dissabte, 6 de juny del 2015

Dues dones medievals del Penedès i les seves relacions extra matrimonials.


 

 

http://2.bp.blogspot.com/-oM3TukKuy_g/T9XAkLwO8PI/AAAAAAAAAXY/2JNAMc7_Gyc/s1600/1.jpg

 



Les dones medievals en la legislació:

A l’Edat Mitjana, les dones queden excloses de determinades àrees del dret; no cal ni dir que les dones no participaven de la seva creació. Quan apareixen en els textos jurídics acostuma a ser per regular situacions que posen les dones en estreta relació amb els homes, aspectes recollits bàsicament en el dret successori i el dret matrimonial. El patrimoni de les dones va ser objecte d’interès dels legisladors, ja que gràcies als béns que posseïen podien exercir una gran influència dins de la societat medieval i per això calia codificar-ho. Els legisladors medievals també es van preocupar de regular altres aspectes en relació a les dones, són aquells que, d’acord amb la historiadora Milagros Rivera, regien l’accés al cos femení, és a dir, l’adulteri, la prostitució i l’avortament.
La condició legal de la dona estava supeditada des del seu naixement al seu pare i, un cop casada, passava a dependre legalment del marit. Els Usatges de Barcelona establien que “cascuna fembra sie esmenada segons la valor de son marit,e si marit no ha ni n’ach, segons la valor de son frare ho de son pare”


La mala o bona fama en la vida medieval:
La quantitat i qualitat dels testimonis en les qüestions fonamentals en qualsevol tipus de judicis, i en els casos sobretot d’anul·lacions matrimonials afectava a aquells que donaven fe d’acord amb els seus coneixements. La fama pública era essencial per decidir en un judici. Per aixó Celesti III (1191-1198) va establir que els testimonis en plets matrimonials han de ser desestimats per dret de testimoni si tenien mala fama.
En la majoria de processos judicials, portats a Catalunya per les autoritats locals, el rumor o fama pública juguen un paper destacat.
En el judici de la Geralda, “pocha mercera”, començat l’any 1376 a Vilafranca en  tots els testimonis se’ls hi pregunta si saben que és la fama. La majoria contesta dient : allò que és veritat i no dir coses que no ho són. Per tant, allò que hom passa de boca en boca en una vila medieval acostumava a ser la veritat, ja que la majoria de testimonis contesta a les preguntes afegint abans: he sentit a dir...

Un procés de l’any 1376: El judici contra Geralda:
L’advocat acusador, Jaume Serra, proclama la possible acusació dient que: Geralda, vídua de Guillem des Vilar, anomenada “Pocha Mercera”, quan ella vivia, tenia en propietat l’hospici situat al carrer de la Parellada de Vilafranca.
L’hospici, la casa,  Geralda l’havia obtingut amb els títols d’adquisició corresponents. Geralda morí sense fer testament i deixà una filla, Constança concebuda amb el  difunt Berenguer Baró veí de Vilafranca, sense haver estat casada.
La filla Constança ven l’hospici a una fornera. Podia fer aquesta venda? Era filla legal de Geralda? Li pertanyia la casa per herència de la seva mare?
Calia provar si Geralda va cometre adulteri i la seva filla va néixer mentre  era casada amb Guillem des Vilar o posteriorment i també si Berenguer Baró era casat en aquell moment. Així es podria saber si Constança és legalment l’hereva de la seva mare Geralda o ho és el nebot de Geralda, Berenguer Rosell per qüestió de proximitat successòria amb Geralda.


Les vídues en el dret:
Les mencions sobre les dones al dret canònic fan referència bàsicament a aspectes relacionats amb la sexualitat, el matrimoni o la contracepció. En quant a les vídues, els temes que més preocupaven a l’Església eren les segones núpcies i el manteniment de la castedat.
Tant el dret canònic com el dret civil, permetien a la vídua tornar-se a casar, tot i que les noves núpcies eren motiu de controvèrsies en el si de l’Església. Per una banda, hi havia aquelles veus, com la de sant Ambrós de Milà, que insistien en la importància del celibat i de la castedat, per la qual cosa eren contraris a les segones núpcies en cas de viduïtat. La raó per la qual aquestes eren mal vistes  perquè es consideraven com un adulteri encobert.
Si seguim el procés de Geralda veiem que es dóna més importància a si va cometre adulteri mentre era casada amb Berenguer Baró o a l’inrevés.
El procés va durar més de dos anys amb presència de testimonis que van i venen, alguns que no es presenten tot i ser cridats i al final el procés acaba sense una sentència clara per falta de proves contundents, però si que va quedar en evidència davant de la gent la “mala fama” de la mare de Geralda, tot i estar ella difunta.


