dilluns, 13 de gener de 2020

La Granada del Penedès (1495)


A l’any 1495 hem trobat dades que ens ajuden a obtenir una imatge d’algunes de les persones que posseïen terres i masies en el terme de La Granada, d’alguns topònims que hi havia i de com estava ocupat el seu territori.
Estem a punt d’acabar el segle XV, època en què es la fi de l’època medieval, creiem que va durar molt més enllà d’aquest segle, uns anys que Catalunya es va haver de posar a to, després d’una guerra civil que va durar deu anys -1462-1472. El Penedès va tenir un cert protagonisme en aquesta guerra, ja que a Vilafranca es va signar la concòrdia entre el rei Joan II i la Generalitat d’aquell temps l’any 1461, que posteriorment va ser trencada pel rei i va ser la causa la guerra en què mols pobles de la comarca van ser atacats per les tropes reials, un d’ells La Granada.
Un capbreu és un inventari o apuntament d’un reconeixement de drets, especialment emfitèutics, que ens ajuda molt en aquesta imatge rural i urbana de com era La Granada en l’any 1495.
El ban (1492)
Ara oiats que es fa saber lo magnific mossenyor Franci de Monso, lloctinent del veguer, del magnific Lluis de Spitlles donzell veguer de Vilafranca del Panades per la mgnificencia reial per manamen a ell fet per lo serenisim senyor lo senyor don Enrich Infant de Arago y de Cecilia...” Així començava el ban de l’any 1492 en què  es volia capbrevar, per utilització de les rendes e drets, la mesa episcopal de Barcelona, és a dir, el bisbat de Barcelona, recordem que des del segle X el bisbat de Barcelona hi cobrava cens en aquest terme per terres, cases i altres béns: “...tots e sengles censos, rendes, morabatins, censals, decimas agraias, part desplet i en camps, vinyas, terras, cassas, masos, alberchs, honors, pocessions et qualsevol altres bens e drets universals...”
Nicolau Pellisser era mercader domiciliat a Barcelona, però d’orígens penedesenc.
Gabriel Llorens
Gabriel vivia en el terme de La Granada. Com usufructuaria de la seva muller Joana Vives, es presenta per fermar acta dels béns que té la muller, com a propietària, i que són alous del bisbat de Barcelona. Reconeix ser un home propi (sotmès a la jurisdicció d’un senyor feudal) soliu (vassall a un senyor) i afocat (subjecte a un senyor per dret de fogatge – domicili) del bisbat de Barcelona.
Vivint a La Granada hi ha l’any 1481 el germà de Gabriel de nom Pere. Familiars d’aquestes Llorens, posteriorment l’any 1577 el mercader Pau Llorens viu a Vilafranca, tot i que va néixer a La Granada. Els seus fills foren el prevere Lluís Llorens i l’estudiant d’arts Miquel Llorens. El 1588 el pagès Felip Llorens és i viu a La Granada. Era fill del pagès Guerau Llorens i Joana de La Granada.
Les cases, patis i altres
Declara que posseeix la muller un hospici situat a La Granada. Els límits són al costat d’un altre hospici propietat dels hereus de Pere Serra, amb les cases de Cristòfol Martí, l’hospici dels hereus de Joan Garau i al darrera el corral de Malart. De cens al bisbat paga dotze diners anuals el dia de Nadal.
Diu que també té en propietat Joana, un pati amb domos (cases) situat a la Granada. Els límits són un carrer públic que hi ha. El que és propietat dels hereus de Pere Serra i l’hospici que hem anotat anteriorment.
El tenen des del any 1411, en què Guillem Marti amb la muller Constança el va vendre al pare de Joana, Nicolau Vives.
Dos patis descoberts situats a La Granada es sumen a les seves propietats. Un els límits eren el corral de Marti, casa de Sunyer, casa dels hereus de Joan Garau, cases seves, amb un carrer públic i la plaça del mercat de La Granada.
L’altre pati havia estat de Pere, abans de Ferrer Garau i després de Pons Guerau. Els límits eren amb dies parts el pati anterior, parets de la carnisseria i part amb un carrer públic.
També és propietari la muller d’unes cases derruïdes situades a La Granada al carrer del damunt. Els límits ens situen altres cases de la mateixa muller. Part d’una pallissa dels hereus de Pere Serra. Part de l’antic mur (muralla del poble), part del dit carrer i cases dels hereus de Varra. D’aquestes cases paguen un diner per Nadal al bisbat de Barcelona.
Sembla molt evident que els edificis i el pati estaven situats dins el recinte urbà de La Granada, com també sembla on hi havia el mercat.
Restes del mercat de La Granada
El mercat de La Granada
La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta, la via Mercadera, de l’interior cap a Barcelona i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, que té La Granada des del segle IX, era el mercat més antic del Penedès i un dels primers de Catalunya. Més tard es traspassà a Vilafranca.
Joana, muller de Llorens també disposava d’una pallissa al lloc dit lo mercadal (la plaça on era el mercat). Els límits eren casa dels hereus de Varra, (si ens fixem correspon també amb el carrer del damunt, anomenat anteriorment) amb el mercadal de la vila i l’era de la mateixa Joana. Pagava de cens divuit diners per Nadal.
L’era situada a lo mercadal també formava part dels seus béns. Els límits eren la roca del mercadal, casa d’Antoni Castellví, casa dels hereus de Pere Serra. paret de la muralla. Aquesta era va ser comprada l’any 1447 en un acte fet a l’església de sant Cristòfol de La Granada pel seu prior Guillem Mansó.
La carnisseria amb taula i complementada amb comestibles i que venia la carn en els dies que s’havia de menjar, construïda en un lloc públic era propietat de Joana. Per tot això pagava de cens un parell de capons per Nadal al bisbat de Barcelona.
Lo Carxol
A continuació declara les terres que posseeix la muller: 1) Terra que conté quatre quarteres, situada a “lo Carxol”. Aquest topònim es troba més en la comarca del Garraf: Masia Cal Carxol, riera Carxol, cova Carxol, serra de Carxol...Estudiosos d’aquesta comarca ens diuen que el seu origen és preromànic i ens el suggereix l’eusquera HARTZULO “cova”, amb una K-arcaica, o fins i tot una més fantasiosa GARTZU-ULI “poble (cases) del pobre”. I sí, aquest és un dels indrets més desolats de la zona del Garraf. No sembla passar el mateix a La Granada. En els límits d’aquesta terra és una altra de Pons Garau, altre d’Antoni Castellví i un viernay o camí que va a la font de La Granada i un altre camí que va al castell de Fontrubí (Fontrúbia). Nosaltres la situaríem molt a prop de la carrerada que passa per La Granada i arriba fins a Fontrubí.
De fet, un dels camins antics del terme.
Parets antigues
Una altra de les terres de propietat de la Joana, muller de Gabriel Llorens, conté una quartera i està situada al lloc dit les parets antigues. Els límits són d’un alou que és de l’església de Sant Cristòfol de la Granada, dues de Pons Garau, un camí que va de les Vinyes capdavall i amb una terra de Pere Castellet. De cens pagava una quartera d’ordi per sant Pere i sant Feliu.
Creiem que es bastant clar que el topònim ens refereix unes parets antigues, segurament romanes, i que deurien estar situades en un dels trams de la Via Augusta que sabem passava pel terme de La Granada.
Bon consell
Terra situada en el terme de Fontrubí al lloc dit Bon consell. Limitava amb terra de Pere Castellet, una altra de Joan Capellades i el camí que va a Fontrubí.
En quant al topònim el relacionem en el lloc on es deuria reunir els consellers de la Universitat de la Granada en seu moment, és a dir, el que era abans l’Ajuntament medieval. I com llegim també molt a prop de la carrerada que anava a Fontrubí.
Sabem que en el segle X existia un topònim anomenat de Malconsell relacionat amb un puig, que pertanyia al terme de santa Fe del Penedès. Potser era el mateix lloc agafant ara però, la paraula inversa de la primera.
Per aquestes tres terres anteriors que hem anomenat pagava, a més, delme (dècima o desena part de la collita) al bisbat de Barcelona i als castlans de La Granada.
Aquestes tres terres li pertanyien a Joana des de l’any 1401, tot i que havien estat del seu pare, Nicolau Vives. L’hospici i les terres, tot junt, ho va vendre Elisenda, viuda de Bernat Vilanova al dit Nicolau aquest any. D’aquests últims tenim referències que vivien en el terme de la Granada des de l’any 1385.
Lo Prat
Continuant les declaracions de les terres que tenia Joana, diu que té dues quarteres al lloc anomenat lo Prat. Els límits són amb les terres de Cristòfol Martí, Bartomeu Garau, el camí que va de Vilafranca a sant Sadurní, terra de Joan Capellades i una rassa.
De cens paga una quartera i mitja d’ordi per sant Pere i sant Feliu, a l’agost. També es paga delme, en aquest cas, als preveres de Barcelona i a Joan Capellades, castlà del castell de La Granada, hereu de Marc de Puigmoltó.
Va ser l’any 1406 quan Pere Teixidor, la muller Maria i el pare del primer, Bernat Teixidor la van vendre al dit Nicolau Vives, pare de Joana.
El topònim sembla indicar-nos que no és un lloc muntanyós i molt proper del poble de La Granada, situat en el lloc on actualment hi passa la carretera que va a Sant Sadurní, prop l’estació de trens.
Parlar de la castlania de La Granada mereix un article únic, que farem un altre moment, aquí només farem el següent apunt: el feu (domini de què u senyor era investit pel sobirà o per un altre senyor de domini major, amb obligacions i drets determinats) de La Granada l’any 1352 eren propietat dels hereus de Marc de Puigmoltó, abans del pare d’aquest, Francesc de Puigmoltó i anteriorment del noble i cavaller Arnau de Sarrià i en aquell moment no es parlava de castlans. El concepte castlà és posterior.
La família Teixidor de La Granada és des de principis del segle XV que viu dins el seu terme.  Disposaven de més terres en propietat en el mateix lloc de lo Prat.
La Caritat
Una quartera de vinya era també propietat de Joana Vives, muller de Gabriel Llorens. Situada en el lloc dit la Caritat. Els límits eren un camí que va de Vilafranca a sant Pere de Riudebitlles, terra de Font Castella i terres de Bartomeu Garau i Joan Capellades.
La tenia des del 1408 que Bartomeu i el fill Nicolau Guilamany la van vendre a Nicolau Vives. Pagava delme al bisbat i als castlans.
El topònim es podia referir a una Pia Almoina, edifici que donava acolliment als pobres que passaven pel voltant o es dirigien per la Via Augusta a altres indrets o també podria referir-se a l’hospital per a pobres, que sabem que tenia La Granada en aquests anys. El que sí podem és situar-lo prop de la carretera actual que anava a Sant Pere de Riudebitlles o/i Igualada.
Els Guilamany de la Granada posteriorment van anar a viure a Vilafranca del Penedès després de vendre’s tots els béns que tenien en el terme de La Granada.
Canade
Terra situada a Canade. Paga alou al priorat de sant Sebastià dels Gorgs. Els límits són vierany o camí que va a sant Valentí, terres dels hereus d’Antoni Clapers, de Miró i dels hereus de Joan Garau. Paga delme al bisbat i als castlans.
El topònim podria ser en realitat Canedell, referit a un torrent que té aquest nom. ja es mencionava l’any 956. Era el límit entre els terme de Subirats i La Vit. No és que estiguin molt a prop de La Granada, però potser en aquell temps el torrent arribava a tocar el terme. També podria ser una paraula derivada de cañada, referint-se a la carrerada.
A part dels censos que hem anomenat que tenia l’obligació de pagar Joana al bisbat de Barcelona, per sant Pere i sant Feliu havia de donar-li vuit punyerons de blat; quatre punyerons de blat; tres garbes d’ordi. Per Nadal cinc diners i una cistella plena de raïm de la verema última.
Fins aquí unes dades més de la Granada de l’època medieval.



Cap comentari:

Publica un comentari