El topònim la Tria de Palau
apareix documentat a Vilafranca del Penedès en la baixa edat mitjana. El mot tria (o trilla) fa referència a un tros de terra proper a un nucli habitatm
normalment clos i amb un edifici aïllat, sovint plantat d’arbres fruiters.
També significa l’acció de trillar o batre els cereals, amb un origen clarament
agrari.
El nom Palau remet al Palau
Reial de Vilafranca, documentat des del segle XIII i que avui coneixem com el
Vinseum. Aquest edificis, aïllat dins la Tria, donava nom a l’espai que l’envoltava.
La primera referència documental és de l’any 1312m quan es delimita
una terra situada a la “trilea Jacobi de
Palacio”, un indret conreat amb cereal, especialment ordi. Aquest Jaume de
Palau era hereu de Fructià de Palau, a qui el rei Jaume I, l’any 1236, havia
cedit el Palau Reial amb la condició de mantenir-lo en bones condicions mentre
el monarca no l’utilitzés.
El 1346, en un altre document que fa referència a una terra del sastre
Pere Gabiol, s’esmenten cases properes pertanyents a Francesc Alsina, Berenguer
Esplugues, Guillem Cardona i Guillem Pellicer.
Cap al 1400, sabem de l’existència de la casa del mercader Ferrer
Esplugues, fill de Berenguer, que pagava cens al paraire Guillem Pellicer.
Aquesta casa era situada prop del Palau Reial.
Diversos documents del segle XIV esmenten un camí que puja cap a la
Tria, i sabem que el Palau Reial s’alçava sobre un petit turó on també hi ha l’església
de Santa Maria de Vilafranca. Els carrers que envolten el Palau presenten,
encara avui, desnivells marcats.
L’any 1390, el carnisser Bernat Senyechs tenia una terra d’ordi a prop
de la Tria de Palau. Els límits d’aquesta parcel.la situen la Tria, que també
actuava com a era, i un camí que conduïa a la capella de Sant Julià. Des del
Palau, el carrer de Sant Bernat, encara existent, connecta directament amb el
barri de Sant Julià.
Un document de 1404 aporta una descripció encara més precisa de la
situació de la Tria de Palau. Jaume Solanes ven a Geraldona, vídua de Gaspar de
Subirats (senyor del castell homònim), dos patis que antigament havien estat
pallisses. El document assenyala que les pallisses, ja derruïdes, limitaven amb
altres patis i edificis, i que es trobaven a la zona anomenada la Pobla antiga
dels jueus, darrere del carrer Canyemàs, entre el Palau Reial i l’hort conegut
com l’Hort de la Tria de Palau.
La Pobla dels Jueus era una àrea significativa de la primera expansió
urbanística de Vilafranca, dominada pels castlans, situada al davant i al
darrere del castell i del Palau reial. El carrer de Canyemàs, avui conegut com
carrer Marquès d’Alfarràs, era un d’aquestes carrers que ascendien o descendien
cap al turó del Palau.
El 1456. Una tal Maria, vídua de l’artesà Joan Rufet, tenia diversos
horts situats a la Tria de Palau. Un dels límits d’aquestes terres era la Tria
del monestir de Santes Creus, en referència al Palau reial, que durant els
segles XIV i XV va passar a mans del monestir cistercenc.
També sabem que Bartomeu Salelles, d’una família d’adobers, tenia
terres prop de la Tria de Palau o del camí que portava a Sant Julià. Els
documents ens situen aquestes terres a tocar de l’adoberia Salelles, al final
del carrer de Sant Bernat.
El vall de la
muralla
Les terres de la Tria de Palau eren també
pròximes al vall de la muralla de Vilafranca. El 1425, el mercader Pere
Salelles tenia un hort contigu al vall, i es fa referència a un camí que porta
cap a la Tria. Sabem que la muralla a la part baixa del Palau i de la seva era
o tria. Documents posteriors corroboren aquesta ubicació: el 1475 es parla del
vall que travessa el carrer de Sant Bernat; el 1487, d’una casa amb hort prop
del vall, i encara el 1816, es documenta el trànsit de la muralla des del
carrer de Sant Bernat fins a la casa del marquès d’Alfarràs.
Fontanilles
Finalment, cal mencionar el topònim Fontanilles,
també documentat a la baixa edat mitjana i situat molt a prop de la Tria de
Palau, probablement al final del carrer de Sant Bernat. Com el nom indica,
Fontanilles fa referència a una petita font, i concorda amb la presència
abundant d’aigua a l’entorn del Palau i del barri jueu, que afavoria l’existència
d’horts i terres de conreu.
Diverses referències documentals ens ho confirmen:
- “...dicitur
Fontanelles prop puteum dit de santo Juliano...” (1312)
- “ el camp
de la bassa de Fontanelles” (1421)
- “terra
prop del pou de les Fontanelles” (1422)
També des de Fontanilles/ Fontanelles partia el
camí cap a la capella de Sant Julià. I el 1468, es documenta una rasa que
descendia des de la Tria cap a Fontanilles un altre indici de l´ús agrícola i
hidràulic intensiu de la zona.
