.JPG)
El carrer de la Fruita de gent noble i del forn:
Algunes ciutats i/o
pobles de Catalunya tenen un carrer amb aquest nom i que en el seu origen és
també medieval.
En el carrer de la
Fruita de Barcelona s’han trobat una Domus Romana i Sitges Medievals . Es diu
que era un nou centre patrimonial de primer ordre, on conviuen en un mateix
jaciment vestigis de la Barcino romana i restes d’un casal del Call, el barri
jueu de la Barcelona medieval.
Altres ciutats
bategen els seus carrers per l'element que hi ha o hi ha hagut.
A Vilanova i la
Geltrú té el seu Carrer de la Fruita, perquè hi havia una distribuïdora de
fruita, no sabem si en època medieval.
A la població
medieval de Bagà fundada l’any 1234 a través d’una carta de franqueses que
Galceran de Pinós i la seva esposa Esclarmonda atorgaren als habitants de la
vall de Bastereny i que esdevingué la capital de les seves baronies hi ha també
un carrer anomenat de la Fruita, molt a prop del Palau dels Pinós.
Fora de Catalunya
també podem trobar aquest nom en alguna ciutat d’origen medieval, com per
exemple Avilés. Aquest carrer va ser aquell on es celebrava el mercat de la
Fruita d’època medieval.
.JPG)
La fruita era molt
present a la cuina medieval: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i
llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc.
La petita ciutat
emmurallada de Barcelona s’alçava entre gremis i confraries dels quals queden
encara algunes petjades pel barri Gòtic, com succeeix amb la nomenclatura dels
seus carrers. Per tota la ciutat es trobaven places dedicades a la venda i
intercanvi de productes alimentaris, camperols que intentaven col·locar el seu
gènere i revenedores que espremien tota possibilitat. L’actual plaça de l’Àngel
s’anomenava Plaça del Blat i ben a prop se situaven unes altres com la Plaça de
l’Oli i la de les Cols. A Portaferrisa se situaven aquells que distribuïen
raïms i per això es deia Plaça de la Verema, sent curiós que ja en aquells dies
s’utilitzés un sistema similar al de les denominacions d’origen en obligar als
venedors a emplaçar-se segons les zones geogràfiques provinents i d’aquesta
manera no confondre al comprador.
La ciutat no vivia
d’esquena al mar, sinó que depenia del seu port per establir intercanvis
comercials que incloïen espècies i altres productes que proveïen els estómacs
de Barcelona, i de les seves aigües, d’on provenien els lluços, sardines i
altres peixos que mitigaven les quaresmes. La fruita, vegetals i llegums no
faltaven mai a la taula de les classes més altes.
El carrer de la
Fruita actual de Vilafranca de fet en època medieval tenia dos noms: el dit
carrer de la Fruita que anava des de la plaça actual de la Constitució fins a
la plaça Lluis Via i des d’aquesta plaça fins al carrer dels Ferrers tenia el
nom del Forn de la Fruita.
És un dels carrers
que encara conserva la seva estretor medieval (no més de dues passes).
El carrer de la Fruita:
El nom del carrer
de la Fruita el trobem en la documentació a partir de l’any 1366: Pere Cortei,
del mas Cortei de Sant Cugat Sesgarrigues, ven una casa situada al carrer de la
Fruita al mercader Francesc Tàrrega, que era de Guillem Vallès, ja que aquest
ara viu a Barcelona. La casa que compra està al costat d’una altra que també és
del mateix Francesc Tàrrega.
En aquell temps, el
carrer era més llarg, travessava la plaça de la Constitució i anava cap a la
plaça de Santa Maria fins agafar el carrer de Sant Bernat.
Els Tàrrega hi van
viure durant tot el segle XIV i XV en aquest carrer. Era un llinatge de
mercaders i notaris. L’historiador Jaume Arell ens diu: “El mercader Joan
Tàrrega [...], fill d’una família de drapers de Vilafranca del Penedès, va
formar part d’algunes companyies comercials de Barcelona del segle XV,
combinant la residència entre Barcelona, Vilafranca i Flandes (Els mercaders catalans al quatre-cents.
Pàg.379.). El pare de Joan, el també mercader Bartomeu Tàrrega, va ser el
comprador de les rendes reials de l’any 1406 fins al 1418, és a dir, tots els
emoluments i drets que el rei extreia de la vila per raó de mercat i fires i
altres, eren arrendats en pública subhasta a la plaça Major. Els arrendataris
pagaven el producte de l’arrendament, per terços, al batlle general com a
gestor administratiu del patrimoni reial i l’encarregat de fer la subhasta. A
partir de ser els cobradors de les rendes reials, els seus beneficis
s’incrementaven, el seu poder augmentava, i el seu prestigi social i polític
era evident.
.JPG)
Els Tàrrega es van
emparentar amb els nobles Avinyó.
Els mercaders i
notaris Cabreny van ser un altre llinatge que vivia en aquest carrer. També el
mercader Joan Cabreny compra les rendes del rei en subhasta pública i les
administra de l’any 1400 al 1402. Si notem que aquest carrer està molt a prop
del lloc on es produïa la subhasta (l’actual plaça de la Constitució) i si a
més pensem en que en el carrer de la Fruita de Barcelona, en aquell casal
medieval dels segles XIII i XIV i on s’han recuperat sitges de grans
dimensions, que probablement devien formar part de l’alfòndec, l’equipament del
call que acollia als mercaders i els seus productes, potser aquest era un dels
espais que els mercaders medievals vilafranquins volien controlar d’una o altra manera (hem de fer notar, però que el
call jueu com també el carrer anomenat alfòndec són situats en altres indrets
de la Vila en aquesta època). Altres mercaders i/o notaris que hi viuen són els
Pons, els Peralba (en Bernat Peralba, l’any 1381 va ser batlle de Vilafranca), els
Prats, els Brugal, els Ferrandell, els Terra.
L’any 1381 hi
trobem que té una casa un dels pocs argenters medievals de Vilafranca, en Joan
Guitart. Els Cabrera i els Ferrer d’ofici sastre viuen també en aquest carrer.
Els Febrer d’oficis matrasser (fabricant de ballestes) i sabaters hi eren també
en aquest carrer. Algun baster com Guillem Torra també hi era.
En quant a nobles,
hi tenim vivint el 1395 al senyor de Guardiola de Fontrubí, en Ramon Barberà. Va
ser a partir del matrimoni de Ramon amb Violant filla de Ramon Brugal. Aquest
últim Ramon fa donació de la casa que té al carrer de la Fruita al Barberà.
Un inventari d’una
casa situada en aquest carrer ens confirma, com en altres indrets de la vila,
que hi tenien el seu celler, el seu estable, la cuina , un pis i les golfes.
Les rendes
(impostos) que pagaven aquests veïns per viure en les cases situades en aquest
carrer, era als castlans de Vilafranca, com a representants del rei a
Vilafranca, (Bartolomé i Hug de Vilafranca als segles XIV i XV) al llinatge
Pellisser (com a senyors feudals de quasi mig Vilafranca) i als pobres
vergonyants de l’església de Santa Maria de la Vila.
El Forn del carrer de la Fruita:
La part des de la
plaça de Lluís Via fins al carrer dels Ferrers s’anomenava el carrer del Forn
de la Fruita.
El forn estava
situat en el lloc on no fa gaire s’ha obert un passatge que va cap al carrer
dels Ferrers anomenat Antoni Sabaté Mill. Hagués estat bé donar-li el nom de
passatge del Forn de la Fruita. Entre els anys 1450 i 1500 al seu costat hi
havia un hostal.
Tenim dades
d’aquest forn de pa des de l’any 1312. En aquest any el castlà de Vilafranca,
en Jaume Montoliu dóna els drets que li pertanyen a la seva muller Elisenda
sobre el forn i casa que posseïa conjuntament amb el castlà Bernat Canyelles, a
Guillem de Sitges, procurador del rei. És a dir, les rendes del forn, que eren
dels castlans, passen a ser reials. Guillem paga 1120 sous. Tot i que continua
durant tots els segles posteriors de domini reial passa a mans dels castlans
una i altra vegada: El castlà Bartomeu de Vilafranca (1422); Galcerà de
Vilafranca ( 1425); El castlà Huguet de Vilafranca hi té el domini l’any 1451;
fins i tot hi fa treballar un esclau llibert seu anomenat Joan.
El 1373 es dóna
llicència a Guillema vídua de Guillem Sunyer per vendre i moldre el pa en
aquest forn. Havien de ser pans petits.
Un carrer per tant,
que deuria estar en força moviment en aquella època, per la gent que hi vivia,
per la venda possible de fruita que hi havia, per l’hostal que hem anomenat,
potser pels mercaders que anaven i venien i també per el forn de pa que hi
existia.
Molt probablement dins de cada llar de l'actual carrer de la Fruita hi ha signes de l'època medieval, alguns ja desapareguts o enderrocats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada