LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV AL PENEDÈS

                                          Masia Gran (Santa Fe del Penedes) segle XIV

El maig de l’any 1421 nasqué l’infant Carles, primogènit dels prínceps de Viana, Blanca de Navarra i Joan d’Aragó. Blanca era l’hereva del regne de Navarra, com a filla primogènita del rei Carles III de Navarra. El pare de l’infant Carles, Joan, era germà del rei Alfons V d’Aragó. En arribar a la majoria d’edat, Carles rep el títol de Príncep de Viana, que la Casa d’Ëvreux havia establert com la dignitat de l’hereu al tron navarrès. El 1441 moria la reina Blanca. Joan reclamava l’herència de la seva dona, en Carles la de la mare. Els dos protagonistes polítics, cercaven suports en la veïna Corona d’Aragó. Joan esdevenia el lloctinent del seu germà (i el seu hereu, ja que Alfons no va tenir fills del seu matrimoni amb la reina Maria). Carles, per la seva part, fou acollit pel rei Alfons, a la seva cort napolitana. El 1485 moria el rei Alfons. Llegava Nàpols al seu fill il·legítim, però la resta de la corona passava a mans del seu germà Joan. Carles es va proclamar Governador General de la Corona d’Aragó (és a dir l’hereu). La tensió entre el rei Joan i el seu fill Carles s’agreujà quan Joan es maridar amb una infanta portuguesa, Joana Enríquez i Carles volia casar-se amb una infanta castellana, Isabel, germana del rei castellà Enric. Dues pretensions matrimonials oposades, la primera anava contra els interessos del monarca castellà i la segona en favor seu, i el rei Joan topava amb el rei Enric. Carles fou empresonat a Lleida. La noblesa del Principat, articulada al voltant de Consell de Cent i de la Generalitat, passà a l’acció en defensa  de la llibertat del príncep Carles, i organitzà un exèrcit per alliberar-lo. Part de Navarra també s’armaren contra el rei Joan, a l’igual que el rei Enric de Castella.

A l’interior de la Casa Consistorial de la Vila, hi ha un quadre signat pel pintor Claudi Lorenzale i Sugrañes, d’origen italià, on es representa als ambaixadors de la Diputació de Catalunya que signen una concòrdia anomenada la “Concòrdia de Vilafranca” el dia 21 de juny de l’any 1461, a l’interior del Palau del Rei, amb la reina Joana Enríquez, madrastra del príncep Carles de Viana. Els assistents en aquesta cerimònia van ser: Bernat Çapila, Pere Joan de Sant Clement, Pere Cots i Nicolás Millars representant la Diputació del General i  Nicolás, ardiaca de l’església de  Santa Maria del Mar, Arnau Vilademany i Francesc Bosch, que portaven l’encàrrec d’acompanyar al Príncep de Viana des de Tortosa.

La concòrdia de Vilafranca, va ser la victòria d’aquell esperit pactista, mitjançant el qual es prohibia al rei Joan II i a la reina Joana d’entrar al Principat i nomenava al seu fill Carles de Viana com a lloctinent perpetu a Catalunya. La reina Joana i el príncep de Viana van estar un cert temps a la Vila degut a les negociacions, sembla que la reina s’allotjava al monestir de Santa Clara.

En aquest pacte el rei Joan II continuava posseint la plenitud de la potestat reial, però al mateix temps, es posaven importants frens a l’exercici d’aquest poder. Segurament per aquest motiu el rei Joan II es va desentendre de la dita concòrdia i va entrar en el territori del Principat sense una autorització de les institucions representatives de Catalunya.

Vilafranca des del primer moment lluita contra Joan II, la Vila era partidària del seu fill Carles de Viana com a rei successor de Catalunya. Però els fets d’armes no sempre van ser favorables a la Vila. El 25 d’agost de 1464, Joan de Beaumount, que comandava les tropes de Vilafranca en nom del príncep de Viana, va lliurar la Vila a Joan II, fou declarat traïdor. Va ser empresonat el batlle de la Vila, Pere Bosch i Joan de Beaumount s’apropià del castell dels castlans i de l’ajuntament.

La mort del senescal de Bigorra, que formava part de les tropes de Joan II, al peu de les muralles de la Vila originà segons esmenta el llibre verd i ens diu el cavaller Cardona, capità dels assetjats, una gran matança per part de les tropes del rei Joan II a la Vila.

La guerra va acabar amb la victòria del rei Joan II. La mort del príncep Carles de Viana  i l’ajuda que va obtenir el rei per part dels francesos va fer que Joan guanyés la guerra. Com a contrapartida, en el tractat de Baiona, els comtats del Rosselló i la Cerdanya passaren a mans franceses. La rendició de Catalunya es va plasmar amb la capitulació de Pedralbes el dia 16 d’octubre de l’any 1462. La guerra civil del segle XV va acabar d’arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d’Aragó.

Moltes van ser les persones del Penedès que a l’acabament de la guerra van ser premiats per la fidelitat mostrada a Joan II. Un d’ells va ser el poeta Joan Berenguer Masdovelles, al que el rei li feu donació de la jurisdicció i població de l’Arboç.

A Barcelona, durant la guerra, hi havia dos grups que lluitaven per aconseguir el poder municipal. Per un costat la Biga, formada bàsicament pels ciutadans honrats i aquells que van aconseguir la Capitulació de Vilafranca i no van permetre l’entrada del rei a Catalunya. Per un altre, la Busca, format per mercaders, menestrals i el poble que s’oposaven a la classe benestant demanant privilegis, llibertats i les costums de Barcelona. Vilafranca va participar d’aquesta crisi municipal barcelonesa. A la Vila s’hi van reunir gent de la Busca per tal d’organitzar un sindicat l’any 1451 d’on sorgí una ofensiva contra la Biga dirigida pel cavaller Galcerà de Recasens. Aquest, que fou batlle general i procurador dels feus reials a Catalunya, des de l’any 1432 fins el 1469 va estar vivint entre Vilafranca i Barcelona. L’any 1461, Recasens, va refugiar-se a la Vila, a l’hostal de Joan Sabater. Més endavant, se’l farà pres en aquest hostal i empresonar-lo  a Barcelona.

 Josep Bosch Planas