dilluns, 5 de juny de 2017

Aspectes de la vida quotidiana de Vilafranca a l’any 1453




Els llibres de la cort del batlle són volums on les redaccions amb valor públic de “les actuacions portades a terme en l’exercici d’una jurisdicció per part d’aquell qui la deté o per part dels seus oficials o delegats. Els documents que s’hi escripturaven poden tenir relació amb diversos àmbits governatius i jurisdiccionals, però els assumptes que es relacionen amb el dret civil hi suposen la major part dels afers registrats. Per aquesta raó, també ofereixen possibilitats extraordinàries per a emprendre estudis de caràcter socioeconòmic i a més seguir la vida quotidiana de l’època en aspectes tant privats com públics.

El veguer i el batlle a l’edat mitjana formaren una cúria o cort integrada per gent amb responsabilitats diferents.

La Cúria o cort restà unificada en l’autoritat del Batlle, el qual, en nom del Rei, entenia en qüestions polítiques i cívils, i la del Veguer, que ho feia en les judicials. El Veguer o Regent de Cort, era qui representava l’autoritat reial en la seva demarcació o vegueria, excloses les baronies. D’ell depenien totes les qüestions judicials. Les civils o polítiques eren incumbència del Batlle, a la vegada, administrador de les rendes senyorials. El Batlle, com el Veguer, també ho era per designació reial i la seva autoritat se circumscrivia solament a l’àmbit local.

El batlle de l’any 1453, va ser anomenat per rei, era el cavaller Andreu Bisbal, que a més d’exercir el càrrec de batlle a la vila, era senyor del castell de Cunit.

La jurisdicció del batlle ve caracteritzada pel seu àmbit local. El batlle era representant de la jurisdicció reial, i, per tant, no s’identifica amb l’òrgan rector del municipi o no depèn d’ell, encara que moltes vegades vol participar molt en el govern de la ciutat, en la universitat de la vila.

Com a càrrecs polítics hi havia el sots-veguer i el sots-batlle com a caràcter de càrrec propi i el lloctinent que substituïa al batlle si aquest no podia estar present o era fora de la vila. El lloctinent en aquest any a la vila va ser el mercader Joan Prats.

Hem de fer esment, que en aquell any hi tenia estada a la Vila, la reina Maria. Ja des de el juliol de l’any anterior, el 1452, per causa de les morts que hi havia a Barcelona va venir cap a Vilafranca on va prorrogar les Corts que es varen celebrar en el monestir dels franciscans de Vilafranca.

Com a càrrecs tècnics, cada cort tenia el seu propi assessor, que acostumava a ser un jurista de la vila, o bé també un notari. Aquests eren els veritables experts que aplicaven el dret, ja que batlles i veguers eren càrrecs polítics sense ser persones que necessàriament entenguessin de lleis. El jurista assessor del batlle, era Joan Malet, que per cert, era menor de dies. També hi ha diferents notaris, el més majoritari en els afers d’aquest any, era en Joan Mercer.

Càrrecs administratius: incloïen l’escrivania de les corts. Cada escrivania tenia el seu titular, que era un notari, en aquest any va ser Berenguer Cardona.

També hi havia els càrrecs executoris: els encarregats d’executar les feines mecàniques atribuïdes a cada cort. Rebien el nom de saigs o missatgers. Vicens Ferragut, Guillem Ramon, Pere Devesa i Miquel de Jordi són els d’aquell any.

L’any 1453 era uns d’aquells anys on hi va haver una crisis econòmica forta, però que començà molt abans. Les causes en són moltes: agitacions socials contra el poder feudal, epidèmies, baixa demografia... A Catalunya, aquesta crisi va portar en aquest mateix segle a la guerra civil l’any 1462/72 que encara va agreujar el problema. El llibre en qüestió es troba a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Consta de 265 pàgines. Des del gener fins el novembre d’aquell any 1453.

