diumenge, 23 de setembre de 2012

Un pagès penedesenc del segle XV: Jaume Escardó


"Mas Escardó"
La majoria de ciutats medievals d’aquesta época eren artesanals o mercantils, en el cas de Vilafranca a més era pagesa. Es bat el gra a qualsevol indret. Dins de la ciutat hi vivien alguns hortolans i llauradors, la majoria part de ciutadans conreen horts a les eixides de les cases o bé fora de la muralla. Alguns crien pollastres i gallines a patis i golfes. Quasi tots es feien el seu propi vi a casa seva amb el producte de les seves vinyes.
Les parròquies del territori estan habitades sobretot per pagesos, molts dels quals vivien sota el domini d’algun senyor eclesiàstic o laic; alguns burgesos inverteixen en terres viuen part de l’any a les seves torres escampades pel pla, administren la seva producció i viuen essencialment de les rendes agràries.
Trobem el llinatge Escardó pel Penedès a partir del segle XIV. Un Pere Escardó posseix terres l’any 1357 a Puigciuró, a Vallmoll, al cami de Vilafranca a Barcelona, lloc proper a Sant Cugat Sesgarrigues. Bernat Escardó, sastre és conseller de la Universitat de Vilafranca el 1367/68. També fou conseller posteriorment Francesc Escardó (1376). Berenguer i el pagès Bartolomé Escardó signen diferents documents notarials com a testimonis l’any 1362. Bartolomé paga cens als preveres de Vilafranca per una terra que treballa a Cantallops. Viu a Vilafranca, al carrer del Sant Esperit (l’actual de la Font). Ven conjuntament amb la seva muller Catalina vinya que posseïen a Caradellops (Cantallops) a un bon preu de 20 lliures i 20 sous. Francesc Escardó prevere, paga cens per terra que fa treballar situada prop del monestir de Santa Clara de Vilafranca. Pere Escardó també és prevere en aquests anys. Posseeix terres a Santa Digna (prop carretera de Vilanova). El 1386 un altre Pere Escardó amb la seva muller Guillema fan donació de béns que eren de la germana de Guillema, Romia a la muller d’Arnau Fonolleres, colteller de Vilafranca.

Jaume Escardó fou un pagès  va viure a principis del segle XV a Vilafranca. Es casà amb Maria. La seva filla Constança fou la muller d’un altre pagès Marti Rovira. El fill Pere Escardó ja va canviar d’ofici, era teixidor. Es casà amb Lucia Piera, filla del saig de Vilafranca, Guillem Piera (oficial de justícia que tenia al seu càrrec de fer les citacions, d’executar els embargaments o bé d’executar les penes a què eren condemnats els reus). Jaume, pagava 20 sous anuals per un censal mort (els préstecs medievals) a la viuda de l’advocat Joan Llotger i 20 sous més als preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Treballava una terra situada al Coll de Celom, prop del mas de Rabassa del terme d’Olèrdola. Qui tenia el domini de la dita terra, Ramon Rabassa, cobrava el cens d’una quartera d’ordi que li entregava Jaume cada any.
Jaume i el seu fill Pere posseïen terres a Celom; al carrer de les Pellisses de Vilafranca (prop del monestir de Santa Clara), a la Tallada (a Olèrdola); a Puigroig, (terme de la Granada). Vivia a Vilafranca, al carrer de Barcelona, prop del forn dels Monjos.
Arrel del matrimoni de la seva filla Constança, donà com a dot diferents estris del seu celler: un cup, aquell recipient d’obra, cavat a terra quasi sempre, on el most fermentava tot transformant-se en vi; un follador, aquell altre recipient dins el qual es trepitja el raïm per fer-ne vi (folla els raïms). Sumades entre els dos (cup i follador) hi cabien unes 25 somades que equival a uns 5.000 litres de vi. S’estimava a un preu de 25 florins (aquella moneda d’or i d’argent que estigué en ús des del segle XIII fins al segle XVI, amb valors que oscil·laven entre 11 i 17 sous per florí); també fa donació de dues bótes de mena (de vi blanc sobretot), estimat al preu de 33 sous.
També dóna terra que conté 5 quarteres de forment (mesura d’àrids de capacitat variable segons les comarques, tindria 12 quartans- aproximat a 14 quilos).
En quant a cuina dóna: una olla de coure estimada amb 20 sous; un poal de coure (una galleda) estimat amb 11 sous; una llosa (del foc: pedra damunt la qual es fa el foc a la cuina); un aster (suport per sostenir un dels caps de l’aster), la llosa i l’aster són estimats amb 3 sous.
També li fa donació del següent aixovar: 12 canes de drap de lli (una cana és la mida que consta de 8 pams i equival a un 1,60 centímetres) estimat amb 36 sous; dues flassades barrades, estimades amb 30 sous; un mantell amb estimació de 44 sous; una aljubà (túnica llarga fins els genolls, que portaven els sarraïns tant homes com dones i que arribà a usar-se també entre els cristians) estimada amb 44 sous; un llençol i un manil (peça de roba de llana o de fil, generalment llistada, que serveix d’estovalles en les cases de pagès) estimades aquestes dues robes amb 10 sous;
Per treballar a la terra també dóna dos càvecs i una destral estimat tot amb 12 sous.
La muller es passava moltes estones a casa i el seu temps era per cosir, per això també li fan donació d’uns telers i 3 pintes (de teler), estimat amb 33 sous.

Tot això dóna com a dot al futur marit de la seva filla Constança, en Marti Rovira, perquè ho posseeixi tota la seva vida. Si de cas Constança ha de recuperar aquest dot els cobraria dels seus béns.
Ser productor de vi, tenir fruits de les seves terres o dels que treballa, la importància de la roba, dels estris de cuina i de “ l’ofici” de la muller són vistos en aquesta donació.
Els pagesos vivien bé, essent propietaris o ser vassalls d’altres senyors nobles, sobretot en llocs propers a Vilafranca, ciutat franca medieval.
En el terme de Subirats, existeix una masia anomenada “Cal Escardó”. Hi visqué algú d’aquest llinatge?.


Cap comentari:

Publica un comentari