El llinatge Recasens o Requesens va ser
de mercaders i ciutadans honrats. Assoliren el grau de cavallers a la segona
meitat del segle XIV i el de nobles el 1458. La seva influència i projecció
política es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador
general de Catalunya, i sobretot al fet de posar-se al costat de Joan II durant
la guerra civil del 1462-1472.
Hi podria haver una vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que es
troba a la ciutat de Girona el 1181 amb Arnau de Recasens, així com amb el
castell de Recasens (Alt Empordà), però això no està provat.
Sí que hi ha, en canvi, una connexió amb el llinatge
mercader, com el Galcerà de Requesens i de Santacoloma (Molins de Rei,
1385-1400, València), que fou lloctinent de Catalunya durant el regnat d’Alfons
el Magnànim. Aquest llinatge formava part dels mercaders i va estar al servei
dels Trastàmara, igual que el seu pare, Lluís de Requesens, que fou senyor
d’Altafulla, i el seu germà Bernat de Requesens, que s’enfrontà contra
l’oligarquia barcelonina, la Biga, a la segona meitat del segle XV.
Guillem de
Requesens
Un document de l’any 1327, trobat a
l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ens diu el següent: “El noble Guillem de
Requesens, a qui no sabem el seu origen, tenia una casa a Vilafranca”.
Un Guillem Requesens difunt, que podria
haver estat noble, apareix en la documentació com a resident a Vilafranca el
1340. Havia fundat el benefici de Sant Francesc d’Assís a l’altar de Santa
Llúcia de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Morí sense fer testament, i
la seva vídua era Elisenda. El seu fill i hereu, Francesc Requesens, que
posteriorment trobem en diversos documents notarials de Vilafranca, apareix com
a hostaler i no com a cavaller. El 1394, ja és difunt.
L’hospitaler
Galcerà de Requesens i Cubelles
L’ordre de la comanda de Sant Joan de
Jerusalem va tenir com a comanador al frare Galcerà de Requesens. Tenint en
compte que a Vilafranca del Penedès hi va haver una casa dels Hospitalers des
del segle XIV fins a la desamortització del segle XIX, es disposa d’informació
sobre les persones que la van regentar al llarg dels anys.
Galcerà va ser comanador a Lleida i a
Mallorca a partir de 1380. També va exercir com a comanador a Barbens, al Pla
d’Urgell, en un temps en què a Vilafranca el tenia fra Garcia de Maissen. L’any
1397, una documentació ens informa que el noble Ferrer de Canet, senyor del
castell de Cubelles, va vendre un censal mort (és a dir, un préstec) al
comanador Galcerà de Requesens de Mallorca. En aquesta venda, el noble Canet
hipotecava el castell de Cubelles, juntament amb tota la seva castlania,
censos, feus, molins, fruits, dècimes i altres béns.
 |
| Altafulla |
Bartomeu de
Requesens i Puigdàlber
El 1311, Puigdàlber, a l’Alt Penedès, va
ser propietat del noble Bernat Guillem de Ribes, que tenia el castell de Ribes
en feu del bisbe de Barcelona. Quan Bernat Guillem de Ribes va morir, va
heretar el lloc de Puigdàlber.
L’any 1380, segons el fogatge, Puigdàlber
era senyor el noble Guillem de Bellvei. Més tard, passà a mans d’Eimeric de
Bellvei. El 1403, un Eimeric, fill de l’anterior, es va casar amb una filla del
noble Bartomeu de Requesens. És en aquest moment que el feu de Puigdàlber passa
a mans de Bartomeu.
Els drets de la vila de Vilallonga del
Camp durant la primera meitat del segle XIV van ser venuts per la família
Montoliu l’any 1344 a Pere de Requesens. El 1351, Blanca de Montoliu es va
casar amb Berenguer de Requesens. El 1358, en el fogatge d’aquest any, s’indica
com a senyor d’aquesta vila al mateix Berenguer.
