltes més coses: per aturar-nos i repenjar-nos a les seves baranes, mirar,
observar, parlar... a vegades amb persianes obertes o recollides. També així eren i són les tribunes, aquests espais coberts i closos amb vidres, sobre la plataforma
d’un balcó. A Vilafranca del Penedès tenim molts edificis aixecats cap a finals
del segle XIX, els anomenats modernistes. En aquests edificis hi poden hi ha finestres que tenen el seu origen en l’època medieval i finestres modernistes
fetes per arquitectes locals de l’època tant medieval com modernista.
Alguns
s’aguanten molt bé perquè hi han hagut reformes molt cautes per no apartar-se
de l’estil de l’edifici, altres no ho han tingut gens en compte, altres estan
en ruïnes i a punt de desaparèixer.
Això vol ser una mostra d’algunes d’aquestes finestres, obertures i balcons del centre de la vila. Són obertures de la Rambla Nostra Senyora (raval medieval); Rambla Sant Francesc (carrer Torregrossa) carrer de la Cort; Plaça de la Constitució (carrer Cap de Creus i del castell); carrer Escudellers; la Parellada (Coltellers); carrer de les “Mosques”; carrer de la Industria (carrer Sant Esperit); carrer dels Ferrers; carrer de la Palma (carrer dels Pintors); Avinguda Barcelona (raval); carrer Misser Rufet.
Això vol ser una mostra d’algunes d’aquestes finestres, obertures i balcons del centre de la vila. Són obertures de la Rambla Nostra Senyora (raval medieval); Rambla Sant Francesc (carrer Torregrossa) carrer de la Cort; Plaça de la Constitució (carrer Cap de Creus i del castell); carrer Escudellers; la Parellada (Coltellers); carrer de les “Mosques”; carrer de la Industria (carrer Sant Esperit); carrer dels Ferrers; carrer de la Palma (carrer dels Pintors); Avinguda Barcelona (raval); carrer Misser Rufet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada