Guillem Caulera era mulater i pagès de Vilafranca del Penedès, encarregat de cuidar les mules. Ofici de transport de mercaderies diverses, el veiem transportant peix fresc, blat, farina, transportant els materials que es necessiten per la construcció d’edificis o/i treballar els camps dels blats.
Guillem va quedar difunt aquest any 1396. I era norma que els marmessors o
la viuda fes el inventari dels béns que tenia el difunt dins la casa i fora
d’aquesta. Els marmessors foren el sastre Jaume Analla, el franciscà Bonanat
Punyera i el vicari de l’església de Santa Maria en Pere de Rubió. La seva
muller era Saurina Vallès, que queda com a usufructuaria.
Els Caulera els trobem al Penedès a partir de l’any 1312. El primer, en la documentació, és Bartomeu Caulera. Des d’aquest any es relaciona sovint amb gent noble: els Barberà, els Cervelló, els Pellicer. El mateix Guillem va formar part durant anys del segle XIV com a conseller de la Universitat de Vilafranca. Va tenir una filla de nom Margarita. Un germà de la seva muller Saurina va ser Berenguer Vallès, que va ser rector de l’església de Sant Miquel de Ciutadella (Menorca). Per la manutenció de la filla única de Guillem Caulera, el rector ven un censal mort al vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca pel preu de 60 lliures (1398). A mitjans del segle XV ja no trobem el cognom Caulera en els papers.
L’alberg o hospici
Guillem va viure i morir en una casa situada al carrer Bernard Pellicer de
Vilafranca del Penedès (l’actual carrer de Puigmoltó). Paga cens de quatre sous
al noble, el cavaller Joan Pellicer, germà de Bernat. Els seus veïns eren també
pagesos, alguns mulaters a la vegada.
La casa l’havia comprat Guillem a Eulàlia Soler, muller del mercader Bernard Brugal de Vilafranca. En el inventari surt la carta de compra. L’hospici té dues entrades, un corral, un hort i una cambra gran. La casa només tenia una planta baixa. A la part de l’hort es troben utensilis de cuina, doncs molt probable que la cuina estigués en aquest lloc.
El inventari
Tres bancs, una taula plegadissa és el primer que es descriu, segurament
amb els seus coixins. Li segueix dos peus de taula. Un taüt (caixa gran) ple de
forment. Un arquibanc. Una cadireta. Un banquet. Quatre posts. Una escaleta. Un
cofre enllaunat vermell en el qual hi ha un caperó, unes calzes morades d’home
a més d’altre roba.
Tres estores de fulles de palma (palmera) (és curiós que fossin de palma,
molt probablement les vagi comprar a un mercader o amb alguna subhasta
pública). Un pagès (plat de ferro muntat damunt uns tres peus) de posar teies
enceses. Dos llumeners. Una estora rodona de palma.
Una sàrria (recipient d’espart) Un sac on hi ha cinc o sis quarteres de
forment. Altre sac on hi ha dues quarteres i mitja de faves. Una saca on hi ha
una quartera i mitja de veces (lleguminoses). Sac on hi ha una mica de civada.
Una saca buida. Un sac de borràs (la part més basta de l’estopa de cànem) de
poc valor. Cinc sacs esquinçats de poc valor, un de color blanc. Una senalla on
hi ha una mica de forment corcat. Una saca de poc valor. Sac amb espigues de
blat. Dos taüts on hi ha una quartera de forment a cadascun. Dues sàrries de
ploma una i l’altra d’espart. Un cubell on hi ha cinc o sis quarteres de
civada. Un altre sac amb set quarteres de civada. Una senalla amb una mica de
sègol. Un saca dolenta. Cinc cistelles. Dues senalles. Una bàssia (recipient de
fusta) coberta d’espart. Tres poals coberts amb sac. Un cassó de vidre.
Un travesser (coixí llarg) amb ratlles blaves i blanques. Un altre
travesser blanc amb ratlles blaves.
Un matalàs de fustany (teixit de cotó, que solia ser pelut per una cara)
blau, era el folro del matalàs. La tela de baix era de sotana de color groc. Un
tros de vànova esquinçada. Una borrassa (tela de borra, gran com un llençol
gran). Dos coixins. Un llit de posts amb màrfega, matalàs, de poc valor. Un
capsal. Un parell de llençols d’estopa de tres teles. Dues flassades. Un
llençol esquinçat. Un llit de posts de peus i amb màrfega.
