diumenge, 1 de març del 2015

Els Desvalls al Penedès: Una família d’origen medieval



El laberint d'Horta ocupa el jardí del palau del marqués de Llupià, de Poal i d'Alfarràs a Barcelona

 

Les relacions entre senyor i vassall de l’època medieval van conduir a que els senyors cada vegada més, ampliessin el seu patrimoni invertint les rendes que anaven acumulant. A més, els enllaços matrimonials entre ells feia impossible que anés a parar a altres mans que no fossin les dels mateixos familiars. Un exemple és el de la família Desvalls.
Antoni Desvalls i de Castellbell, capità de cavalleria, contragué matrimoni l’any 1665 amb Agnés de Vergós, que aportà 6850 lliures de dot i propietats a les ciutats de Barcelona i Lleida.

Antoni Desvalls i de Vergós, el marquès del Poal (el Pla d’Urgell) nasqué el 21 de febrer de 1666 Antoni i el seu germà Manuel eren fills d’Antoni Desvalls i de Castellbell i d’Agnès de Vergós i de Bellafilla. Primogènit de vuit germans, va heretat el patrimoni familiar. La família Desvalls posseïa la senyoria del Poal i els castells de Gimenells i de la Baells.
L’any 1685, Antoni Desvalls i Vergós, el marquès de Poal, amb dinous anys d’edat ja era capità de l’exèrcit. En esclatar la guerra de Successió, Antoni Desvalls es posà al servei de l’arxiduc Carles i aconseguí posar d’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista (1705)

Contribuí a la derrota dels exèrcits borbònics que assetjaven Barcelona el maig de 1706, tallant les comunicacions dels filipistes amb l’Aragó,i col·laborant en l’atac contra les posicions borbòniques a l’entorn de Barcelona.
Durant els anys 1707 i 1710 acompanyà Carles III en les seves campanyes militars per Catalunya i per Castella. L’any 1709 ja ostentava el títols de marquès del Poal i un any més tard esdevingué membre del Reial Senat.
La seva principal missió era reunir un gran exèrcit per poder trencat el setge de Barcelona.
Després de la capitulació del castell de Cardona, el marquès del Poal i el seu germà Manuel s’embarcaren a Arenys de Mar amb dos fills del primer, Manuel i Francesc, i altres familiars, en direcció a Gènova.
Antoni, el marquès de Poal juntament amb els seus fill i altres familiars, es dirigí a Viena. Fou rebut amb tots els honors per l’emperador Carles VI, que li donà entrada a la cort imperial.
El patrimoni dels Desvalls d’origen medieval
Tot el seu patrimoni deriva de la noblesa medieval catalana que hi havia al Penedès durant els segles XIII, XIV i XV. Els béns aconseguits del cobrament de rendes feudals dels Masdovelles, els Boixadors, els Marquet, els Vilafranca, són alguns dels que van formar part del patrimoni dels Desvalls durant aquests anys i posteriors i que anem a comentar.
Els béns i propietats dels germans Desvalls a Catalunya van ser confiscats per l’administració borbònica. El valor anual que produïen les rendes del patrimoni d’Antoni Desvalls era de 13.275 lliures, 7040 de les quals eren de beneficis i la resta, de contribucions. Els privilegis nobiliaris de la família Desvalls foren abolits per l’administració borbònica. L’any 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a l’imperi, residia a Nàpols i cobrava una pensió anual de 500 florins, que procedien de la cort austríaca.
L’any 1738, tretze anys després de l’amnistia feta per Felip V als exiliats austriacistes, es reconegué altra vegada el títol de marquès del Poal en la persona de Manuel Desvalls i d’Alegre, que continuà la descendència fins ara i es fusionà, després del retorn de l’exili austriacista a mitjan segle XVIII, amb les cases marquesats d’Alfarràs i de LLupià.

El patrimoni dels Masdovelles.
A la tornada de l’exili els descendents dels Desvalls, obtingueren sobretot tres herencies importants: les dels Masdovelles, Llupià i Alfarràs, i esdevingueren d’aquesta manera una de les cases nobiliàries més riques i poderoses de Catalunya.


