dissabte, 9 de juliol de 2016

Els Bussot i Francesc Bussot i de Sitges (segle XV)





Pere Bussot
Els primers anys del segle XIV, els Bussot eren una família de mercaders i navegants; a més ocuparen càrrecs municipals i portaren a terme ambaixades en nom del rei. Un Pere Bussot fou jurat del Consell de Cent l'any 1302 i formà part de la dotzena electora dels consellers l'any 1323. També, l'any 1302, fou cònsol de mar de Barcelona i Jaume II el nomenà cònsol de catalans a Tunis, amb caràcter vitalici, l'any 13074.
L'any 1348 Pere Bussot inicià la seva etapa de màxima influència i començà a accedir al càrrec de conseller de Barcelona, primer com a conseller tercer i després com a conseller segon els anys 1351,1354,1356,1360, 1363 i 1368, però no aconseguí ser conseller en cap. Entre mandat i mandat no perdia pas influència i solia ser jurat i també, amb força freqüència, membre del consell de vint-i cinc, els anys 1350,1355,1357,1358,1361, 1362, 1366 i 1367.

Pere Bussot fou també moltes vegades un dels representants de la ciutat a les Corts, a la de Perpinyà de 1350-1351, als Parlaments de Vilafranca de 1353 i de Barcelona de 1355, a la Cort de 1358 de Barcelona, a la de Montsó de 1362-1363, a la de Tortosa de 1365 i a la de Barcelona de 1368 i 1373; no és estrany, doncs, que hom pensés en ell per al càrrec de diputat del braç reial de la Generalitat de Catalunya a la Cort de Tortosa de 1365.
Pere Bussot pertanyia a una antiga família barcelonesa en que el seu origen es remunta a la primera meitat del segle XIII, quan vivia en el carrer Lledó el matrimoni format per en Bussot i Maria. El seu fill Pere es va enriquir en el comerç marítim.
Eren senyors de la casa de Bussot del carrer Montcada de Barcelona. A mitjans del segle XV formaren part de la Busca, en oposició a la Biga que eren els ciutadans honrats i alguns mercaders, que era el partit dels menestrals, mercaders i artesans que aspiraren a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volien la devaluació monetària i mesures proteccionistes.
Carreer Montcada a finals del XIX


Francesc Bussot i de Sitges
Besnét de l’anterior, fou Francesc,  fill de Joan Bussot (alies Bernat Serra) i de Maria de Sitges. Fou conseller en cap de Barcelona, síndic de les Corts pel braç reial i cònsol de la llonja de Mar i procurador de les baronies. Elevat a dignitat pel rei Joan II d’Aragó. Assistí a les corts de Perpinyà i Barcelona dels anys 1473 i 1479. Germà del seu pare era Baltasar Bussot canònic de Lleida els anys 1429 i 1431.
Es casà en primers núpcies amb Beatriu de Barberà filla del cavaller de Vilafranca i de Barcelona, Joan de Barberà i de Montbui i Eufrasina, castlà de Subirats, senyor de les quadres de Bolet, les Pereres i Aiguadolç i veguer de Barcelona el 1427.
En segons núpcies es casà amb Francesca de Gualbes, filla del mestre racional del rei Bernat de Gualbes.
Germans de Francesc, foren Bernat Joan de Bussot i de Sitges, donzell de Barcelona, També conseller en cap de Barcelona, síndic de les Corts pel braç reial i Antoni Joan de Bussot i de Sitges, també donzell de Barcelona.

Posseïdor dels béns de Joan Barberà i de Montbui

L’any 1467 Francesc Bussot i de Sitges és qui posseeix els béns situats a diferents llocs del Penedès que formaven part del patrimoni del seu sogre en Joan de Barberà i de Montbui. La vídua Eufrasina, que es queda sense ser usufructuària del béns del seu marit,  ha de reclamar el dot que li pertany a  Francesc Bussot, ya que aquest rep la donació dels béns del seu sogre per part del rei Joan II, considerat en Joan de Barberà, un rebel a la causa del rei Joan II en la guerra que es duia a cap entre la Generalitat, que anava a favor del príncep de Viana i les tropes del rei Joan II, guerra que durà deu anys des del 1462-1472 i que el Penedès hi va tenir un paper important. L’encarregat de fer la cerimònia de donació és en Lluis Bertran, escuder del rei Joan II i capità de la munició de Vilafranca.
Francesc només haurà de pagar a l’erari reial 25 florins d’or. Una quantitat que pagarà a terminis.
Aquell mateix any en la presència del notari de Vilafranca del Penedès, en Bartomeu Llopis i els testimonis el cavaller Bernat Salvà i el pagès Joan Pasqual fa acte de possessió dels béns de Barberà.
La possessió comença amb les cases que pertanyien al cavaller Joan de Barberà situades al carrer Pintors de Vilafranca (l’actual carrer de la Palma).
Al mateix dia amb el notari anomenat i els testimonis Andreu de Redesilles del regne de Castella , Xarles de Nanos del regne de Navarra, Joan Sart i el prevere Miquel Farrer de Vilafranca procuradors del anomenat Lluis Bertran continuant la seva possessió es desplacen fins el castell i terme de Fontrubí, que els Barberà tenien des del segle XIV.

Escampant als quatre vents un grapat de terra i herbes de les possessions que existien en el terme de Fontrubí, Francesc es fa posseïdor de tot el terme. També insta als batlles del terme en Pere i Joan Colomer, pare i fill i Vicens Mussarra que siguin els responsables de recollir les rendes que li pertoquen com a senyor feudal del dit terme i que ho facin saber al capità del castell en Marc Pellisser que en aquell moment era absent.

L’any 1469 és Francesc Bussot l’encarregat de la munició a Vilafranca. Això el portarà a seguir com van les seves possessions donades pel rei al Penedès i a cobrar-les directament.
En aquest any es ven algunes de les terres que li pertanyen: la terra que conté dues quarteres situades a la quadra de Sant Salvador de Vilafranca per nou florins d’or al capellà Gaspar Tintorer. Una altra terra situada a les eres d’en Codines, a les Clotes. Una altra situada a prop del bordell de Vilafranca que conté un quartó...
Els anys finals del segle XV Francesc Bussot i de Sitges viu entre Vilafranca i Barcelona. Continua tenint diferents terres en propietat situades a les Clotes i a l’era de Codines i a Sant Salvador.
Sembla que deuria tenir alguns problemes econòmics perquè l’any 1475 hipoteca les cases del carrer Pintors per la concessió d’un préstec (censal) als preveres de l’església de santa Maria de Vilafranca.

Un dels fills de Francesc, fou Pere Bossot que va ser batlle general de Catalunya l’any 1485. Germà d’aquest fou un altre Francesc Bossot que el 1499 li va atorgar una dispensa matrimonial el papa Alexandre VI per poder casar-se amb Elionor Anna Antònia, filla de Miquel Setantí, de Barcelona ja que tenien un quart grau de consanguinitat i continuà al Penedès obtenint els béns que li deixà el seu pare en herència.
Tots els béns dels Barberà a mitjans del segle XVI tornaren al llinatge originari i els Bussot continuaren ampliant el seu patrimoni però a Barcelona i no al Penedès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada