 |
| Ermita de Muntanyans |
Hi
havia Muntanyans a Mallorca: Jaume Muntanyans Morell (lloctinent del governador
de Mallorca, 1476), el seu fill Jaume Muntanyans de Verí i els seus néts, Jaume
i Nicolau Muntanyans i Berard., Tots ells, advocats i alts càrrecs del govern. En
aquest mateix segle hi va haver Muntanyans a Lleida, a Girona, a Terrassa.
A
Torredembarra hi ha l’espai natural protegit dels Muntanyans, entre la platja
d’aquest poble i Creixell i entre aquest i Roda de Berà. Hi és per conservar
ecosistemes (dunes i maresmes sobretot). La paraula muntanyans té el seu origen
en les dunes.
Proper
a la Ràpita (proper a Santa Margarida i els Monjos) en un turó anomenat Muntanyans, existeix l’ermita dedicada a Santa
Maria de Muntanyans. El primer document d’aquesta església és de l’any 1341, en
un document d’Albert de Muntanyans. Uns Muntanyans van viure en els segles XIV
i XV al Penedès. En aquest article vull fer esment de les dades que he anat
trobant d’aquesta família i els llocs on van viure del Penedès.
 |
| Púbol |
És a
l’Arboç on trobo la primera data d’un Muntanyans: un document de l’any 1290,
que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya. És una àpoca (rebut autoritzat pel
rector de l’església de l’Arboç, Ramon de Bocegalls) en què Blanca, muller de
l’advocat de l’Arboç Berenguer Eimeric, reconeix haver pagat una quantitat al
noble Jaume Rovira. Els testimonis del reconeixement del pagament són Guillem
de Gelida, Raimon de Muntanyans i Ramon Figueres, escolars de l’església de
l’Arboç.
Posteriorment,
en l’any 1323, un Berenguer de Muntanyans és batlle de la població de l’Arboç,
encara que el trobo escrit també com a Muntanyana.
El document en qüestió, és un registre de la cancelleria de l’Arxiu de la
Corona d’Aragó on el rei Jaume concedeix, al batlle, l’edifici on ell solia
hostejar-se situat a la dita població.
Aquest Berenguer fou captador del bací dels pobres vergonyants de
l’Arboç (1351). Uns anys després, el 1357 hi situem a la població un hospici (casa) situada al carrer Major
de propietat de Berenguer de Muntanyans. És en aquest any quan en la documentació
hi trobem el mercader Berenguer de Muntanyans (Muntanyana) assistint de conseller en la Universitat de Vilafranca
del Penedès. Sabem del cert que és el mateix Berenguer, i que el seu origen és
de l’Arboç. A Vilafranca té una casa al carrer de Sant Julià (l’actual carrer
de Sant Bernat) el 1358. L’any següent presta diners a la Universitat de
l’Arboç. Això voldria dir que tenia prou capacitat per poder invertir en
préstecs (censals morts). En la mateixa Universitat de l’Arboç en els anys
1358-62 hi ha els consellers Pere, Bernat
(barber), Joan, Jaume i Bartomeu (sabater) de Muntanyans o Muntanyana.
Pere
de Muntanyans de l’Arboç, el 1395, ha de vendre part del seu patrimoni per
tenir diners i poder deixar lliure la seva filla que està a mans de Nicolau Mota propietari del Mas de
Rocaplana, situat al terme de Castellet de la Gornal. La filla es diu Elisenda.
No sabem el perquè estava captiva. Segurament pel mateix motiu l’any 1396,
existeix un procés entre ell i el batlle de l’Arboç, en Berenguer Sadurní.
En la
guerra civil dels anys 1462-1472 contra Joan II de Navarra, Bartomeu de
Muntanyans, especier/apotecari de l’Arboç,
lluita a favor del rei. Sabem que l’any 1473 viu a Tarragona continuant el
seu ofici. La causa sembla ser que la botiga que tenia a l’Arboç va ser destruïda
en temps de la guerra. Estava situada al carrer Rua o la Plaça.
Altres
Muntanyans que viuen a l’Arboç durant el segle XV foren Francesc i Miquel
Muntanyas (a vegades escrit Muntanyana).
Aquest últim vivint al carrer Estruc. També el pagès Ferrer de Muntanyans que
viu al carrer Abeurador.
Un
familiar d’aquests Muntanyans de l’Arboç era Bernat de Muntanyans en què entre
els anys 1380-1422 fou rector i notari de l’església de La Granada del Penedès.
Els Muntanyans de Vilafranca del Penedès
El
mercader Berenguer de Muntanyans (natural de l’Arboç) es va casar
amb Romieta. Una filla seva fou Francesca que es va casar amb Nicolau Marcer,
que es cuidava del Palau reial de Vilafranca (1378). El testament de Berenguer
és redactat el 1368 en un notari de Vilafranca. Els marmessors són Berenguer
Vallent i el noble Gerard de Bellvei de l’Arboç del Penedès. Demana, que amb
consens del guardià del monestir dels franciscans de Vilafranca, es venguin els
seus béns. Entre aquests béns hi ha la casa amb una pallissa situades al carrer
de Sant Bernat i una altra casa al carrer Coltellers (part de l’actual carrer
de la Parellada) i encara una més al carrer dels Ferrers. En aquest carrer hi
cobrava diferents censals (censos-rendes) entre cases i horts. Es venen al
mercader Bartomeu Mestre de Vilafranca pel preu de quinze lliures i deu sous el
1380.
A
mitjans del segle XV en la documentació notarial de Vilafranca del Penedès hi
trobem anotat dos fusters (pare i fill) de nom Bartomeu i Jaume de Muntanyans
respectivament, originaris de Mallorca, Aspecte aquest, que crec més anecdòtic que
no pas que fossin família dels mallorquins que hem comentat al principi.
 |
| Una carrer de l'Arboç del Penedès |
Comencem
a veure nobles/cavallers Muntanyans l’any 1388. Violant, filla del noble
Francesc de Muntanyans i Francesca, s’uneix en matrimoni amb el castlà i noble
de Mediona Joan de Barberà. L’origen d’aquest Francesc és de la parròquia de
Sant Joan d’Horta (Barcelona) que li pertanyia per herència. Era el baró de
Púbol. Podem ara saber que aquest Francesc era el que després es va casar en
segones núpcies amb Isabel Corbera (com ja hem dit). Aquest Francesc el 1390 fa
diferents vendes de terres situades en el terme de Montagut (al Penedès).
L’any
1399 i 1400 Francesc de Muntanyans és el veguer de Vilafranca del Penedès. Un
germà de Francesc va ser en Jaume de Muntanyans. Va ser comanador de la casa
dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Vilafranca el 1408.
Una
nissaga dels Muntanyans vivien a la vila
de Terrassa. Antoni Guillem de Muntanyans va promoure la construcció al 1441 d’una
font amb abeurador i al costat dels murs del castell palau de Terrassa. Va ser
ambaixador a Sicília i persona de confiança dels reis. Entre els anys 1495-98
era posseïdor dels béns situats a Pacs del Penedès i Vilafranca del noble Joan
de Barberà, per tant, familiar de Violant de Muntanyans. Un fill d’aquest
Antoni Guillem fou un altre Francesc de Muntanyans, que va ser castlà de
Terrassa el 1457. El fill d’aquest Francesc, fou Dimas de Muntanyans, que el
1499 se li fa donació de la castlania de Terrassa. Dimas en aquests anys el
trobem també relacionat amb els béns
dels nobles Requesens que hi havia a Vilanova i la Geltrú. Se l’anomena d’Horta.
Tornem a veure, doncs, que tots són originaris de Púbol.
La
baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol.
En el segle XIV la baronia passà a mans dels Campllong, una família de l’oligarquia
burgesa ennoblida de Girona. El 1368 Pere el Cerimoniós vengué la baronia, a
Jaspert de Campllong, notari de Girona. Descendent dels Campllong fou Margarida
de Campllong, senyora de les baronies de Púbol i d’Esponellà, que es casà amb
Bernat de Corbera, passant la baronia al llinatge dels Corbera i, més tard als
Requesens (Francesc de Requesens i de Corbera – Campllong), als
Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens. Campllong).
Els
nobles/cavallers Muntanyas tenen relació amb el Penedès medieval degut al
casament amb els Barberà, senyors de molts castells de les nostres comarques, a
partir de l’any 1388.
L’església/ermita de Muntanyans sembla molt
clar que va ser fundada pels de l’Arboç del Penedès, que no tenien res a veure
amb els nobles Muntanyans de Púbol. Molt probablement el turó era propietat d’aquesta
família, començant per aquell Berenguer de Muntanyans que va ser batlle de l’Arboç
el 1323.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada