El castell de Mediona

 

En aquest article volem deixar constància d’algunes dades que ajuden a saber l’origen i evolució d’aquest castell medieval penedesenc.

Es diu que el topònim Mediona ja apareix documentat l’any 954 i el castell el 1011, en una donació a Sant Cugat del Vallès d’unes terres (alous) i un molí situats prop del riu Bitlles.

En quant al topònim em consta que la primera menció documental és del 977 i la primera menció del castell de Mediona és el 984, segons un pergamí conservat a Vic.

S’han fet algunes excavacions al castell, crec que una de les últimes va ser l’any 1991. Les troballes van ser poques relacionades amb el seu origen. Potser caldria fer-ne de noves i en llocs encara verges al voltant del castell o altres indrets del terme.

Terme del Mediona medieval

El 1019 Gotmar, pagès de Mediona ven unes propietats situades en el terme del castell de Mediona, a Riu de Bitlles. El 1031 el pagès Guila permuta amb l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès un alou (casa, corral, terres i vinyes) situats a Olèrdola per un altre situat en el castell de Mediona, al lloc dit Verz.

Bonfill, fill d’Esteve Bonfill, habitants de Mediona, venen a Gilabert i la seva muller Emima, un alou prop de Riu de Bitlles. Està situat prop de la terra de Geriberga, del Mont Pedrós (muntanya de 54 metres situada al terme de Mediona), d’un lloc dit Palau (un antic palau del castell?) i la muntanya dita Pedra Aguilar (1053).

Es diu que el bisbe Borrell de Vic encomanà als primers castlans, l’any 1015, el repoblament i defensa dels territoris més extrems del bisbat. Com hem vist ja hi vivia gent abans d’aquesta data.

Ramon Hug ven a Guillem Dalmau i la muller Agnés el dret de cobrar cens sobre una terra que fou dels seus avis, situada en el terme del castell de Mediona i de la parròquia de Sant Quintí (1115).

Els documents ens ajuden a saber l’origen d’altres topònims a partir de senyors/cavallers que s’havien repartir el territori per cobrar-hi rendes: Pere de Conilles ven al seu germà Berenguer de Conilles, la part senyorial/feudal que té d’herència del seu pare, situada a Conilles, en el terme de Mediona (1200); Guillem de Conilles amb la muller Ermessén i la seva mare Eliarda, venen el mas de nom la Torre de Puigmoltó, amb totes les terers, fruits i drets senyorials, situada al castell de Mediona a Berenguer de Gallissà  i aquests la venen al monestir de Santes Creus. A canvi l’abat del monestir accepta com a monjo del monestir a Guillem de Conilles (1201).

També Guilla, muller de Guifré, ven a Baró, unes propietats situades en el terme de Mediona, al lloc dit Riu de Bitlles, prop de l’església de Sant Quintí. Les tenia per empenyorament, a causa d’un deute, que li havia fet Sabida. Estan situades a la carrerada que va fins a Sant Quinti...(1201).

En temps de núpcies, Guillem de Conilles (no es deuria fer monjo) fa una donació a la seva muller Ermessenda de la propietat, dret i jurisdicció del mas Celada, situat a la Torre de Puigmoltó (1202).

Guillem de Mediona cobrava rendes al castell de Miralles (els senyors/castlans eren els Cervelló) L’abat del monestir de Santes Creus el porta a judici al·legant que li pertany a ell cobrar-les (1234).

En diferents documents es troben cognoms Mediona, que probablement son originaris d’alguns llocs del terme, com per exemple: les cases de Bernat Ramon de Mediona, situades a Santa Perpetua de la Moguda (1126).

L’església de Santa Maria del castell

Al recinte del castell hi ha l’església de Santa Maria. La construcció podria ser del XII. És d’origen romànic. Consta d’una nau única amb coberta de volta lleugerament apuntada. Al segle XIV s’afegí un absis poligonal cobert amb volta nervada i en el XVIII es construí una capella neoclàssica.

Alguns rectors de l’església foren Arnau Busquets (1352), Berenguer de Casaldoria (1374); Guillem Badoc (1393); Guilem Bados (1404); Pere Torrella (1417); Bernat Ribes (1426); Sabem que hi havia l’altar de Santa Maria, el de Sant Vicens (1374) i l’altar de Sant Pere (1417).

Els castlans del castell

La castellania o castlania de Mediona està documentada el 1010, segons documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

A mitjans del segle XI el terme de Mediona estava repartida per diferents senyors i per sobre d’ells el castlà major del castell que cobraven rendes als pagesos que hi vivien.

