Es
diu que l’origen de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem es troba en un
moment en què el famós califa Haroun-el-Rachid, sabedor del prestigi i la força
de Carlemany i volent obtenir la seva amistat, li trameté les claus del Sant
Sepulcre i concedí als francs la facultat d’establir a Jerusalem una casa
hospital per als seus pelegrins, establiment que fou dotat i protegit per
aquell gran monarca.
La
pietat, associada amb l’amor a la glòria, en gent que tenia tan arrelat el
sentiment religiós com l’esperit bèl·lic, féu néixer les ordres militars de la
Terra Santa i les grans expedicions guerreres de les croades, amb les quals
Occident obtingué la possessió d’aquell cobejat territori i la salvació de la
civilització cristiana.
Alguns
anys abans que Pere l’Ermità prediqués la primera croada, iniciada el 1095 al
concili de Clermont, certs mercaders italians d’Amalfi que negociaven amb
Egipte i Síria, desitjosos de tenir un refugi on fer oració segons el ritual
llatí dins Jerusalem, havien edificat, amb llicència del califa, una església i
un convent benedictí, que era també un hospici per acollir els pelegrins. En
aquella casa tingué origen, en el darrer terç del segle XI, la institució de
l’Hospital de Sant Joan.
Molt
aviat començaren les donacions de béns a aquell benèfic establiment,
principalment a la Provença i al Llenguadoc.
Poc
després del que succeí al Llenguadoc, començaren a Catalunya i Aragó, Castella
i Portugal les donacions de béns a favor de la nova institució religiosa i
benèfica.
A
Catalunya i Aragó, l’any 1109, Ramon i Pons Bernat feren ja una donació a
l’Hospital de Jerusalem de quatre masies a Seró, Anglesola, Llorenç i Biosca
(Lleida), i l’any següent Pere Arbert donà també els seus delmes i drets de
Benaias als hospitalers a canvi d’un cavall.
Els hospitalers al Penedès i Sant
Valentí
Tenim dades anteriors al segle XIII al
Penedès. Folc, fill del difunt Geribert, juntament amb els seus germans Mir i
Seniol, fan donació, l’any 1035, al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, de
terres situades en diferents indrets del Penedès, entre les quals n’hi ha una
situada al prat de Sant Valentí. Entre els seus límits s’esmenten les aigües de
Vallmoll (als peus de les muntanyes de Sant Pau, Sant Jaume i Sant Jordi de Vilafranca)
i la riera que va a Pacs. Es tracta, per tant, d’un prat proper a abundants
recursos hídrics.
Entre el terme de Pacs i Sant Valentí
existia un lloc anomenat les Cavalleries ja l’any 1060, que podria ser l’origen
del topònim Cabanyes. La Via Augusta passava just per davant de l’església de
Sant Valentí. Aquell mateix any, la família Pons ven a Guisla, filla de Gombau
de Besora, terres, vinyes, aigües, cases i corrals, tot situat al lloc anomenat
la Pera, de la quadra de Sant Valentí. Els seus límits són, a l’est, el terme
de la Granada; al sud, el Castellmós (al peu de la muntanya de Sant Jaume de
Vilafranca); a l’oest, el terme de Pacs i el castell de Sant Martí Sarroca. El
comprador d’aquestes terres havia de pagar renda a l’església de Sant Valentí
de les Cabanyes. Per tant, podem situar-ne l’origen al segle XI, en el context
de la repoblació del Penedès.
Guisla, senyora del castell de Sant
Martí Sarroca, l’any 1069, fa donació d’aquestes terres al monestir de Sant
Sebastià dels Gorgs, per l’ànima seva i la del seu marit, Mir Geribert.
Al febrer de 1136, un nebot de
Berenguer Bonfill, Bernat Andreu, atorga venda als Hospitalers de tots els seus
drets i terres dels termes d’Olèrdola i Sant Martí Sarroca. Ramon Guillem
d’Òdena i la seva muller Sança donaren a l’orde de l’Hospital terres, cases i
l’església de Sant Joan del Castell Nou de Pontons, amb els delmes, primícies,
ofertes i altres drets.
Segons documents conservats al Gran
Priorat de Catalunya, l’any 1141 vingué a Barcelona el Gran Prior de Jerusalem,
que féu una concòrdia amb el comte Ramon Berenguer IV. En virtut d’aquell acord
i de la protecció que el comte dispensà als Hospitalers, es crearen diverses
cases, entre les quals la comanda de Sant Valentí, al municipi de les Cabanyes,
que es titulà Comanda del Penedès.
L’església romànica de Sant Valentí de
les Cabanyes és d’una sola nau amb un transsepte irregular. Es conserven uns
murs datats del segle XIII. També hi ha unes pintures murals que algú va datar
de finals del segle XIII fins a inicis del segle XIV. Aquesta datació, però, la
considero més antiga, ja que hi ha moltes semblances entre aquestes pintures i
les de la capella del Sepulcre d’Olèrdola. Fins i tot m’atreviria a assegurar
que estan fetes per la mateixa mà, un aspecte que ningú no ha intentat
investigar ni contrastar.
En vista de la seva importància, en
poc més de cent anys des que havia pres rellevància Vilafranca, es sol·licità a
la comanda de Sant Joan, a finals del segle XIII, el trasllat, del qual en
tenim coneixement per un document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El
document diu:
«Els prohoms i la Universitat de
Vilafranca, convocats a so de pregó al palau del rei, segons era costum,
considerant que era útil al rei i a la dita Universitat que l’església, casa i
convent de Sant Valentí, de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, es transferís a
la nostra vila de Vilafranca per l’honor i utilitat que seguiria a la dita vila
i a la religió catòlica de construir-se de nou una església i convent, per tant
concedida al dit comanador i religiosos de Sant Joan, francs de tots els drets
veïnals a què acostumen els veïns de la vila.»
La comanda encara en va mantenir la
propietat fins a principis del segle XIX. L’últim comanador de Sant Joan de
Jerusalem, anomenat Montoliu, prengué possessió l’any 1794 del lloc i terme de
Sant Valentí de les Cabanyes, així com de l’església i de la casa situada al
seu costat.