El 1420, aquest Bartomeu de Requesens
era senyor de Vilallonga del Camp i de Puigdelfí, així com també senyor de
Puigdàlber
 |
| Cunit |
Els Recasens
d’Altafulla al Penedès
El noble Lluís Requesens, conseller del rei i governador de la Batllia General de Catalunya, era també el senyor de la Baronia d’Altafulla i de la Nou de Gaià. El 1396 va participar en l’expedició de Sicília, i el 1408 en la de Sardenya. El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’escollir els compromissaris a Casp durant l’Interregne. Es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania de Santa Coloma de Farners. Un fill de Lluís fou Bernat Requesens, que, per compra el 1460, va adquirir el castell de Castellet i l’Arboç, així com el feu de Marsala (Sicília). Bernat es va casar amb Violant Desfar, filla del senyor de Lavit (Torrelavit, Alt Penedès). Un altre fill de Lluís i germà de Bernat fou Galcerà.
Galcerà de
Requesens
Galcerà l’any 1453 a Vilafranca del Penedès, on tenia una
casa i cobrava censos de diferents terres situades en el terme. La casa i les
terres havien estat donades per Catalina, vídua de Pere Coll, algutzir de la
governació de Catalunya i originària de la vila.
Galcerà suscità l’odi de l’oligarquia barcelonina, fins a
ser expulsat de Barcelona en diverses ocasions i fins i tot empresonat. Els
seus serveis als Trastàmara li van donar un notable patrimoni. Casat amb
Elisabet Joan Dessoler. La reina Maria l’any 1453 concedeix protecció a la
muller de Galcerà.
El dia deu de febrer de 1461, un document notarial signat
a Vilafranca, en presència del mateix notari Antoni Senya, l’apotecari Pere
Pellicer, el teixidor Gabriel Bruguers i el corredor d’orella Llorens Querol,
com a testimonis i complint amb el mandat del diputat de Vilafranca i de la
vegueria Blas Merles, ens constitueixen dins de l’hostal de Joan Sabater,
situat davant del monestir dels franciscans de Vilafranca, al carrer de Sant Pere,
demanant-li que comuniqui al noble Galcerà de Requesens, que estava allotjat
(amagat), que es personés a Barcelona davant de les autoritats competents.
Durant la guerra civil de Joan II amb el seu fill, el
príncep de Viana, l’any 1464, Joan II va fer donació dels béns del rebel a la
seva causa, Pere de Senyechs, que tenia en el camp del Penedès, al seu fidel
Galcerà de Requesens.
També, l’any 1467, Vilanova i la Geltrú, el castell de
Cubelles i el seu terme van passar a mans de Lluís de Requesens, fill de
Galcerà. El senyor d’Altafulla, Bernat de Requesens, com a procurador d’aquest
Lluís, va fer l’acte de possessió de les dues viles, gràcies també a la
fidelitat de Lluís amb el rei Joan II. A més, el rei li va concedir, el 1472,
la baronia de Castellvell.
També, l’any 1467, Vilanova i la Geltrú, el castell de Cubelles i el seu terme van passar a mans de Lluís de Requesens, fill de Galcerà. El senyor d’Altafulla, Bernat de Requesens, com a procurador d’aquest Lluís, va fer l’acte de possessió de les dues viles, gràcies també a la fidelitat de Lluís amb el rei Joan II. A més, el rei li va concedir, el 1472, la baronia de Castellvell.
 |
| Puigdàlber |
Icard –
Requesens
L’origen dels Icard és de Falset, del comtat de Prades i
de la baronia d’Entença. Formaven part de la cort comtal de l’infant Pere, fill
del rei Jaume II el Just. Pere Icard va ser senyor dels castells, viles i
termes de Torredembarra, de Torrebesses i de Vespella. En el seu testament, de
l’any 1422, s’esmenta que la seva filla Beatriu era vídua del noble Joan
Requesens.
El 1427, Manuel Icard, germà de Beatriu, en un acte al
castell d’Altafulla, va reclamar a Bernat de Requesens la senyoria d’Altafulla,
argumentant que li pertanyia com a herència del seu germà difunt Joan de
Requesens. Com a alternativa, va oferir la donació de mil sous.
L’any 1467, hi va haver uns capítols matrimonials entre
Gabriel Joan Icard, senyor de Torredembarra i Vespella, i Elisabet, filla del
governador general de Catalunya, Galcerà de Requesens, i Elisabet Joan de
Soler. Els Icard també estaven emparentats amb els senyors de Castellet.
Caterina Icard es va casar amb Andreu Bisbal, senyor de Cunit, que va viure a
Vilafranca del Penedès al carrer de Sant Joan. Aquest llinatge es va emparentar
amb altres i van residir o van ser senyors d’algunes poblacions i viles
d’aquest Penedès medieval.
