La "quadra" de Viladellops (Sant Miquel d'Olèrdola)

La creació del nucli de Viladellops està datada a l’any 930 quan el comte Sunyer I va reconquerir el Castell d’Olèrdola i es van concedir franquícies per repoblar i crear nous assentaments. D’aquesta època data la torre medieval perfectament conservada, que feia les funcions de fortificació i de comunicació amb el Castell d’Olèrdola.

L’hospital de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, va ser el principal senyor que cobrava les rendes d’aquest espai.

El testament d’un Berenguer Bonfill, familiar dels castlans de Vilafranca, l’any 1127 ja posseïa terres en aquest lloc, deix la quadra de Viladellops al seu fill i hereu Pere Berenguer i un alou a Bernat, un altre fill.

Al segle XIV (1329), hi ha una sentència arbitral entre el rector d’Olèrdola, en Bartolomé Guarner acusa a que homes de Viladellops i altres llocs del terme, no celebrin els baptismes, casaments, testaments i altres aspectes en l’església d’Olerdola, segons manà el degà del Penedès i no a la seva pròpia.

El domini senyorial el posseeix en el lloc durant el segle XV la casa de Sant Valentí de l’orde de Sant Joan de Jerusalem de Vilafranca del Penedès. L’any 1405, els homes de Viladellops, Pere Pometa, Gabriel Vendrell, Pere Garriga (mas Romagosa), Guillem Miró (mas Mirons), Raimon Rabassa, Guerald Oller, Pere Roselló, Raimon Girbau, Joan Raimon Oliver, amb els seus masos, terres i possessions es consideren homes propis, solius i afocats de la dita orde i/o del monestir de les Puelles de Barcelona.

El llinatge Pometa dels segles XIV i XV:

L’any 1348 trobem en Guillem Pometa, vivint a Viladellops

El Pere Pometa de Viladellops l’any 1385 és marmessor de Raimunda Navarra d’Aragó. Aquesta, en el seu testament datat el mateix any, fa deixes a un franciscà de Vilafranca, anomenat Francesc Pometa, originari també de Viladellops.

Pere Pometa va ser procurador de la comanda de Sant Joan, en el terme de Selma i en nom d’ella hi cobrava les rendes als pagesos.

El 1388 a Vilanova de Cubelles trobem també un Bartolomé Pometa o Arnau Pometa a Canyelles, probablement familiars dels de Viladellops.

Al segle XV els Pometa comencen a viure sobretot dins el nucli emmurallat de Vilafranca del Penedès i altres llocs, però sense deixar els seus orígens, que eren a Viladellops.

el 1485 hi ha un matrimoni entre Joan Pometa, que és blanquer de Vilafranca, fill de Joan Pometa sastre també de Vilafranca, però que ara viu a Martorell, amb Montserrada filla de Pere Jovells i Maria, habitants de Fontrubí. En les donacions, segons els seus capítols matrimonials, hi ha una casa al carrer de Sant Joan de Vilafranca.

Durant els segles següents disposen de cases a Vilafranca, situades a la cèntrica plaça de l’Oli i emparentats amb gent “burgesa” dels segles XVI, XVIII i posteriors: Teresa Pometa, vidua de Narcís Diaz, negociant de Vilafranca, és filla de Francesc Pometa pagès de Viladellops i Maria (1778).

Els Oller 

El 1328, Pons Oller de Viladellops reclama al rei ajuda per combatre contra persones que li estan causant problemes, semblen ser problemes de terres.

Els Oller de Viladellops (Bernat, Gerard...)van ser els que proporcionaven la calç per refer les muralles de la Vilafranca del final del segle XIV.

Tenen casa a Viladellops l’any 1405: Pons Oller, Ferrer Oller i el seu fill Pere, Gerald Oller, Pere Oller...

El 1417, alguns Oller, originaris de Viladellops viuen a Vilafranca i havien de vendre’s les seves propietats que tenien, però en conservaven algunes en el seu lloc d’origen: Pere Oller, pagès, amb la seva muller Elisenda, venen a Gerald Oller de Viladellops una casa, sense el mas, amb terres i possessions en la dita quadra.

El 1487, Bernat Gual arrenda al pagès Pere Oller de Viladellops per set anys, el moli medieval del Coll amb les seves terres i possessions. A més li dóna permís perquè edifiqui un altre moli propi. Moli, aquest del Coll, situat al terme de Sant Miquel d’Olèrdola, que avui dia encara es poden veure algunes de les seves estructures medievals.

Posteriorment, com la majoria de famílies que van conquerir aquests territoris del Penedès, van ampliar els seus poders socials i econòmics fora de les nostres contrades:

El 1489, fan capítols matrimonials Bartomeu Oller, pagès de Vilafranca, fill del difunt Pere Oller de Viladellops i Francesca amb Maria, filla de Bernat Muntanyola de Solivella (Conca de Barberà).

El Mas Mirons:

L’any 1358 un dels masos importants d’aquest lloc, era el Mas dels Mirons. El Mas formava part de la parròquia de Sant Miquel d’Olèrdola. Pere Miró fill de Nicolau Miró d’aquest mas, es casà amb Francesca Riba, filla d’un mercader vilafranquí.

L’any 1405, en Guillem Miró del Mas, forma part de la quadra de Viladellops i confessa que és home propi, soliu i aficat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, és a dir, paga cens pel mas i les seves possessions al dit monestir.

A finals del segle XV el cognom Miró només quedava en el topònim del Mas. Els propietaris del Mas eren altres persones que no eren cognominades Miró: Antoni Martorell del Mas Mirons paga diners que devia a Bernat Gual (1484).

Al segle XVIII els propietaris del Mas Mirons situat al terme de Sant Miquel d’Olèrdola, son els Traval, pagesos.

El Mas Rabassa, el Mas Recreus (Girbau) són altres dels masos que existien en aquest espai.

Aquest nucli en l’època medieval, com altres que actualment ens semblen petits, tenien la seva importància i n’eren, molts d’ells, originaris de molts cognoms que varen tenir un poder social, econòmic i fins i tot polític en aquests anys i en anys posteriors.