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Castell_de_les_Pujades_(Castellv%C3%AD_de_la_Marca)_-_3.jpg Castell de Pujades (Castellví de la Marca)

El patrimoni del terme de Castellví de la Marca.
El castell de Pujades és una casa forta situat al terme de Castellví de la Marca. Les primeres dades són de l’any 1177, que el posseeix el noble Bertran de Pujades.
L’any 1438 Bartomeu de Pujades estava unit en matrimoni amb Maria de Vilafranca, filla del castlà Bernat de Vilafranca. Bernat i la seva muller van viure al castell després de la mort de Bartomeu. Els castlans de Vilafranca van participar de les rendes d’aquest lloc durant el segle XV.
En la documentació dels pergamins que acull l’Arxiu Nacional de Catalunya dels Desvalls trobem molts exemples del patrimoni d’aquest espai del Penedès que posteriorment va pertànyer als Desvalls.



 Palau del Marquès d’Alfarràs (actual col·legi sant Ramon)
El patrimoni dels Desvalls a Vilafranca (plaça de l’Oli).
En èpoques medievals els Ferran, mercaders de Vilafranca, vivien a la Plaça de l’Oli.
Gaspar Ferran va ser un dels més actius en quant a –com un dels senyors del patriciat urbà- va participar en cobrament de rendes a la vila com a procurador de la Universitat de Vilafranca, de l’església de Santa Maria, de la Pia Almoina de Vilafranca, del cobrament del dret de bolla als mercaders

Al segle XVIII (any 1789), Joan Anton Desvalls, Ardena, Savastida i Llupià, Marquès de Llupià i Alfarràs, amb domicili a Barcelona, fill i hereu del noble senyor Francesc Desvalls i Alegre permutà amb uns cantirers de Vilafranca l’espai que ocupaven, al carrer actual del marquès d’Alfarràs per un altre situat al carreró de Serraülls situat mols a prop. Francesc Desvalls i Alegre (el pare) va obtenir uns anys abans per herència, la casa del mercader-cavaller Gaspar Ferran, l’actual col·legi de Sant Ramon de Vilafranca. L’espai que va permutar corresponia a la part del darrera del dit col·legi. A més comprà altres cases, solars o terres que ocupaven aquest espai i poder ampliar molt més el seu Palau del Marquès d’Alfarràs, antigament casa del mercader Gaspar Farran.

El patrimoni dels Boixadors

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1S152KEdYknZi-Cu8Vaiu7hKlBhaKj-nAb8dMAx2Q7Y1fCW3AoHOl_rtlRqBVVWC9dBwj33t6aPUuR6_0GIT7LWHjSjAs-HmOzlpCjc_gWdGLbYZZjcq466KDQTNnftq9ChDUjWH3kpXA/s1600/DSCF1957.JPG                                                     El Mas de Pontons

El llinatge dels Boixadors, comença al segle XII, no es documenta al Penedès fins al segle XIV i XV, on tenen poder, tant amb relació amb els castlans de Vilafranca com a tot el Penedès. S’uneixen amb la branca dels Cervelló de la Llacuna o els Avinyó d’Avinyonet, els Barberà...Són originaris de Lleida.
Bernat de Boixadors era principis del segle XIV mercader i ciutadà de Lleida i senyor d’Alfarràs. Un dels seus néts, l’hereu Tomàs de Boixadors fill de
Miquel de Boixadors, era senyor d’Ivars, Alfarràs, Andaní i Pinyana l’any 1518.

Angela Avinyó, filla dels cavallers Avinyó, fou muller del cavaller Onofre de Boixadors, senyor del mas de Pontons que li pertanyia per herència del seu pare a principis del segle XVI.

A l’ANC hi ha un pergamí d’una venda feta per diferents cavallers, entre ells, Benedictí d’Avinyó cavaller i senyor de la casa de Pontons, d’un censal a favor de Joan de Masdovelles i la seva muller Aldonsa, datada l’any 1505.