Les rendes de la castlania eren repartides entre el senyor i castlà en funció de la seva provinença geogràfica: tal tipus de cens, era percebut sobre un tal veïnat, tal altre pertoca a la guarnició del castell. Cada pagès era imposat pel castlà una part del vi de la vinya que hi treballava.

Tenien tots els senyors/cavallers i castlans, més de cinc, que percebien rendes en el terme diferents llicències excepcionals, com per exemple, exempció de l’impost de cavalcada que s’havia de pagar al rei, en els moments de la verema (1057).

La castlania de Mediona rebia ingressos de les guaites, del dret de guarda dels boscos, de guardar les vinyes i altres de parroquials que rebien també els castlans, parts dels dits delmes (1059).

Els primers castlans i senyors feudals son Guifré de Mediona i la seva muller Guisla (1011)

El 1018 Guifré, amb Hug de Cervelló (senyor de Vilademàger), com a marmessors del diaca Guillem, fan donació a la Seu de Barcelona de terres i vinyes situades a Sarrià, situades en el terme de Barcelona. El següent castlà en la documentació és Guillem de Mediona el 1033 fill de Sisemund d’Oló i net del vescomte de Girona Guinguis Mascaró.

Ramon de Mediona fill de Guillem va ser senyor i castlà del castell conjuntament amb el seu germà Bernat de Mediona. El primer lluità al costat de Mir Geribert contra el compte de Barcelona, Ramon Berenguer I, ja que formava part del seu llinatge familiar.

Un feu conflictiu en el terme de Mediona (1386)

El feudalisme (segles IX-XV) era el sistema polític econòmic i social creat durant l’edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi independents on el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treballs a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l’Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Un castlà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d’una castlania que incloïa el castell i també el territori, anomenat feu.

Molt sovint cal diferenciar l’existència d’un castlà major i d’un castlà menor (feu major o feu menor). El castlà podia ser un cavaller, molt sovint de procedència noble, que rebia d’un vassall del comte l’encàrrec de tindre un castell, amb les terres i drets que en depenien.

Un feu era un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal o castlà major) rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall o castlà menor) la prestació d’homenatge amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit (feu menor).

El segle XIV, que és el darrer període de la baixa edat mitjana, suposa un temps d’una crisi generalitzada que prepara un canvi. Una davallada demogràfica se suma a l’esfondrament del feudalisme. La lluita entre estats cada cops més poderosos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals ajuden molt.

És una crisi política europea, però que va lligada a una crisi econòmica. Els nobles, els feudals, els castlans, tenen por de perdre la posició privilegiada que tenien.

Un feu conflictiu es va donar en el terme del castell de Mediona, que molt probablement es va originar a causa d’aquests canvis que s’estaven produint a tot Europa, la crisi del poder feudal.

Una lluita processal entre una dona, Sibil·la, casada amb segones núpcies amb el noble Guillem Castelló, i familiar dels Barberà, castlans majors del castell de Mediona.

La pugna entre el que a ella li pertanyia quant a cobrament de rendes del terme de Mediona, per haver estat casada amb primeres núpcies amb Bernat de Barberà i el nou castlà major Asbert de Barberà, ens ajuda a construir una idea interessant en com es repartien el territori de Mediona els castlans, com era aquest territori i quins eren els seus principals vassalls.

Podem saber els drets i rendes que percebien els castlans i conèixer com actuava la jurisdicció feudal en el territori seguint tot el procés.

Els castlans i senyors feudals de Mediona del XIV i XV

Alguns d’aquests senyor/cavallers/castlans major o menors que dominaven el territori de Mediona foren: Asbert de Mediona (1316); Ferrer de Boixadors (1318); Guillem de Mediona reclama al rei que li pertoca el feu (territori feudal) de la dona Beliana, viuda del noble Bertran de Castellet (1325); el veguer de Vilafranca requereix formar un host (agrupar homes armats) per socórrer als assetjats en el castell de Mediona, els veïns del terme no la volen fer (1337); Ramon Berenguer de Mediona (1350); Pere de Tous (1358); Ramon de Boixadors (1389); Asbert de Barberà, castlà de Mediona, del castell de Bolet, de la quadra de Pareres i d’Aiguamolls (1391); els Castellvell (1413).

En alguns anys del segle XII part de la senyoria del castell passà als Cabrera tot i que els Mediona van conservar altra part. Després a la casa de Cardona, als Barberà...En els segles XIV i XV estava molt repartit el terme del castell de Mediona en diferents senyors/cavallers que dominaven diferents feus del terme.