L’adulteri

Un anàlisi de les lleis medievals ens portarà amb molta seguretat a la conclusió dient que la llei no era igual per a tothom, ja que s’incloïen diferents categories d’aplicació atenent a diverses circumstàncies essent el sexe potser el més determinant. La primera característica és que els delictes més penats i perseguits són els que estan relacionats amb el cos de les dones, és a dir l’adulteri i la violació. Cal remarcar també, que l’adulteri només es considera un pecat femení. Els homes que cometien aquest delicte/pecat, encara que fossin casats, només rebien el pes de la llei en el cas que la dona fos casada i tingues una posició social igual o superior, entenent que perjudicava a l’honor del marit, el càstig per tant, és per atentar contra la propietat d’un altre home. Així mentre l’adultera era castigada amb la mort , l’home que havia mantingut relacions amb ella, derivat d’anar contra la propietat privada de la família, en molts casos es saldava amb una compensació económica.



L’adulteri de Romieta de Fontrúbia

L’any 1365 trobem una avinença entre dos homes: Pere Castellví i Bernat Ça Riba (o d’Olivella). La muller del primer, en Romieta, era maltractada pel seu marit. Ella decideix anar a casa de la seva mare que vivia a la Geltrú.
Bernat Ça Riba habitant de la Geltrú, entra a l’alberg (casa) de la mare  de Romieta i en llocs “sospitosos...fornica amb ella” . El marit, Pere Castellví, avisat per la mare de Romieta davant notari, signa amb Bernat un acord, una avinença per a no portar-lo a judici ni a ell ni a la seva muller i a la vegada Pere jura durant un any i un dia no maltractar a la seva muller perquè pugui tornar a casa. Durant aquest temps tampoc la intentarà forçar de cap manera.  La muller jura també que no cometrà més adulteri ni amb Bernat Ça Riba ni en cap altre home més. L’ incompliment seria la pena de mort per ella.

El resum dels pactes són aquests:
En nom de Deu sia i de madona santa Maria: avinença es estada entre en Pere Castellví del terme de Font-rubí d’una part i Bernat Ça Riba o d’Olivella del castell de la Geltrú sobre aquella qüestió que entre lo dit Bernat que havia treta de l’alberg la  muller de Pere Castellví,  Romieta.
Acorden que Bernat faci sagrament e homenatge de boca i de mans (jurament) davant  de l’honrat en Pere d’Avinyó (castlà de la Geltrú) que ell per nul temps no serà en los sospitós amb la dita muller del dit Pere Castellví i no cometra adulteri o fornicació e si ho fes sera bare (faltarà a la promesa de fidelitat) e traïdor a costum de Catalunya traïdor a fur d’Aragó e d’això nos pogués sen... pena de 1000 sous guanyades la meitat al dit Pere d’Avinyó i l’altre a l´honrat veguer de Vilafranca...
Que dit Bernat Sa Riba pagui a Pere Castellví 30 lliures per les despeses i agravis.
Que el dit Pere Castellví sia tengut de renunciar al procés de la pau i treva (el judici) contra el dit Bernat Ça Riba i la muller del dit Pere per la raó damunt dita.
Que Pere farà sagrament e homenatge a ell no fara ne fer fara no encara no tractara fer mal en presencia de la dita muller seva per un any e va dir comptador del dit que la dita muller del dit Pere tornarà en poder de la dita mare seva així espera
Que lo dit Pere puga la dita muller seva pugui convenir però passat lo dit un any i un dia que la pugui forçar o fer forçar...
Que la dita muller de Pere fara sagrament e homenatge e encara se posara pena de mort nat que ella dins lo dit un any e un dia no exira del lloc de la Geltrú e de la Vilanova e per espai d’un tret de ballesta e si lo contrai feia ques posa pena de mort ara per llavor e llavors per ara en la qual fes encorreguda ipso facto...
 Que ella jamas en lloc sospitós amb lo dit Bernat ne cometra adulteri ni fornicació amb ell ni amb altres...
Que los Pere Castellví e Bernat d’Olivella  se presten sagrament homenatge de nul comptes fer sa nul persona ne e bens facint pen final la un a l’altre segons que es acostumat e encara però semblant.." (és a dir, ningú serà acusat si aquesta avinença es compleix).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada