 |
| Colomar medieval del mas Pigot (Castellet) |
“El colomar de l’Arboçar és un monument arquitectònic històric medieval, aixecat enmig de camps de vinya, des del qual es té una
magnífica vista sobre el Penedès. Abans d’arribar al colomar, es voreja un
nucli de cases d’origen també medieval, amb una torre de defensa i guaita que
probablement ja existia al segle X”
Aquesta és la explicació que podem trobar, navegant per les xarxes, d’aquest
colomar, que es va restaurar no fa molt de temps, per la Diputació de Barcelona.
Un colomar en època medieval sembla haver tingut molta
importància. Els senyors feudals es van reservar el dret de tenir colomars o de
donar-los als seus vassalls.
Vam escriure en aquest mateix blog fa ja un temps, parlant
del castell de Vilafranca del Penedès, que hi havia un colomar en el pati on
abans hi havia hagut les cases dels castlans del castell (1515).
Era una construcció sobretot per a la criança de colomins i
coloms. A vegades es feia servir de torre de defensa o de guaita.
Al Penedès han quedat algunes restes, com el de l’Arbossar de
Baix o el columbari del mas Pigot a Castellet i la Gornal...
Voldria en aquest article, deixar constància dels colomars
que es troben en la documentació situats dins el terme de Vilafranca en els segles XIV i XV. Els seus noms, eren el
dels seus propietaris. La data entre parèntesis és la primera documentada que
he trobat. Com podeu suposar no es conserva cap d’aquests colomars.
Colomar de Berart
(1422)
El trobem en un sol document. És el inventari fet pel noble
Francesc Babau de Vilafranca l’any 1422. Hi situa una terra que té en
propietat, pagant cens a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Els límits
d’aquesta terra ens diu que hi ha les terres del teixidor Pere Adrover, la de
la muller de Bonastre i la del noble Guerau de Montbrú.
Del cognom Berart tinc dades dels anys 1356/1394. En el
primer, és el picapedrer Miquel Berart de Vilafranca que cobra dels treballs
fets en una capella situada a l’església dels frares menors (franciscans). El
següent any correspon al mestre de cases Ramon Berart que té en propietat un
alberg (casa) situada al carrer dels Pintors de Vilafranca (l’actual carrer de
la Palma).
En quant a on deuria estar situat hi ha dues opcions
possibles, tenint en compte el inventari del Babau, les dades de les terres del
mateix Babau, Adrover, Bonastre i Montbrú en tenien situades a les Clotes i a
Sant Julià.
M’inclino que el colomar de Berart estava situat en la quadra
de Sant Julià. Em baso en aquesta data de l’any 1421 on el pagès Raimon Senya
és propietari d’una terra a sant Julià. En els seus límits hi ha el camí que va
de la creu de Sant Julià a l’església de Sant Salvador, terra de Geraldona
viuda de Pere Fontaines de Bonastre (correspon a la de Bonastre del inventari
de l’any 1422 de Babau), terra del mateix Raimon Senya i terra del noble
Francesc Babau. No ens diu res sobre el suposat colomar en aquest lloc, potser
s’estava construint. Ens faltaria també situar la terra del teixidor Pere
Adrover, però potser la del Raimon Senya va estar venuda més tard al dit
Adrover.
 |
| Colomar de l'Arboçar |
Colomar de Pere
Babau (1407)
Les dades trobades d’aquest colomar són dels anys 1407 i
1474. La primera correspon a la donació de dot d’una terra que fa Geraldona en
temps de núpcies amb Antoni Cirera. La terra esta situada a prop del colomar de
Pere Babau. Es paga cens a la comunitat de preveres de l’església de Santa
Maria. Els límits són amb terra de l’hostaler Berenguer Granell, el pagès
Raimon Senya i els hereus del sabater Bartomeu Subirana.
El document de l’any 1474 correspon al testament de Maria,
viuda de l’especier Nicolau Pellisser veïna de Barcelona. Es diu, en el
testament, que Maria pagava a l’especier Joan Conill li vint sous de cens per
un tros de terra situada a prop del colomar d’en Babau, sense el nom de Pere al
davant. Cal suposar que era el mateix, ja que no he trobat altre amb aquest
cognom. No especifica els límits d’aquesta terra.
Pere Babau formava part d’una de les famílies nobles de
prestigi social i econòmic de Vilafranca del Penedès en tots els anys dels
segles medievals. Van ser primer els que custodiaven el Palau Reial
(actual Vinseum) i posteriorment, els
que van edificar el Palau Baltà (abans Babau). Pere era prevere de l’església
de Santa Maria, fill de l’advocat Bartomeu Babau de Vilafranca.
Una altra dada de l’any 1425 ens diu que els hereus de Jaume
Babau, germà de l’anterior, té un colomar a la Fira. Els límits són una terra
del noble Aimeric d’Espitlles i la de l’advocat Joan Malet.