Quatre collars de mul per llaurar. Vuit corbellons per portar llenya
(ormeig format per de barres torçudes en angle per transportar llenya o altres
coses a l’esquena de l’animal). Dues cordes de palma. Tres frens amb un parell
d’esperons. Una sella de poc valor. Un bast amb dues cingles (sella de l’animal
i dues corretges per lligar-la). Tres estreps. Un capsal (arc de fusta que va
davant la sella). Una sella. Un ase de pèl blau amb el seu bast i cingles. Dues
bonetes (alforges).
En el corral hi ha cinc cabrits. Una truja (porcella). Una somera. Una jaça
(on s’ajeuen els animals). Dos saigs (porcs).
Una arada sense la rella. Dues arades amb rella. Sis esteves (peça corba
posterior de l’arada). Quatre barres de l’arada. Mitja quartera de fusta. Dues
traigues (anella on va agafada l’arada al jou). Un càvec de poc valor. Una
forca. Vuit faus (dalles). Un aixol (atxa). Un sedàs. Vint-i-cinc forques. Un
ruixó (cercapous).
Tres dards. Una espasa negre. Dues cervelleres (capells de ferro). Una
llança. Un escut. Una espasa que està en penyora per un florí i mig.
Una borratxa (boteta de cuiro). Dos embuts per vi. Quatre parells de
portadores. Una bota buida de cinc sesters. Un banc de cup. Un cup amb el seu
follador. Una portadora amb sal marina. Una bota de quatre cèrcols. Una altra
bota amb la cadireta (peça de fusta que serveix de tap).
Dues graelles de poc valor. Un morter de fusta. Una pastera de cambra amb
peus. Una escaleta de pastera. Una dotzena i mitja de culleres de fusta. Dues
gerres amb una mica d’oli i sis plenes d’oli. Dos sagís (greix) de porc. Uns
fogons. Una quartera de cansalada. Dos càntirs. Dos llibrells de terra. Una
caldera trencada, una altra de petita i una de gran. Un poal per coure. Una
conca. Una olla de coure amb cobertora de ferro. Una caldera petita, un cassó.
Una paella. Unes lleves. Un setrill de terra. Un Caçador (roba de cotó). Unes debanadores.
Tenia productes dels seus camps en altres cases de Vilafranca: en una sitja que era de Bernat Llobera hi té 34 quarteres de forment. En un altra sitja situada davant el seu alberg, hi ha 40 quarteres d’ordi i civada. 73 quarteres de civada que estan en el cup del prevere Baró. HI ha botes en la cuina, en una hi ha vi novell. En un altre un poc de vi vell.
 |
| Carrer Santa Maria Magdalena |
Va ser el vint-i-u de gener d’aquest any quant es posen a subhasta els béns
del mulater/pagès. Es fa a la plaça de la vila (l’actual Constitució de
Vilafranca), Guillem Caulera, per poder pagar els deutes que va deixar. És el
marmessor Jaume Analla l’encarregat de vendre’ls. El corredor públic que ha de
garantir la venda és Arnau Rosell.
Com a preus més elevats es ven un cup que té vint-i-cinc somades de verema
per cent sous a Ramon que viu davant l’alberg del prevere Antoni Mir.
una flassada blava a l’escuder Alfons del noble Pere Feliu per 33 sous; una
flassada blanca a Solà per 24 sous; una
olla de coure a Bernat Balaguer per 14 sous i un diner i un llit de posts amb
màrfega per 12 sous 6 diners a Marc Marroquí de Sant Marti Sarroca.
Es continua la subhasta el 2 i el 9 de febrer de l’any 1413:
L’alberg on vivia el difunt que fou venut a la muller de Pons Arnau de La Granada per 20 lliures 13 sous. Una terra situada en el terme de Vilafranca, al lloc dit de la fembra morta la compra Jaume Fangar. Compren llenya que era de Caulera, el sabater Francesc Forner Bas i Miquel Oller per 27 sous.
Béns que queden per la seva muller Saurina
El testament de Guillem Caulera es va signar el 14 de juliol de 1396. Va fer usufructuaria a la seva muller Saurina: un llit de posts amb la màrfega i amb peus. Un matalàs blau amb una sotana groga. Un travesser de drap amb ratlles negres grogues i vermelles. Un parell de llençols d’estopa. Una flassada de borràs plena amb ratlles blanques. Flassada amb ratlles blaves amples i vermelles. Un arquibanc amb pany. Un sac de borràs. Una paella. Una tassa. Una cobertora de ferro i una copa. Uns ferros de cuinar. Una caldera. Una olla de coure. Una escaleta de sis graons. Una caldera gran. Una destral. Una pastera amb els seus peus. Tres sedassos i una escaleta de pastera. Una peça per pastar. Una dotzena d’escudelles de fusta i mitja dotzena de talladors de fusta i un morter de fusta. Un boix. Una cullera de fusta. Una conca gran. Una altra conca amb les vores trencades. Un parell de portadores. Un cup. Una tona, una bota maresa. Un banc del cup. Un banc. Un taüt fariner. Una gerra. Un poal. Un arquibanc. Tot suma 503 sous i sis diners.
Violaris de la casa
A dins del cofre vermell (ja n’hem parlat més amunt) hi ha les cartes
següents: una de 61 sous 6 diners d’un violari que presta Bernat Aguer i la
seva muller de Creixell i Guillem Unglés i la seva muller del lloc de Barà. Un
altre violari de 20 sous que presta Berenguer Ferrer del carrer dels Ferrers de
Vilafranca i la seva muller Geraldona. Un altre violari que presta Pere Roig i
la muller Maria i Pere Mir del terme del castell de Terrassola. Un més de 30
sous que paga Berenguer Cullerer i la seva muller i el fill Bartomeu i Marc
Santmoi i la seva muller d’Espitlles. I
un de 30 sous que presta Berenguer Clapers i la seva muller Miquela i Guillem
Mestre de La Granada. Un de 20 sous que paga Guillem Rovira de Sant Sebastià
dels Gorgs i la seva muller Guillema. Un de 20 sous que fa en Ramon Senyechs i
la muller Agnés, Bernat de Terrassa i la muller del castell de Çavit (Lavit).
Un altre de 10 sous que fa el sastre Bartomeu Domingo i la seva muller
Francesca de Vilafranca del Penedès. Un de 15 sous que paga Pere Soler del Pla
i la seva muller Maria i Berenguer Peiró de Çavit. També el d’Arnau Sala de les
Cabanyes i la muller Eulàlia de 25 sous. Un que presta Arnau Fangar de Sant Pere
d’Avinyó i la muller Miquela de 20 sous. Un de 25 sous que fa Guillem de
Puigdenia de La Granada i Elisenda muller de Bartomeu Dalmau i Pere Macià de La
Granada el 4/4 de cada any. Un de 40 sous que paga la muller de Pere Aranyó del
mas Persona i el fill Arnau, per Santa Llúcia.
I els censals morts que paguen a Caulera els prohoms de l’Arboçar de 50
sous el 8/3/ cada any. Un de 15 sous que paga Arnau Bonastre de Terrassola i la
seva muller pel dia de la festa de Sant Andreu.
En el mateix cofre hi ha l’escriptura de venda d’unes cases situades prop
la capella de Santa Maria Magdalena que li va vendre Nicolau Guarner de La
Granada.
També hi surten les terres que tenia en propietat. En el terme de
Vilafranca: la del Pas de Pere Miró, a les Clotes que li va vendre el ferrer
Bonanat Nadal de Vilafranca, a la Pelegrina, que li va vendre Elisenda muller
de Guillem Baruta, una altra al mateix lloc que va comprar a Geralda muller de
Guillem Mestre i al seu nebot Francesc Figuera, terra a la rassa de Sants que
li va vendre Miquel Respall. Terres que va comprar a Ramon Carbó, a Arnau
Bramon. Terres que son a la Torra de Barberà o Ferran.
Cases de Caulera i la casa dels leprosos
A més de la casa on va morir Guillem Caulera, va comprar-ne en altres llocs
de Vilafranca. Ja n’hem parlat una al carrer de Santa Magdalena que va comprar
a Geraldona, viuda de l’advocat Guillem Torrella, conjuntament amb un hort que
fou dels leprosos de Vilafranca. Una altra que li va vendre Bernat Miquel en el
mateix lloc, al costat de la casa dels leprosos (dita la casa de Sans) La casa
tenia diferents horts.
La lepra va ser la malaltia per excel·lència coneguda també com el mal de
Sant Llàtzer, una de les malalties més antigues que es coneixen. En l’Europa
medieval va adquirir la seva major importància històrica en els segles XIV i
XV. A Vilafranca del Penedès ja sabíem d’un topònim que s’anomenava “Sants”. Trobem
dades ja el 1312 de terres situades a la rassa de Sants o prop de la Rassa dels
malalts (1323). També un hort amb arbres situat a Sants, prop de la capella de
Santa Magdalena (1374). Terra a les cases dels Sants, a prop del camí que va de
La Granada a Vilafranca (1380).
Encara al segle XVI el topònim Sants continuava existint: Terra gran a Sants,
prop del camí reial que va de Vilafranca a Sant Sadurní (1565).
Podem doncs ja assegurar que l’hospital dels leprosos estava situat al
carrer Santa Magdalena i que en el moment de la compra de la casa per part de
Guillem Caulera ja no estava activa: “...que fou dels leprosos...” No sabem la
data exacta de la compra, però segur va ser abans de l’any 1396.