Algunes de les coses que surten en aquest llibre de la Cort del Batlle de l’any 1453, són:


Els deutors i els creditors:

En aquest llibre els deutes de la majoria dels habitants de la vila és un dels aspectes que més queda al descobert: més de 500 persones entre deutors i creditors. Entre aquestes, abunden els bracers (92); els hi segueixen sabaters (88); els llauradors (54); els sastres (39); els teixidors (34); els fusters (30); els carnissers (25); els traginers (23); els paraires i boters (15); especiers (11); espasers i mercaders (10); blanquers (7); els mulaters (8); mestres de cases (6); hostalers i pentinadors de llana (4); els avarquers, forners, ferrers, corredors d’orella, barbers, carcellers (3); assaonadors, advocats (2); notaris, cantirers, pintors (1); una fembra del bordell.

Entre els deutors podem parlar d’Arnau Tutusaus que deu fins a 20 creditors. És llaurador vivint a la quadra de la Riba al terme dels Monjos Alguns dels seus acreditors son mercaders de Valencia. Un altre deutor és Joan Mercer bracer, fins a 15 vegades. Un sabater Bernat Duran, fins a 10 vegades. Un sol mercader vilafranquí Lluis Prats, fins a 13 vegades, - a més, aquest Lluís, és el lloctinent del batlle- . Un deute que tenia el pintor Bernat Mates fill de Joan Mates de Barcelona. Un altre d’una fembra del bordell a un prevere.

a vegades els deutes eren pagades amb penyores, allò que es posa en mans d’algú com a garantia del pagament: surten flassades, bacins (plats), espases, calderes, coltells, mantells, ballestes, cotes de malla, mantons, corretges, un anell d’or, copes d’argent, corretges d’argent, conques (olles), culleres d’argent, tasses d’argent, robes - a vegades sotils ( que eren molt senzilles) -.


Herències:

Vàries són els problemes hereditaris en que hi havia d’intervenir el batlle per concloure a qui li pertanyien els béns del difunt. Moltes d’aquestes persones morien i no deixaven reglamentat el seu testament i llavors actuava el batlle. Alguns exemples són:

Els béns de Guillem Sanahuja carnisser que mora sense testament. Els creditors exigien el pagament de tot el que se li devia davant del batlle: entre ells els mercaders Joan Prats, Jaume Gual i Guillem Benet de València per la venda de 424 bèsties entre moltons, ovelles i anyells. Es parla d’aquestes bèsties que encara hi havia a la casa del difunt i que les intervenia el batlle al corral situat al carrer de sant Julià. Exigeix també  el batlle pagaments de deute al pastor que cuitava aquestes bèsties del carnisser Sanahuja., Joan Miralles, nascut a Tortosa. També la vídua Clara, reclama tenir dret com a usufructuaria dels béns del seu marit, primer ho fa davant de la reina i amb una carta d’aquesta s’adreça al batlle; l’herència del cavaller Guerau de Montbrú, on la seva vídua també davant de la reina exigeix el pagament de la seva dot. Actuar sobre els béns del cavaller i castlà de la Vila, Pere Febrer que van anar a parar a mans dels Boixadors, cavallers també de la vila i saber si això es podia permetre legalment.


Obres i reparacions:

Les obres o afers relacionats amb cases, sigui de contruccions, reparacions o molèsties als veïns també afectaven a les decisions de la cort del batlle: qüestions entre veïns per la causa de l´obertura d’una finestra que mira a la cuina d’un veí al carrer dels Ferrers; una altra finestra o “forat” que mira al corral d’un altre veí; el demanar danys i perjudicis per la caiguda d’una paret i que va a parar al corral per causa de la pluja; personar-se el batlle i arquitectes i comprovar el perill que amenaça per caure una casa de Pere Amorós, al carrer Canyemàs (l’actual Farran) i decidir que cal construir una paret de suport; decidir treure un arc d’una casa a la Parellada, ja que és causant del deteriorament d’una paret; actuar en defensa d’un veí perquè culpa al blanquer Nicolau Salelles per “la calcinada o raudorada” degut a adobar les pells i que li va a parar al seu hort i han mort tres llimoners i presseguers.


Cap comentari:

Publica un comentari