La via secundària que sortia de Barcelona en direcció a
Lleida, (l’actual nacional 340) es va convertir entre els anys dels segles XIV
i XV el camí preferit dels mercaders i comerciants que concorrien a la Fira de
Vilafranca que es celebrava molt a prop d’aquesta via, proper a la Rambla de
Sant Francesc actual.
Colomar de Roca
(1449)
He trobat una sola documentació d’aquest colomar. També
correspon a una terra, que té en propietat el sabater Joan Roig. Li va vendre
l’hostaler Berenguer Granell i el seu fill Pere. La terra és vinya i és situada
en una pendent al colomar de Roca sobre el noguer del Palau. Paga cens al
monestir de Montserrat. No assenyala els límits.
És fàcil situar-la si sabem on era el noguer del Palau. No en
tenim cap dubte, a la Pelegrina. Per sobre, molt probablement per allà a la
muntanya de Sant Jaume, podem saber la seva indicació.
En quant al nom, es refereix al sabater Pere Roca de
Vilafranca. Una dada de l’any 1422 ens ho confirma, tot i que no ens situa el
lloc. Pere Roca fa una donació per núpcies a la seva filla Eulàlia i Berenguer
Bosch d’una vinya situada al colomar, no especifica el nom, cal pensar que era
el seu. Paga cens a santa Maria de Montserrat.
 |
| Colomar Pont Bertran (Albanyà-Girona) |
Colomar de
Trestull (1323)
El noble Bernat Babau l’any 1323 té una terra prop del
colomar de Trestull. Ramon Trestull, el mateix any, és propietari d’una terra
on hi ha el seu colomar, situada a la quadra de Sant Julià. Els límits són
terra de Bernat Cortei i la de la muller de Bartomeu Sala.
El 1425 Lluis Brunet domiciliat a Barcelona, però originari
de Vilafranca, té terra al colomar de Trestull. Paga cens als administradors de
la confraria de sant Miquel de l’església de Santa Maria. Els límits són amb la
terra de Lluis Brunet, la dels hereus de Joan Calendraix, la dels hereus de
Ferrer Esplugues i la de la muller Queraltó.
L’altra terra que té en propietat Lluis Brunet la va adquirir
el 1388. També paga cens als administradors de sant Miquel i als hereus del
noble Galcerà de Barberà. Se l’havia venuda Francesc Trestull.
La situació, com ja hem vist, és a la quadra de Sant Julià.
Guillem Trestull té terra l’any 1416 prop de la capella de Sant Julià. Però
crec que va ser Ramon Trestull qui li va donar el nom al seu colomar. Ja deuria
estar construït l’any 1312 ja que hi tenia terres Ramon. Era apotecari.
Colomar Ramon
Marti (1348)
Una sola data. El document és una vinya que té Raimon Calçada
situada prop el colomar de Raimon Marti. Cobra cens de la vinya el noble Guillem Pujades de Vilafranca.
Ramon Marti també tenia en propietat un molí. L’any 1425 el
dit molí el situa prop del mas de la Riba. Un mas existent encara, entre el
terme de Santa Margarita i de Vilafranca del Penedès. Ramon era fill del notari
Pere Marti de Vilafranca. A prop hi havia el camí que anava a Moja. Doncs, en
direcció sud del terme de Vilafranca, situem aquest colomar i molt probablement
a prop del dit molí.
Colomars dels Alemany
(1421)
És un dels que es troba molta més documentació. Des d’aquest
any 1421 quasi seguit fins a finals del segle XVI. Si el colomar no hi fos en
els seus últims anys si què hi va deixar el topònim. En realitat van ser dos
els colomars amb aquest nom, el del notari Pere Alemany de Vilafranca i el de
l’apotecari Ferrer Alemany. Els topònims que hi trobo en el primer són el
Canyet (1421), Salom (1433)...en el segon:
camí general que va a Sant Martí Sarroca (1482), riera que ve de colomar
d’Alemany (1490)...
Hi podem trobar vinyes, camps de forment, terres ermes...El
primer el situem a l’est de Vilafranca, on hi ha situada la capella de Santa
Maria dels Horts i el segon a la muntanya de Sant Pau en direcció a la
carretera de Sant Martí Sarroca.
Colomar de Coloma
(1387)
És aquesta la primera data
d’aquest colomar que he trobat. El jueu vilafranquí Astruc Gràcia paga
cens de dues quarteres d’un terra que te en propietat situada al colomar de
Coloma al noble i cavaller Gisbert de Subirats. Els límits de la terra són
terra del jueu Astruc Bullosi, la d’Anglès, un camí i terra de Guillem Coloma.
Aquest últim nom ens pot indicar ja de qui podria ser el propietari del
colomar.