El patrimoni a Subirats (Sant Sadurní d’Anoia).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Castell_de_Vilarnau_Vilardell-_a1.JPG/250px-Castell_de_Vilarnau_Vilardell-_a1.JPG Vilarnau (Sant Sadurni d’Anoia)

És el castell de Vilarnau que va anar a parar a mans dels Desvalls. L’any 1313 els Vilarnau, originaris del terme d’Eramprunyà varen ser els propietaris.
El 1323 una venda de dos masos atorgada per Pere de Vilarnau, cavaller i senyor de la casa de Vilarnau i per la seva muller Gueralda, a favor de Pere Mestre veí de Sant Sadurní de Subirats. Tots dos eren masos de Berenguer Baró.
El 1416 i signat a València hem llegit un pergamí que és una cessió atorgada per Angelina, vídua d’Arnau de Vilarnau, i pel seu fill Bernat, habitant a València, hereu del seu pare, a favor de Galceran de Vilarnau, habitant al castell de Vilarnau, situat al terme del castell de Subirats. Els atorgants deixen 3000 sous perquè pugui comprar rendes i destinar-les a l’obra del benefici instituït a la capella de santa Maria de la casa de Vilarnau.

El patrimoni dels Marquet.

Els Marquet eren una família barcelonina present a la ciutat de mitjan segle XI. Sembla que al segle XII eren ja gent benestant, però fou gràcies al mar que els Marquet ja que es dedicaren al comerç i a la navegació, van freqüentar les rutes de la Mediterrània oriental des de la incipient expansió comercial i marítima catalana i ocuparen un lloc important a les flotes que asseguraren la defensa de Catalunya i la seva expansió.
Dels primers castlans de Canyelles, els Desvalls, disposen de documentació, com per exemple la del 1324 on hi ha una protesta efectuada per Ramon de Miret de Vilafranca procurador del cavaller Bernat de Canyelles, contra Bernat Pujades, tutor del seu fill Berenguer sobre l’herència de Guerau de Bellana, en relació entre altres del feu d¡Olèrdola i les propietats de Vilafranca que eren del dit Guerau.

El patrimoni a Cubelles.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Castell_Cubelles_XX.jpg/220px-Castell_Cubelles_XX.jpg                                                                       Castell de Cubelles

El 1667, Carles de Llupià de Vilanova i d’Icart era dipositari dels títols de castlà major del castell i terme de Cubelles i Vilanova i senyor dels castells i quadres de Cunit, Gallifa, Segur i Rocacrespa. El castell actualment se l’anomena la casa dels marquesos d’Alfarràs. Damunt la clau de la llinda de la porta hi ha un escut d’armes de pedra datat del 1675, amb els símbols dels marquesos de Llupià.

El patrimoni dels castlans Vilafranca.

El llinatge Vilafranca té el seu origen a mitjans del segle XII. El primer Vilafranca que es troba en la documentació és l’any 1151 Pere Berenguer de Vilafranca, batlle comtal a Vilafranca. Els familiars d’aquests van continuar com a feudataris o castlans (representants del rei a la Vila), situats al castell de la vila per Alfons I el Cast.

 Espai que ocupava el castell de Vilafranca

Els Canyelles molt probablement van formar part de la nissaga dels Vilafranca. S’emparentaren amb altres llinatges penedesencs com són els Montoliu,-originaris del castell de Montoliu, al Gaià-, els Barberà -senyors de Pacs, Subirats, Castellví de la Marca, Mediona, Cubelles, Fontrubi, la Bisbal del Penedès... -,els Pujades -ja anomenats-, els Salbà -senyors de la Bisbal del Penedès-,els Boixadors –ja anomenats i molts altres. Veiem per tant, que tenir béns patrimonials d’un llinatge arriben els Desvalls a tenir els de tots que es relacionen familiarment.
En la documentació dels Desvalls hi ha un pergamí àpoques com la atorgada per Pere Lluís de Vilafranca l’any 1423, fill dels difunts Bernat de Vilafranca i Saurina, a favor de la seva futura muller, Eufràsia, filla del difunt Pere Germà, llicenciat en medicina i ciutadà de Barcelona, i Constança.

Els Desvalls, com altres nissagues catalanes actuals, tenen el seu origen en les èpoques medievals. Eren senyors feudals que varen recaptar diferents rendes dels seus vassalls i varen i estan representant encara, un poder familiar o territorial escampat en diferents llocs de les nostres terres.
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada