Una altra de les capelles de tipus romànic que va ser
edificada al terme de Vilafranca del Penedès va ser la de Sant Julià
(actualment, nom d’un barri). Se’n té notícia l’any 985, i estava situada molt
a prop de la Via Augusta —la carretera que venia de Barcelona en direcció a
Tarragona—, entrant per l’actual carrer de Santa Magdalena, Ferrers i Cort, i
sortint pel carrer de Sant Francesc, a l’oest de la vila. Cap a l’any 1675, es
trobava gairebé enrunada.
Va ser un dels primers espais del terme que va ser
habitat fora muralles, i on la gent de Vilafranca hi tenia terres que
treballava. L’any 1262, el rei concedeix al batlle reial —abans jueu de
Vilafranca— Benvenist de Porta, com a recompensa pels seus serveis, vint-i-quatre
quarteres de terra situades al lloc anomenat Camp de Terrós, sota l’església de
Sant Julià. L’afegit “sota l’església de Sant Julià” pot indicar que aquesta es
trobava en un lloc elevat, ja que també es documenta sovint que moltes terres
es trobaven “subtus
capella Sancti Juliani”.
Sabem que la capella tenia un altar dedicat a Sant Julià.
Durant el segle XIII, s’hi registren nombroses deixes testamentàries, un fet
que indica que Vilafranca anava creixent i que la capella, com d’altres del
terme, era sovint dotada. L’any 1356, el sabater Guillem Garrigues, en redactar
el seu testament, fa deixes a totes les capelles del terme de Vilafranca: Sant
Salvador de la Calçada, Sant Julià, Sant Salvador, Santa Digna, Santa Maria
dels Horts i Sant Andreu de la Picolera. Les tres primeres estaven situades a
la Via Augusta. En alguns documents, entre els anys 1422 i 1426, la capella
apareix citada com a “Capella de Sant Julià de la Calçada”.
En aquells anys també es documenta l’existència d’un pont
de Sant Julià al mateix indret que la capella. Aquest és un altre indici que fa
pensar que la capella es trobava molt a prop de la riera de Llitrà, que passa
ben a prop de l’actual barri de Sant Julià, on antigament hi havia un pont.
Beneficis i
rectors de la capella
Al segle XIV hi trobem rectors que resideixen a la
capella, com Ramon Plana, que en té el benefici. És en aquests anys quan la
capella exerceix el domini sobre totes les terres i cases que es construeixen
al seu entorn, i en cobra les rendes. Un altre beneficiat de la capella fou el
mercader Bernard Pellicer, i també en fou rector Ferrer Claver. L’any 1408, el
prevere Joan Maiol, de Vilafranca, mantingué un conflicte amb el beneficiat
Francesc Pallarès, de Sant Julià, arran de disputes per l’obtenció de diversos
beneficis. Cal recordar que un benefici eclesiàstic era un ens jurídic erigit
per l’autoritat eclesiàstica a títol vitalici, que implicava un ofici
espiritual i proporcionava a qui l’exercia el dret a percebre una renda
—provinent de béns immobles, delmes, censals o drets per l’administració dels
sagraments, entre d’altres.
El prevere Joan Maiol havia estat beneficiat de l’altar
dedicat a Santa Maria del monestir de Sant Joan de l’Erm, i aspirava a obtenir
també el benefici de la capella de Sant Julià de Vilafranca, amb la intenció de
traspassar-hi les rendes procedents del monestir. No ho va aconseguir, tot i
que ho va poder fer en altres esglésies del Penedès, com la de Sant Sadurní de
Subirats i la capella de Sant Miquel de Selma.
El prevere Pere Codines va ser un altre beneficiat de la
capella l’any 1468. Era fill del sabater del mateix nom, Pere Codines. Durant
la guerra civil del segle XV (1462–1472), el fill, Pere, va ser arrestat i
empresonat a Sitges per haver-se rebel·lat contra la causa del rei Joan II.
L’any 1469, els seus pares, Pere i Joana, van fer ús de les rendes del benefici
de la capella de Sant Julià per pagar el rescat i aconseguir l’alliberament del
seu fill.
Al segle XV es documenta una gran quantitat de
referències a terres situades als voltants de la capella de Sant Julià. Molt
probablement per aquest motiu, el monestir de Santes Creus comença també a
exercir senyoria sobre el lloc, cobrant rendes de diverses terres i cases.
Des de la capella sortien diversos camins: un conduïa al
centre de Vilafranca, un altre anava al molí de Morató, i un tercer es dirigia
cap a la població de Montblanc (1422), que probablement corresponia a la
carretera general, sovint anomenada camí reial, en direcció a l’Arboç, la
Bisbal del Penedès i Tarragona.
També hi passava un camí conegut com el que anava de Sant
Martí Sarroca a Vilanova de Cubelles (1453). Un altre camí general portava a la
riera de Llitrà i al portal de la muralla de Vilafranca conegut com a portal de
Canyemàs.
Des de la capella de Sant Julià es podia accedir
fàcilment a la capella de Sant Salvador de la Calçada, situada a poca
distància.
Capella Santa Maria dels Horts. Única que queda en peu.
Quadra de
Sant Julià
Sabem que el terme quadra feia referència a una demarcació especial amb
un cert grau de llibertat jurisdiccional respecte al terme municipal on es
trobava (en aquest cas, Vilafranca). Les quadres es formaren en zones de
població antiga i sovint comptaven amb privilegis especials atorgats pel senyor
del castell (els castlans) o pel rei. Aquestes entitats es desenvoluparen
sobretot al territori de la Marca del Penedès.
Al voltant de la capella es va anar configurant la quadra
de Sant Julià. El topònim quadra de Sant Julià apareix documentat a partir de
l’any 1300, moment en què el lloc sembla estar més ocupat. Per exemple: “El
draper Marc Cabreny té terra situada a la quadra de Sant Julià, que paga cens a
l’església del Vendrell” (1300).
L’Hospital dels pobres de Vilafranca, situat a la Via
Augusta, ja hi tenia terres pròpies l’any 1312. També hi cobraven rendes el
monestir de Santes Creus, els castlans del castell de Vilafranca, la mateixa
capella de Sant Julià i fins i tot diversos beneficis de l’església de l’Arboç
del Penedès.
Carrer de
Sant Julià
El nom del carrer de Sant Julià corresponia a l’actual
carrer de Sant Bernat de Vilafranca. Es creu que, fora muralles, aquest carrer
es prolongava fins a la capella de Sant Julià, i que d’aquí li venia el nom.
Per exemple, l’any 1347, Geraldona, vídua de Berenguer
Huguet, fa donació a la seva filla, també anomenada Geraldona i
casada amb Guillem Mans, d’una pallissa amb un hort situats al carrer de Sant
Julià. La propietat limitava amb les cases del sastre Rigual, les de Tous i un
camí públic.
També l’any 1380, els marmessors del testament de Berenguer de
Muntanyana venen al monestir dels frares menors de Vilafranca
diversos censals provinents de cases i horts situats en el mateix carrer de
Sant Julià. Entre les propietats citades hi ha pallisses que pertanyien als
castlans Bartomeu
de Vilafranca i el seu fill.
Encara l’any 1755, el prevere Francesc Soler Sala posseïa
una casa amb hort situada al raval de Sant Francesc, davant del portal anomenat
de Sant Bernat (actual carrer de Sant Bernat). La casa donava al camí que anava
de Vilafranca fins a la capella de Sant Julià, passant per la casa dels Quatre
Vents, situada entre el carrer de Sant Bernat i l’actual carrer de Sant Julià.
La creu de
Sant Julià
Des del portal de la muralla anomenat de Sant Bernat
sortia un camí que conduïa a la creu de terme coneguda com la de Sant Julià des
de l’any 1388, segons la documentació trobada. Des d’aquesta creu, un camí
enllaçava amb la capella de Sant Julià, la de Sant Salvador de la Calçada i el
molí de Morató.
Fins i tot l’any 1581, el teixidor Rafael Mas posseïa un
hort i una pallissa contigua situats prop del portal de la muralla de Sant Pere
(a l’extrem del carrer de la Cort actual), que afrontaven el carrer de Sant
Pere i el camí que anava de Sant Pere a la creu de Sant Julià.
El coll de la
Creu
Un coll és una elevació de terreny de poca altura i amb
pendent. Aquest topònim es troba relacionat també amb la capella de Sant Julià,
així com amb la creu de Sant Salvador, que creiem que no estaven tan separades
entre elles.
En aquest indret, probablement elevat, és on hi havia la
capella de Sant Julià, com indica el següent document del 1452: “Pere Comes de
Barcelona té una terra situada a sota el coll de la Creu. Afrontava amb el camí
general que va a l’Arboç i amb un viarany que va d’aquest camí a la capella de
Sant Julià”.
Més endavant, l’any 1591, la comunitat de preveres de
l’església de Santa Maria de Vilafranca cobrava censos de terres situades al
Coll de la Creu de Sant Salvador, que limitava amb la Creu de Sant Julià i el
carrer que anava de Vilafranca a Tarragona.
La capella de Sant Julià va donar nom a una part antiga
de la Vilafranca medieval, un topònim que ha perdurat fins als nostres dies,
amb l’actual carrer de Sant Julià, el barri de Sant Julià i una creu de terme
amb el mateix nom.
La capella es va mantenir en peu fins al 1834, i
probablement havia patit reformes anteriors. Va ser derruïda aquell any. El
prevere Francesc Puig va ser l’últim beneficiat de la capellania fundada en
aquesta capella.