L’any 1390 una altra dada ens anomena el mateix Guillem
Coloma que té una terra prop del camí que puja a l’ermita de Pacs (la de Sant
Pau).
Encara tenim una altra data de l’any 1422 en què el sabater
Pere Roca, en temps de les núpcies de la seva filla Eulàlia amb Berenguer
Bosch, li fa donació, entre altres coses, d’una vinya plantada al Colomar de
Coloma, a prop de la riera, valorada en deu lliures.
Per altres dades sabem que la riera és la de Canyemàs.
La situació és bastant clara. La riera de Canyemàs és la que
passa per sota de la muntanya de Sant Pau, en direcció oest de Vilafranca.
També asseguraríem que estaria també situat a prop de la carretera de Sant
Martí Sarroca, ens ho fa pensar les possessions de terra que tenien els jueus a
la muntanya anomenada de “Montjuic”, lloc on hi havia el seu cementiri, que
està molt documentat, a la mateixa muntanya de sant Pau.
En quant al propietari, Guillem Coloma, era sabater que
tenia, en propietat, moltes terres situades en el lloc de Canyemàs, a les
Clotes.
Colomar de Miquel
(1361)
A partir de la donació d’una vinya situada el colomar d’Arnau
Miquel, que fa Elisenda a la seva neboda Guillema Salelles, sabem el nom de qui
era i que estava situada dins de la vinya. Els límits que ens assenyala el
document són de les vinyes de Berenguer Puculull i la dels hereus de Bernat
Mestre i la terra de Pere Sala. Paga cens a Jaume Batlle.
El 1422 els administradors, de la confraria dels sabaters de
l’església de Santa Maria de Vilafranca, venen a Joan Cristià, una terra
situada a la quadra de Calendrais, prop el colomar de Miquel. Es paga cens al
rector de l’església de Cervelló.
La quadra de Calendraix està situada en direcció cap a la
Granada després de l’hospital actual. Encara existeix la masia de Calendraix,
d’origen medieval, amb diferents reformes des de llavors en un camí que hi
passa i va cap a La Granada.
El propietari primer fou el pagès Arnau Miquel. El nom i
cognom el trobem com a tinent de terres en el terme de Vilafranca l’any 1296.
Posteriorment el 1383 una dada ens diu que el colomar és del pagès Bernat
Miquel, familiar del primer.
Colomar de Pau
(1400)
És un altre dels colomars més documentats que he trobat,
sobretot durant el segle XV.
Les dades ens el situen en un camí que va a Salom (1400-1430),
quadra de Salom (1410), camí general (1485), a prop mas Rabassa (1485), camí general que va al mas Rabassa (1485),
camí que va de Santa Digna a Sant Pere
Molanta (1497), prop el pas de Pere
Miró i capella de Santa Maria dels Horts (1498)...Cobrava cens de totes les
terres situades en aquest indret el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Creiem a l’hora de confrontar dades de diferents anys i amb
altres terres situades en el mateix lloc que aquest colomar és el mateix que
hem anomenat més amunt, el colomar del notari Pere Alemany que el situàvem a
prop de la capella de Santa Maria dels Horts. El fet de que en alguna
documentació se l’anomenés de Pau, és perquè pagava cens al monestir de Sant
Pau del Camp de Barcelona i se’l coneixia també per aquest nom.
Colomar de
Pujades (1404)
És en aquest any quan el castlà Bartomeu de Vilafranca ven
una terra a l’advocat Miquel Maiol. Està situada al Colomar de Pujades.
Aquest colomar no és altre que el que estava situat al pati
del castell dels castlans dins del recinte emmurallat de Vilafranca del
Penedès. Una data posterior de l’any 1515 ens diu que el pati amb el colomar es
ven al sabater Joan Maiol (familiar del Maiol anterior). Està situat al carrer
Vall del Castell. Es paga cens al castlà Joan Barberà, senyor de la baronia de
Riiudefoix, situada dins el terme de Sant Marti Sarroca.
Els límits són un carrer públic, el dit pati i el vall del
castell, casa del baró de la Llacuna (del noble Cervelló) , part amb la torre
Dela del castell, i terra que fou del castlà Hug de Vilafranca.
El noble cavaller Bartomeu Pujades va ser batlle de
Vilafranca i estava emparentat amb els castlans de Vilafranca en els anys del
segle XV. Posteriorment els Pujades van ser els senyors de la casa forta de
Pujades, situada en el terme de Castellví de la Marca.
Si finalment, fem un recull total dels colomars documentats, veiem, que en total eren deu els existents dins el terme de Vilafranca del
Penedès entres els anys del segle XIV i XV. Tots estan situats envoltat de
vinyes o camps menys un. En direcció est en trobem dos; al sud tres més; a l’oest
dos; al nord dos i un situat dins la
muralla, al pati del castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada